Sofre, calci i cobalt: estructura i enllaç
a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considereu els elements sofre, calci i cobalt.
2026 · Ord. · 3Els 9 exercicis d’estructura atòmica i sistema periòdic de la PAU de Química de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb els criteris oficials de la Generalitat on donen el resultat de cada apartat; quan els criteris oficials donen una altra xifra, et diem per què. 2 d’ells són de les convocatòries ordinària de juny de 2023 i extraordinària de juliol de 2023: els seus criteris oficials només porten criteris generals, sense el resultat de cada apartat, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · extraordinària2025 · ordinària2025 · extraordinària2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària
Només els apartats de:
a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considereu els elements sofre, calci i cobalt.
2026 · Ord. · 3a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considereu aquestes molècules: OCl₂ i CBr₄.
2026 · Extr. · 3a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
El clor es presenta en la naturalesa en forma de dos isòtops, ³⁵₁₇Cl i ³⁷₁₇Cl, amb unes abundàncies relatives del 75,8 % i 24,2 %, respectivament.
2025 · Ord. · 3a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
El fòsfor i el sofre són elements no metàl·lics que es troben en molècules amb activitat biològica. No és aquest el cas del clor, a pesar de ser un element molt abundant a l’escorça terrestre.
2025 · Extr. · 3a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considere les molècules NF₃ i F₂CO.
2025 · Extr. · DANA · 3a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 punts
Atesos els elements A i B amb nombres atòmics 9 i 15, respectivament: (0,5 punts cada apartat)
a) 0,6 puntsb) 0,3 puntsc) 0,6 puntsd) 0,5 punts
Considereu els elements A, B, C els nombres atòmics dels quals són 13, 17 i 20 i els seus nombres màssics són 27, 37 i 42, respectivament.
a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 punts
Considereu els elements A, B, C i D, els nombres atòmics dels quals són 12, 15, 17 i 19 respectivament. Responeu les qüestions següents: (0,5 punts cada apartat)
2023 · Ord. · Q1a) 1,2 puntsb) 0,4 puntsc) 0,4 punts
Escriviu les configuracions electròniques dels ions Mg²⁺, Ca²⁺ i Fe²⁺, i identifiqueu el nombre de grup i de període al qual pertanyen els elements corresponents.
Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.Solucions d’EducaIA, contrastades amb els criteris oficials de la Generalitat Valenciana on donen el resultat de cada apartat; on no, resoltes dues vegades
Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 9 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.
En 6 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Reparteix els electrons de l’àtom neutre per subnivells segons la regla de Madelung (, , , , , , , , ), sense passar de la capacitat de cada subnivell ( admet dos electrons, sis i deu).
Mira com acaba la configuració. El període és el de l’última capa. Si acaba en (amb ) el grup és ; si acaba en el grup és , és a dir, 10 més els electrons de valència: el Cl () està en el grup 17; si acaba en és un metall de transició.
Si l’enunciat dona els elements amb una lletra i el seu nombre atòmic, o amb un ió (), parteix de l’àtom neutre i lleva o posa els electrons: un catió perd primer els de la capa més alta, no els de l’últim subnivell que es va omplir.
En 3 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Mira els electrons de valència: l’àtom guanya o perd els que li falten o li sobren per a tindre huit (capa plena de gas noble). Els metalls dels grups 1, 2 i 13 perden 1, 2 i 3 electrons; els no-metalls dels grups 16 i 17 guanyen 2 i 1.
Escriu la configuració de l’ió i assenyala la del gas noble amb què és isoelectrònic ( i : la de l’argó).
En 3 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Les regles són: ; ; ; . Per a un orbital , i val , o ; per a , i ; per a , , .
Si et demanen «tots els possibles», fes la llista completa amb els dos valors d’espín; si demanen «dues combinacions», dona dos conjunts complets que complisquen les regles. Per a decidir si un conjunt és possible, comprova cada regla i digues quina incompleix.
