2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1Mapa de la població estrangera a Espanya
2,5 puntsDona les idees que demana la pautaTorna al tema1 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de població i migracions?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantObserveu el mapa següent:
Població estrangera a Espanya (2021)
Font: Instituto Geográfico Nacional. Atlas Nacional de España [en línia].


1.1 A partir de l’observació del mapa, expliqueu el patró de distribució geogràfica de la població estrangera a Espanya i indiqueu tres comunitats autònomes on la presència de població estrangera sigui clarament elevada.
[1 punt]
1.2 Expliqueu quina relació hi ha entre la presència de població estrangera en unes zones i les activitats econòmiques que s’hi duen a terme.
[0,75 punts]
1.3.A La immigració s’ha convertit en un factor clau en l’evolució demogràfica i social d’Espanya des de finals del segle XX. L’arribada de població estrangera planteja reptes d’integració, però també oportunitats per al desenvolupament econòmic i territorial.
Trieu UNA de les dues opcions següents (A o B). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.
Opció A. Enumereu tres impactes positius de la població estrangera atenent a la seva contribució a frenar el despoblament i a dinamitzar l’economia dels nuclis rurals.
[0,75 punts]
1.3.B Opció B. Proposeu tres mesures de política pública per a millorar la integració i aprofitar el potencial demogràfic i econòmic de la població estrangera en territoris amb baixa densitat de població.
[0,75 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.
1.11 punt


A partir de l’observació del mapa, expliqueu el patró de distribució geogràfica de la població estrangera a Espanya i indiqueu tres comunitats autònomes on la presència de població estrangera sigui clarament elevada.
Plantejament Cal descriure on es concentra la població estrangera segons el mapa i anomenar tres comunitats autònomes on la seva presència és clarament elevada.
La resposta, corregida al marge
El mapa mostra que la població estrangera no es reparteix de manera homogènia. Es concentra sobretot al litoral mediterrani, des de Catalunya fins a Andalusia, on s’acumulen els cercles més grans, és a dir, amb més estrangers, i els més foscos, en què la població estrangera supera el 15 %, i també a les Illes Balears i a les Illes Canàries.
A l’interior destaquen la Comunitat de Madrid, amb la concentració més gran de tot l’Estat, i l’eix de l’Ebre (Lleida, Saragossa, la Rioja i Navarra). En canvi, bona part de l’interior peninsular i del nord-oest té poca població estrangera.
Tres comunitats autònomes amb una presència clarament elevada de població estrangera són Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.
1.20,75 punts


Expliqueu quina relació hi ha entre la presència de població estrangera en unes zones i les activitats econòmiques que s’hi duen a terme.
Plantejament Cal relacionar els llocs on viu la població estrangera amb les feines que hi troba, és a dir, amb l’activitat econòmica de cada zona.
La resposta, corregida al marge
La relació és directa: la recerca de feina és una de les causes principals de les migracions, i per això la població estrangera s’instal·la sobretot on l’economia és més dinàmica i hi ha més oportunitats laborals.
Al litoral mediterrani i a les illes, molts immigrants treballen en el turisme i en els serveis que hi estan lligats, com l’hoteleria, la restauració i el comerç.
A les grans ciutats, com Madrid o Barcelona, treballen sobretot en la indústria i en els serveis.
I en algunes zones agrícoles de l’interior, com les de l’eix de l’Ebre, treballen sobretot en el sector primari, en l’agricultura i la ramaderia.
Opció A
1.3.A0,75 punts


La immigració s’ha convertit en un factor clau en l’evolució demogràfica i social d’Espanya des de finals del segle XX. L’arribada de població estrangera planteja reptes d’integració, però també oportunitats per al desenvolupament econòmic i territorial.
Trieu UNA de les dues opcions següents (A o B). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.
Opció A. Enumereu tres impactes positius de la població estrangera atenent a la seva contribució a frenar el despoblament i a dinamitzar l’economia dels nuclis rurals.
Plantejament Cal donar tres efectes positius de l’arribada de població estrangera als pobles, per frenar-ne el despoblament i dinamitzar-ne l’economia.
La resposta, corregida al marge
En primer lloc, dinamitza l’economia dels pobles, perquè sovint fa les feines agrícoles, ramaderes o de serveis que costa cobrir amb la població local, que és escassa i envellida.
En segon lloc, rejoveneix l’estructura d’edats: els immigrants solen ser joves, de manera que augmenten la població en edat de treballar i la natalitat i asseguren la continuïtat del municipi.
Finalment, l’arribada de noves famílies permet mantenir oberts serveis bàsics com l’escola o les botigues, que sense infants ni clients acabarien tancant.
Opció B
1.3.B0,75 punts


Opció B. Proposeu tres mesures de política pública per a millorar la integració i aprofitar el potencial demogràfic i econòmic de la població estrangera en territoris amb baixa densitat de població.
Plantejament Cal proposar tres polítiques públiques que facilitin la integració de la població estrangera als territoris poc poblats i n’aprofitin el potencial.
La resposta, corregida al marge
Una primera mesura serien programes d’acollida, com cursos gratuïts de llengua en horaris compatibles amb la feina i serveis de mediació cultural, per reduir les barreres lingüístiques i socials i facilitar l’arrelament al poble.
Una segona mesura serien incentius per a l’ocupació i l’emprenedoria rural: ajuts per crear petites empreses o cooperatives i formació en sectors amb demanda, com l’agricultura ecològica, les cures o el turisme sostenible.
La tercera, una política d’habitatge i de serveis: rehabilitar habitatges buits per llogar-los a preus assequibles i garantir la sanitat, l’educació i el transport públic, perquè les famílies s’hi puguin quedar.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Població i migracionsImmigracióEmigracióDistribució de la poblacióCreixement natural, migratori i realNatalitat i fecunditatEnvelliment i estructura per edatsNupcialitat i famíliaMortalitatLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població i migracions així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Taxes
- Mnemotècnia
- Mapa conceptual
- Dades
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat