Fet literari: «Cançoneta incerta», de Carner

Exercici 2 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2 punts

Comentari d’un text literariTema i estructuraMètricaFigures retòriquesGèneres literarisConceptes literarisAutorsMoviments literarisDona les idees que demana la pauta

També a Teoria i història de la literatura

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2Estudi del fet literari: «Cançoneta incerta», de Josep Carner

2 puntsDona les idees que demana la pauta

Bloc 1

Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: —Vine, vine—.
Però: —No passis! —diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola¹ ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?²
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida.

1. rossola: ‘lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent’.
2. brosta: ‘fullatge’.

2.1.1 Quin és el tema del poema «Cançoneta incerta», de Josep Carner?

[0,25 punts]

2.1.2 Expliqueu la mètrica del poema.

[0,25 punts]

2.1.3 Amb què s’identifica el «camí incert» que apareix a la darrera estrofa [línia 23]?

[0,25 punts]

2.1.4 Assenyaleu en el poema un exemple de prosopopeia.

[0,25 punts]

2.2.1 Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre un vers blanc i un vers lliure.

[0,5 punts]

2.2.2 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Biografia és el terme que defineix la història de la vida d’una persona explicada per ella mateixa.

b) Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.

c) La pastorel·la és una composició poètica en què dos pastors dialoguen amorosament en un ambient bucòlic.

d) Narcís Oller és un representant rellevant del Noucentisme.

e) La cesura divideix un vers en hemistiquis.

2.2.3 En un màxim de cinquanta mots, anomeneu una de les figures retòriques que apareixen en aquests versos de Gabriel Ferrater: «Se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma» i definiu-la.

[0,5 punts]

2.2.4 Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Jacint Verdaguer és l’autor de l’oda «La pàtria».

b) Els versos d’art major són aquells que tenen més de vuit síl·labes.

c) La tragèdia és un gènere dramàtic en què el protagonista és mogut per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.

d) Pere Calders és el principal representant del realisme màgic en la literatura catalana.

e) L’alexandrí és un vers de dotze síl·labes sense cesura.

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.1.1 0,25 punts2.1.2 0,25 punts2.1.3 0,25 punts2.1.4 0,25 punts2.2.1 0,5 punts2.2.2 0,5 punts2.2.3 0,5 punts2.2.4 0,5 puntsdues de la 2.2.1 a la 2.2.4, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

2.1.10,25 punts

Apartat 2.1.1 a l’enunciat oficial, en català

Quin és el tema del poema «Cançoneta incerta», de Josep Carner?

Plantejament Cal dir de què tracta el poema, més enllà del camí que descriu.

La resposta

El tema són les incerteses de la vida. Com el camí del poema, que no se sap «on mena», la vida ens porta a un destí o a un altre segons les eleccions que fem.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

2.1.20,25 punts

Apartat 2.1.2 a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu la mètrica del poema.

Plantejament Cal dir quantes estrofes i versos té el poema i quina mesura tenen els versos.

La resposta

El poema té tres estrofes de vuit versos cadascuna, en què alternen els octosíl·labs i els tetrasíl·labs: «Aquest camí tan fi, tan fi» té vuit síl·labes, i «qui sap on mena?», quatre. La rima és consonant i encreuada (fi, pi; mena, carena).

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

2.1.30,25 punts

Apartat 2.1.3 a l’enunciat oficial, en català

Amb què s’identifica el «camí incert» que apareix a la darrera estrofa [línia 23]?

Plantejament Cal dir què representa el camí en el poema.

La resposta

El «camí incert» s’identifica amb la vida, com diuen els dos darrers versos: «I és camí incert cada camí, / n’és cada vida». Cada vida és, com el camí, incerta.

El que puntua la pauta

0,25 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

2.1.40,25 punts

Apartat 2.1.4 a l’enunciat oficial, en català

Assenyaleu en el poema un exemple de prosopopeia.

Plantejament Cal trobar uns versos en què s’atribueixin qualitats humanes a un ésser no humà.

La resposta, corregida al marge

1

Hi ha prosopopeia, o personificació, en «Un lliri blau, color de cel, / diu: —Vine, vine—», perquè el lliri parla com una persona.

2

Passa el mateix amb el vel de teranyina, que també parla: «—No passis! —diu un vel / de teranyina».

El que puntua la pauta

0,25 punts: la pauta en demana una de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.2.10,5 punts

Apartat 2.2.1 a l’enunciat oficial, en català

Bloc 2

Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se’n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre un vers blanc i un vers lliure.

Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, què té en comú i què diferencia el vers blanc del vers lliure.

La resposta

El vers blanc no té rima, però manté la mesura: té un nombre fix de síl·labes, un ritme o un patró estròfic regular, com els decasíl·labs sense rima. El vers lliure, en canvi, no segueix cap regularitat de rima, de mesura ni de ritme.

El que puntua la pauta

0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.20,5 punts

Apartat 2.2.2 a l’enunciat oficial, en català

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Biografia és el terme que defineix la història de la vida d’una persona explicada per ella mateixa.

b) Els tòpics literaris carpe diem i memento mori tenen el mateix significat.

c) La pastorel·la és una composició poètica en què dos pastors dialoguen amorosament en un ambient bucòlic.

d) Narcís Oller és un representant rellevant del Noucentisme.

e) La cesura divideix un vers en hemistiquis.

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre gèneres, tòpics, autors i mètrica és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Fals. La vida d’una persona explicada per ella mateixa és l’autobiografia; la biografia l’escriu una altra persona.

2

b) Fals. Carpe diem convida a aprofitar el present, i memento mori recorda que hem de morir: són tòpics diferents.

3

c) Vertader. La pastorel·la és una composició poètica de diàleg amorós en un ambient bucòlic, d’origen trobadoresc.

4

d) Fals. Narcís Oller és el gran novel·lista del realisme i del naturalisme catalans, no del Noucentisme.

5

e) Vertader. La cesura és la pausa interna que divideix un vers llarg, com l’alexandrí, en dues parts o hemistiquis.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.30,5 punts

Apartat 2.2.3 a l’enunciat oficial, en català

En un màxim de cinquanta mots, anomeneu una de les figures retòriques que apareixen en aquests versos de Gabriel Ferrater: «Se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma» i definiu-la.

Plantejament Cal anomenar una figura retòrica dels versos i definir-la, en cinquanta mots com a màxim.

La resposta

Hi ha una sinestèsia, la figura que associa sensacions de sentits diferents: a «color d’olor de poma», una sensació visual, el color, s’uneix a una d’olfactiva, l’olor de poma.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana una de les idees següents.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

2.2.40,5 punts

Apartat 2.2.4 a l’enunciat oficial, en català

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Jacint Verdaguer és l’autor de l’oda «La pàtria».

b) Els versos d’art major són aquells que tenen més de vuit síl·labes.

c) La tragèdia és un gènere dramàtic en què el protagonista és mogut per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.

d) Pere Calders és el principal representant del realisme màgic en la literatura catalana.

e) L’alexandrí és un vers de dotze síl·labes sense cesura.

Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre autors, gèneres i mètrica és vertadera o falsa.

La resposta, corregida al marge

1

a) Fals. L’oda «La pàtria» és de Bonaventura Carles Aribau; Jacint Verdaguer és l’autor de L’Atlàntida i de Canigó.

2

b) Vertader. Els versos d’art major són els de més de vuit síl·labes, com el decasíl·lab o l’alexandrí; els d’art menor en tenen vuit o menys.

3

c) Vertader. En la tragèdia, el protagonista, mogut per una passió o pel destí, avança cap a un final catastròfic.

4

d) Vertader. Pere Calders és considerat el principal representant del realisme màgic en la literatura catalana: en els seus contes, un fet extraordinari irromp en la vida quotidiana.

5

e) Fals. L’alexandrí és un vers de dotze síl·labes amb una cesura central, que el divideix en dos hemistiquis de sis.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de comentari d’un text literari així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Forats
  • Transformacions
  • Glossari
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Llengua catalana

Des del 2025, l’examen ha preguntat 11 temes de Llengua catalana, i hi arribes amb tots posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Comentari d’un text literari· aquest exercici6 de 6 exàmens
  2. Teoria i història de la literatura· aquest exercici6 de 6 exàmens
  3. Comprensió lectora6 de 6 exàmens
  4. Anàlisi sintàctica6 de 6 exàmens
  5. Normativa i parells6 de 6 exàmens
  6. Formes verbals6 de 6 exàmens
  7. Sons i grafies6 de 6 exàmens
  8. Lèxic i derivació6 de 6 exàmens
  9. Correcció d’errors6 de 6 exàmens
  10. Varietats dialectals6 de 6 exàmens
  11. Expressió escrita6 de 6 exàmens

Cada xifra: en quants dels 6 exàmens del 2025 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. El 2025 va canviar l’examen: no hi compten els d’abans, ni hi van els temes que només sortien llavors. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.