En 2 de 9 exàmens (0 de 5 des del 2025)
Escriu la configuració de cada element i ordena’ls per període i grup abans de comparar. La primera energia d’ionització és el que costa arrancar l’electró més extern: augmenta al llarg d’un període, perquè creix la càrrega nuclear efectiva amb el mateix , i disminueix en baixar en un grup, perquè aquest electró està més allunyat del nucli i apantallat per més capes.
Hi ha dues excepcions dins d’un període: el grup 13 té menor energia d’ionització que el 2 (Al < Mg) i el 16 menor que el 15 (S < P, pel subnivell semiple). El radi atòmic varia al revés que l’energia d’ionització. Un anió és major que el seu àtom (més electrons, la mateixa càrrega nuclear) i un catió és menor; raona amb la càrrega nuclear efectiva i el nombre de capes.
En 2 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
El nombre atòmic dona els protons (i els electrons de l’àtom neutre); el nombre màssic dona protons més neutrons, així que . En un ió, els electrons són menys la càrrega.
Per a comptar àtoms de cada isòtop en una mostra de gas, calcula els mols amb , multiplica pel nombre d’àtoms de la molècula (dos en el ) i per l’abundància de cada isòtop, i per .
Els criteris de tots els anys demanen raonar les respostes «si així es requereix» (en 2023 sense aquestes paraules) i diuen que els apartats que es responguen sense raonament adequat «no podran ser puntuats amb més del 30 % de la puntuació total d’aquest apartat». Un resultat correcte sense el seu plantejament ni la seua justificació es queda, com a molt, en el 30 %.
Els criteris donen poca importància als errors numèrics o d’arrodoniment, tret que duguen a un error conceptual: «l’apartat corresponent ha de ser valorat amb zero punts, llevat que es justifique la inconsistència del resultat». Si t’ix un grau de dissociació major d’1, una temperatura absoluta negativa o una concentració negativa, para i revisa el plantejament, o explica per què ix així.
Des de 2025 els criteris lleven per l’ortografia i la redacció en la nota global: «A partir de la tercera falta d’ortografia es deduiran – 0,10 punts fins a un màxim d’un punt», i per errors de redacció, presentació, coherència, cohesió o gramàtica es pot deduir fins a mig punt, amb un màxim d’un punt en total. Escriu les justificacions amb frases completes i cuida els noms i els símbols.
En 2023 i 2024 es responien 2 dels 4 problemes i 3 de les 6 qüestions, i els criteris deien que «únicament es corregiran els 2 primers problemes i les 3 primeres qüestions» respostos. Una resposta de més no suma, i pot llevar el lloc a una de bona.
En l’exercici d’isòtops de 2025 els criteris reparteixen la nota per passos: «Protons i electrons: 0,2 punts» i «Neutrons: 0,3 punts» en el primer apartat, i 0,2 punts pel càlcul dels mols de en el segon. Cada pas es puntua apart.
Entre 2023 i 2026, 9 exercicis en 9 dels 9 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.
No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb els criteris oficials de la Generalitat on donen el resultat de cada apartat. Quan els criteris oficials donen una altra xifra (per un error dels criteris oficials), ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici. 2 d’ells són de les convocatòries ordinària de juny de 2023 i extraordinària de juliol de 2023: els seus criteris oficials només porten criteris generals, sense el resultat de cada apartat, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Mira primer si és el mateix valor amb un altre arrodoniment o en una altra unitat. On els criteris oficials porten la resolució de cada apartat, amb els seus punts, hi comparem la nostra; si no coincideix del tot, la nota de la pàgina de l’exercici explica la diferència.
Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i el dels criteris de correcció.
PAU 2027 · Comunitat Valenciana
Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.
Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Càlculs estequiomètricsEnllaç químic i forces intermolecularsTermoquímica i espontaneïtatCinètica químicaEquilibri químicÀcids i basesReaccions redox i electroquímicaQuímica orgànica