Components del creixement demogràfic a Catalunya

Exercici 2 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

Població i migracionsCreixement natural, migratori i realImmigracióNatalitat i fecunditatEnvelliment i estructura per edatsDona les idees que demana la pauta

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2Components del creixement demogràfic a Catalunya

2,5 puntsDona les idees que demana la pauta

Torna al tema2 de 15

Observeu el gràfic següent:

Components del creixement demogràfic a Catalunya entre els anys 2002 i 2023

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia].

Gràfic de barres apilades amb els dos components del creixement de la població de Catalunya, en habitants, del 2002 al 2023. El component A (gris clar) és petit: positiu fins al 2017, amb un màxim d’uns 30.000 el 2008, i negatiu des del 2018, amb el mínim el 2020 (uns -20.000). El component B (gris fosc) és molt més gran. Les barres apilades (A + B) arriben a uns 150.000 habitants l’any del 2004 al 2007, quan el component B tot sol supera els 120.000, i baixen per sota de 40.000 del 2009 al 2011; el component B és negatiu del 2012 al 2014, torna a créixer des del 2015 i arriba a uns 157.000 el 2022, amb una baixada el 2020 i el 2021.Gràfic de barres apilades amb els dos components del creixement de la població de Catalunya, en habitants, del 2002 al 2023. El component A (gris clar) és petit: positiu fins al 2017, amb un màxim d’uns 30.000 el 2008, i negatiu des del 2018, amb el mínim el 2020 (uns -20.000). El component B (gris fosc) és molt més gran. Les barres apilades (A + B) arriben a uns 150.000 habitants l’any del 2004 al 2007, quan el component B tot sol supera els 120.000, i baixen per sota de 40.000 del 2009 al 2011; el component B és negatiu del 2012 al 2014, torna a créixer des del 2015 i arriba a uns 157.000 el 2022, amb una baixada el 2020 i el 2021.

2.1.a Els components A i B del creixement demogràfic són fonamentals en l’anàlisi de la població.

Digueu quins són aquests components i exposeu en què consisteixen.

[0,6 punts]

2.1.b Considereu que hi ha alguna relació en la dinàmica que segueixen els dos components del creixement demogràfic? Raoneu la resposta.

[0,4 punts]

2.2.a A partir del que observeu en el gràfic:

Esmenteu quin ha estat el motiu principal de creixement de la població durant el conjunt del període observat. Identifiqueu les diferents fases que ha experimentat el creixement de la població.

[1 punt]

2.2.b Esmenteu dues causes que expliquin per què des del 2018 el moviment natural és negatiu.

[0,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

2.1.a 0,6 punts2.1.b 0,4 punts2.2.a 1 punt2.2.b 0,5 punts

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

2.1.a0,6 punts

Apartat 2.1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1.a a l’enunciat oficial, en català

Els components A i B del creixement demogràfic són fonamentals en l’anàlisi de la població.

Digueu quins són aquests components i exposeu en què consisteixen.

Plantejament Cal identificar els dos components del creixement que representa el gràfic i definir-los.

La resposta, corregida al marge

1

El component A és el creixement natural o vegetatiu, és a dir, la diferència entre el nombre de naixements i el de defuncions d’un territori durant un període determinat. Si hi ha més naixements que defuncions, és positiu i fa créixer la població; si n’hi ha menys, és negatiu.

2

El component B és el saldo migratori: la diferència entre les persones que arriben a un territori (immigrants) i les que se’n van (emigrants) en el mateix període. És positiu quan les entrades superen les sortides, i negatiu en el cas contrari.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.1.b0,4 punts

Apartat 2.1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1.b a l’enunciat oficial, en català

Considereu que hi ha alguna relació en la dinàmica que segueixen els dos components del creixement demogràfic? Raoneu la resposta.

Plantejament Cal raonar si el creixement natural i el saldo migratori evolucionen de manera lligada o independent, i què passa quan es combinen.

La resposta

Fins a cert punt, cada component té una dinàmica pròpia: el creixement natural depèn de la natalitat i la mortalitat, i el saldo migratori, sobretot de la situació econòmica. Per això es poden combinar de tres maneres. Si tots dos són positius, la població creix, com entre el 2002 i el 2011; si tots dos són negatius, disminueix; i si tenen signe diferent, el resultat depèn del més gran, com des del 2018, quan el saldo migratori positiu compensa amb escreix el creixement natural negatiu. Només hi ha una relació indirecta: una immigració jove fa augmentar després els naixements.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.2.a1 punt

Apartat 2.2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2.a a l’enunciat oficial, en català

A partir del que observeu en el gràfic:

Esmenteu quin ha estat el motiu principal de creixement de la població durant el conjunt del període observat. Identifiqueu les diferents fases que ha experimentat el creixement de la població.

Plantejament Cal dir quin component explica la major part del creixement i dividir el període 2002-2023 en fases a partir del gràfic.

La resposta, corregida al marge

1

El motiu principal del creixement ha estat el saldo migratori. Ha estat positiu tots els anys excepte del 2012 al 2014, i amb valors molt superiors als del creixement natural, que no passa d’uns 30.000 habitants l’any i que des del 2018 és negatiu.

2

Es poden distingir quatre fases. Del 2002 al 2008, la població creix molt, fins a uns 150.000 habitants l’any: el creixement natural és positiu, perquè les generacions nascudes durant el baby boom arriben a l’edat de tenir fills, i la immigració és molt elevada, en una etapa d’aparent bonança econòmica.

3

Del 2009 al 2014, la crisi econòmica redueix molt l’arribada d’immigrants, i del 2012 al 2014 el saldo migratori és fins i tot negatiu.

4

Del 2015 al 2017, la tímida recuperació econòmica fa que el saldo migratori torni a ser positiu, mentre el creixement natural s’acosta a zero.

5

Des del 2018, el creixement natural és negatiu, perquè hi ha més defuncions que naixements, i el saldo migratori, que creix molt, torna a explicar tot l’augment de la població, amb una baixada el 2020 i el 2021 per la pandèmia de la covid-19.

El que puntua la pauta

0,2 punts: la idea 1; 0,8 punts: les idees 2 a 5.

  1. §1
  2. §2
  3. §3
  4. §4
  5. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.2.b0,5 punts

Apartat 2.2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2.b a l’enunciat oficial, en català

Esmenteu dues causes que expliquin per què des del 2018 el moviment natural és negatiu.

Plantejament Cal donar dues causes que expliquin que, des del 2018, hi hagi més defuncions que naixements.

La resposta, corregida al marge

1

La primera causa és la baixa fecunditat: les dones tenen pocs fills, molt per sota dels 2,1 per dona que asseguren el reemplaçament de les generacions.

2

La segona és l’envelliment de la població: com que hi ha molta gent gran, el nombre de defuncions es manté alt o fins i tot augmenta, i supera el de naixements.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població i migracions així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Taxes
  • Mnemotècnia
  • Mapa conceptual
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Geografia

Hi arribes amb els 10 temes de Geografia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Població i migracions· aquest exercici13 de 15 exàmens
  2. Turisme, comerç i transport12 de 15 exàmens
  3. Medi ambient, paisatge i riscos11 de 15 exàmens
  4. El món rural i el sector primari10 de 15 exàmens
  5. L’energia8 de 15 exàmens
  6. La Unió Europea8 de 15 exàmens
  7. La ciutat i el sistema urbà7 de 15 exàmens
  8. Relleu, clima i aigua7 de 15 exàmens
  9. La indústria5 de 15 exàmens
  10. Globalització i desenvolupament5 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.