Estudi del fet literari: «El gentleman», d’Eugeni d’Ors

Exercici 2 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2 punts

Comentari d’un text literariTema i estructuraAutorsMoviments literarisGèneres literarisConceptes literarisCobreix totes les idees de la pauta

També a Teoria i història de la literatura

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2Estudi del fet literari: «El gentleman», d’Eugeni d’Ors

2 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Bloc 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipu del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l’honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d’aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d’asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l’últim gentleman de l’Anglaterra, el Reialme se n’empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó.

El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l’ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board*… Si això fos cert, no deixaria d’ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l’opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l’utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s’elevessin a l’eminent nivell d’algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l’ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir la corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s’hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d’avui no són ja tan gentlemen.

La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil veus demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l’espiritualitat i del gust.

* Escoles del Board: ‘escoles per als infants amb pocs recursos’.

Eugeni d’Ors. «El gentleman».
A: Glosari (glosa de l’11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86

[Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]

2.1.1 Amb quin pseudònim va signar Eugeni d’Ors el seu Glosari?

[0,25 punts]

2.1.2 Quina és la causa, segons el pedagog anglès, de la decadència de la figura del gentleman anglès? Per què? Amb què compara Eugeni d’Ors aquesta pèrdua?

[0,25 punts]

2.1.3 Quines característiques atribueix Eugeni d’Ors al gentleman?

[0,25 punts]

2.1.4 Destaqueu, en la part final de la glosa, una reivindicació formulada per Eugeni d’Ors. Reproduïu-la fent servir les vostres paraules.

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu les diferències entre les figures retòriques emprades en aquests dos versos de J. V. Foix: «M’exalta el nou i m’enamora el vell» i «És quan dormo que hi veig clar».

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) En la postguerra, molts autors catalans van escriure des de l’exili, com ara Pere Calders o Mercè Rodoreda.

b) L’onomatopeia consisteix en la repetició d’un o més sons dins un vers o dins una seqüència fònica.

c) Pere Calders és un dels principals narradors realistes de la literatura catalana.

d) El tòpic vita flumens fa referència al fet d’entendre la vida com un riu que desemboca a la mar, que és la mort.

e) L’hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, expliqueu la diferència entre els anacoluts i els circumloquis.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) El recurs és el document administratiu en què es demana l’anul·lació o la modificació d’una sanció administrativa.

b) Un pamflet és una publicació de poca extensió de contingut científic o literari.

c) Josep Maria de Sagarra és l’autor de Vida privada i L’hostal de la Glòria.

d) El tòpic theatrum mundi explica que la societat, el món o l’existència es configuren com un teatre o un joc.

e) El realisme màgic és propi de Josep Carner.

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.1.1 0,25 punts2.1.2 0,25 punts2.1.3 0,25 punts2.1.4 0,25 punts2.2.1 0,5 punts2.2.2 0,5 punts2.2.3 0,5 punts2.2.4 0,5 puntsdues de la 2.2.1 a la 2.2.4, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

2.1.10,25 punts

Apartat 2.1.1 a l’enunciat oficial, en català

Amb quin pseudònim va signar Eugeni d’Ors el seu Glosari?

Plantejament Cal dir amb quin pseudònim signava Eugeni d’Ors les gloses del Glosari.

La resposta

Eugeni d’Ors va signar el Glosari amb el pseudònim de Xènius.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.1.20,25 punts

Apartat 2.1.2 a l’enunciat oficial, en català

Quina és la causa, segons el pedagog anglès, de la decadència de la figura del gentleman anglès? Per què? Amb què compara Eugeni d’Ors aquesta pèrdua?

Plantejament Cal explicar a què atribueix el pedagog la decadència del gentleman, per què, i amb què compara d’Ors aquesta pèrdua.

La resposta, corregida al marge

12

Segons el pedagog, la causa és la democratització de l’ensenyança anglesa, que fa baixar els establiments superiors al nivell de les escoles per als infants pobres. La glosa hi afegeix una altra opinió, menys trista: la culpa és de l’utilitarisme, que ha rebaixat el nivell i ha fet minvar la cultura literària.

3

D’Ors compara aquesta pèrdua amb la falta de carbó: Anglaterra s’empobriria tant com si se li acabés el carbó, fonamental per a la seva indústria.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

2.1.30,25 punts

Apartat 2.1.3 a l’enunciat oficial, en català

Quines característiques atribueix Eugeni d’Ors al gentleman?

Plantejament Cal recollir els trets amb què d’Ors defineix el gentleman al primer paràgraf.

La resposta

Per a d’Ors, el gentleman és «el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca», una mena d’hereu de l’antic cavaller. El defineixen el culte a l’honor i una actitud múltiple i meravellosa davant la vida, que en fan un producte humà superior: allà on és, asserena i purifica l’ambient.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

2.1.40,25 punts

Apartat 2.1.4 a l’enunciat oficial, en català

Destaqueu, en la part final de la glosa, una reivindicació formulada per Eugeni d’Ors. Reproduïu-la fent servir les vostres paraules.

Plantejament Cal explicar amb paraules pròpies què reivindica d’Ors a l’últim paràgraf.

La resposta

D’Ors reivindica la cultura de les humanitats, que, segons ell, res no pot substituir. Per això s’afegeix a les moltes veus que demanen tornar-hi, perquè no desapareguin les persones selectes que s’hi formen, els gentlemen, i puguin continuar defensant els drets de l’esperit i del bon gust.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

2.2.10,5 punts

Apartat 2.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu les diferències entre les figures retòriques emprades en aquests dos versos de J. V. Foix: «M’exalta el nou i m’enamora el vell» i «És quan dormo que hi veig clar».

Plantejament Cal identificar la figura de cada vers i explicar en què es diferencien, en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

12

El primer vers conté una antítesi: contraposa dos mots de sentit oposat, el nou i el vell.

3

El segon és una paradoxa: uneix en una sola oració dues idees que semblen incompatibles, dormir i veure-hi clar, i obliga a buscar-hi un sentit més profund.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.20,5 punts

Apartat 2.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) En la postguerra, molts autors catalans van escriure des de l’exili, com ara Pere Calders o Mercè Rodoreda.

b) L’onomatopeia consisteix en la repetició d’un o més sons dins un vers o dins una seqüència fònica.

c) Pere Calders és un dels principals narradors realistes de la literatura catalana.

d) El tòpic vita flumens fa referència al fet d’entendre la vida com un riu que desemboca a la mar, que és la mort.

e) L’hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica.

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre autors, figures i tòpics és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertader. Després de la Guerra Civil molts escriptors catalans es van haver d’exiliar: Pere Calders va viure a Mèxic, i Mercè Rodoreda, a França i a Suïssa.

2

b) Fals. La repetició d’un o més sons en un vers és l’al·literació; l’onomatopeia imita un so real amb les paraules.

3

c) Fals. Pere Calders és conegut pels contes en què el fet fantàstic i l’absurd irrompen en la vida quotidiana, amb ironia i humor: no és un narrador realista.

4

d) Vertader. El vita flumens compara la vida amb un riu que avança cap a la mar, que representa la mort.

5

e) Vertader. L’hipèrbaton altera l’ordre habitual de les paraules a la frase, i per això és una figura sintàctica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.30,5 punts

Apartat 2.2.3 a l’enunciat oficial, en català

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu la diferència entre els anacoluts i els circumloquis.

Plantejament Cal definir els dos conceptes i contraposar-los en cinquanta mots com a màxim.

La resposta, corregida al marge

1

Un anacolut és una construcció en què la part final no lliga gramaticalment amb la inicial, de manera que la frase queda trencada o discordant.

2

Un circumloqui, en canvi, consisteix a dir una cosa amb més paraules de les necessàries, fent-hi una volta en lloc d’anomenar-la directament.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.40,5 punts

Apartat 2.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) El recurs és el document administratiu en què es demana l’anul·lació o la modificació d’una sanció administrativa.

b) Un pamflet és una publicació de poca extensió de contingut científic o literari.

c) Josep Maria de Sagarra és l’autor de Vida privada i L’hostal de la Glòria.

d) El tòpic theatrum mundi explica que la societat, el món o l’existència es configuren com un teatre o un joc.

e) El realisme màgic és propi de Josep Carner.

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre tipus de text, autors i tòpics és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Vertader. El recurs és l’escrit amb què una persona impugna una decisió administrativa, com una sanció, i en demana l’anul·lació o la modificació.

2

b) Fals. Un pamflet és un escrit breu de to polèmic o satíric, sovint d’atac contra algú o alguna cosa; una obra científica o literària de poca extensió és un opuscle.

3

c) Vertader. Josep Maria de Sagarra va escriure la novel·la Vida privada i l’obra de teatre L’hostal de la Glòria.

4

d) Vertader. Segons el theatrum mundi, el món és un gran teatre en què cada persona representa un paper.

5

e) Fals. Josep Carner és el gran poeta del Noucentisme; el realisme màgic és un corrent de la narrativa del segle XX, sobretot de la literatura hispanoamericana.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de comentari d’un text literari així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Comentari d’un text literari· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Teoria i història de la literatura· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  4. Anàlisi sintàctica6 de 6 exàmens
  5. Normativa i parells6 de 6 exàmens
  6. Formes verbals6 de 6 exàmens
  7. Sons i grafies6 de 6 exàmens
  8. Lèxic i derivació6 de 6 exàmens
  9. Correcció d’errors6 de 6 exàmens
  10. Varietats dialectals6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.