OCl₂ i CBr₄: Lewis, solubilitat o quàntics

Exercici 3 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2 punts

Enllaç químic i forces intermolecularsEnllaç covalent i geometriaForces intermolecularsNombres quànticsCoincideix amb els criteris oficials

També a Estructura atòmica i sistema periòdic

2026Convocatòria extraordinària · Exercici 3

2 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema2 de 12

Després dels 12

Vols més exercicis d’enllaç químic i forces intermoleculars?

Aquests 12 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Considereu aquestes molècules: OCl2\mathrm{OCl_2} i CBr4\mathrm{CBr_4}.

a) Dibuixeu l’estructura electrònica de Lewis de cada molècula i deduïu la seua geometria.

[0,6 punts]

b) Discutiu la polaritat de cada molècula.

[0,4 punts]

c1) Contesteu una de les qüestions següents:

Raoneu si les afirmacions següents són vertaderes o falses: (0,5 punts cada subapartat)

i) El CBr4\mathrm{CBr_4} és molt soluble en benzè, C6H6\mathrm{C_6H_6}.

ii) El OCl2\mathrm{OCl_2} és un gas bastant soluble en aigua.

[1 punt]

c2) Justifiqueu si els següents conjunts de nombres quàntics, (n, ℓ, mℓ, ms)(n,\ \ell,\ m_\ell,\ m_s), són possibles o no: (0,5 punts cada subapartat)

i) (2, 3, −1, +12)(2,\ 3,\ -1,\ +\tfrac{1}{2})

ii) (3, 2, −2, −12)(3,\ 2,\ -2,\ -\tfrac{1}{2})

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar

a)0,6 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

Dibuixeu l’estructura electrònica de Lewis de cada molècula i deduïu la seua geometria.

Plantejament Es compten els electrons de valència, es col·loca com a àtom central el menys electronegatiu, s’uneixen amb enllaços simples i es reparteixen parells solitaris fins a completar l’octet de cada àtom. La geometria ix de comptar els dominis d’electrons (enllaços i parells solitaris) de l’àtom central, que es repel·leixen i s’orienten tan lluny com poden.

  1. OCl2\mathrm{OCl_2}: 6+2⋅7=206+2\cdot7=20 electrons de valència, és a dir, 1010 parells. Estructura: l’O al centre, unit per un enllaç simple a cada Cl (2 parells); cada Cl du tres parells solitaris (6 parells) i l’O, dos (2 parells). Les càrregues formals són zero en els tres àtoms.

  2. L’O reparteix les seues quatre zones d’electrons (dos enllaços amb Cl i dos parells sense compartir) en direccions tetraèdriques. Com que els parells no compten en la forma, els tres àtoms queden en V: la molècula és angular.

  3. CBr4\mathrm{CBr_4}: 4+4⋅7=324+4\cdot7=32 electrons, 1616 parells. El C al centre, amb quatre enllaços simples als Br (4 parells), i tres parells solitaris en cada Br (12 parells); en el C no queda cap parell lliure. Càrregues formals: zero en els cinc àtoms.

  4. Els 44 dominis del C són enllaços, tots iguals: la molècula és un tetraedre regular, amb angles Br–C–Br de 109,5∘109{,}5^\circ.

ResultatOCl2\mathrm{OCl_2}: geometria angular (dominis en disposició tetraèdrica); CBr4\mathrm{CBr_4}: geometria tetraèdrica.

Els criteris oficials donen: Molècula tipus AX2E2\mathrm{AX_2E_2}; Disposició dels quatre dominis electrònics: pseudotetraèdrica; Geometria molecular: angular; Molècula tipus AX4E0\mathrm{AX_4E_0}; Disposició dels quatre dominis electrònics: tetraèdrica; Geometria molecular: tetraèdrica

Estructures de Lewis. OCl₂: oxigen central amb dos parells solitaris i dos enllaços simples amb Cl que formen una V (molècula angular); cada Cl té tres parells solitaris. CBr₄: carboni central sense parells solitaris i quatre enllaços simples amb Br, en tetraedre en perspectiva (dos en el pla, un en falca i un en traços); cada Br té tres parells solitaris.

b)0,4 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

Discutiu la polaritat de cada molècula.

Plantejament Que una molècula siga polar depén de si els moments dipolars dels seus enllaços, sumats com a vectors, es compensen; i això ho decideix la geometria.

  1. OCl2\mathrm{OCl_2}: els enllaços O–Cl són polars (l’O és més electronegatiu que el Cl). Amb la forma de V, els dos moments no són oposats: les seues components sobre l’eix de simetria se sumen i la resultant no és zero.

  2. CBr4\mathrm{CBr_4}: els enllaços C–Br són polars (el Br és més electronegatiu), però els quatre moments, iguals, apunten als vèrtexs d’un tetraedre regular i s’anul·len entre ells.

ResultatOCl2\mathrm{OCl_2} és polar; CBr4\mathrm{CBr_4} és apolar.

Els criteris oficials donen: La suma dels moments dipolars associats als enllaços O–Cl no s’anul·la. Molècula polar; La suma dels moments dipolars associats als enllaços C–Br s’anul·la. Molècula apolar

c1)1 punta triar una

Apartat c1) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c1) a l’enunciat oficial, en valencià

Contesteu una de les qüestions següents:

Raoneu si les afirmacions següents són vertaderes o falses: (0,5 punts cada subapartat)

i) El CBr4\mathrm{CBr_4} és molt soluble en benzè, C6H6\mathrm{C_6H_6}.

ii) El OCl2\mathrm{OCl_2} és un gas bastant soluble en aigua.

Plantejament Es compara la naturalesa del solut i la del dissolvent: les substàncies de polaritat semblant es barregen bé perquè les atraccions noves entre ambdues compensen les que hi havia en cada una.

  1. i) Entre molècules apolars només actuen forces de dispersió, tant en el CBr4\mathrm{CBr_4} (apartat b) com en el benzè; en barrejar-los es canvien unes per altres amb molt poc cost d’energia, i el desordre de la mescla afavoreix la dissolució. Vertadera.

  2. ii) Vertadera, i per dues raons: és polar, com l’aigua, i a més reacciona en part amb ella, perquè és l’anhídrid de l’àcid hipoclorós (Cl2O+H2O⇌2 HClO\mathrm{Cl_2O+H_2O\rightleftharpoons2\,HClO}).

Resultati) Vertadera: solut i dissolvent apolars. ii) Vertadera: solut i dissolvent polars.

Els criteris oficials donen: Tant el solut, CBr4\mathrm{CBr_4}, com el dissolvent, benzè, són substàncies apolars. En general, les substàncies apolars es dissolen bé en dissolvents apolars; Tant el solut, OCl2\mathrm{OCl_2}, com el dissolvent, aigua, són substàncies polars. En general, les substàncies polars es dissolen bé en dissolvents polars

c2)1 punta triar una

Apartat c2) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c2) a l’enunciat oficial, en valencià

Justifiqueu si els següents conjunts de nombres quàntics, (n, ℓ, mℓ, ms)(n,\ \ell,\ m_\ell,\ m_s), són possibles o no: (0,5 punts cada subapartat)

i) (2, 3, −1, +12)(2,\ 3,\ -1,\ +\tfrac{1}{2})

ii) (3, 2, −2, −12)(3,\ 2,\ -2,\ -\tfrac{1}{2})

Plantejament Les regles dels nombres quàntics són: ℓ\ell pren valors de 00 a n−1n-1; mℓm_\ell, de −ℓ-\ell a +ℓ+\ell; i msm_s és +12+\tfrac12 o −12-\tfrac12. Basta que una regla falle perquè el conjunt siga impossible.

  1. i) (2, 3, −1, +12)(2,\,3,\,-1,\,+\tfrac12): amb n=2n=2 només valen ℓ=0\ell=0 i ℓ=1\ell=1; ℓ=3\ell=3 no està permés (un subnivell ff no existeix fins a n=4n=4).

  2. ii) (3, 2, −2, −12)(3,\,2,\,-2,\,-\tfrac12): amb n=3n=3, ℓ\ell pot arribar a 22; amb ℓ=2\ell=2, mℓm_\ell va de −2-2 a +2+2 i −2-2 és vàlid; ms=−12m_s=-\tfrac12 també. Compleix totes les regles: descriu un electró d’un orbital 3d3d.

Resultati) Impossible (ℓ=3\ell=3 no cap amb n=2n=2). ii) Possible (un electró 3d3d).

Els criteris oficials donen: És una combinació de nombres quàntics impossible. Els valors permesos de ℓ⇒{0⋯n−1}\ell\Rightarrow\{0\cdots n-1\}. Un valor de ℓ=3\ell=3 és incompatible amb un valor de n=2n=2; És una combinació de nombres quàntics possible. Segueix les regles ℓ⇒{0⋯n−1}\ell\Rightarrow\{0\cdots n-1\}; mℓ⇒{−ℓ⋯+ℓ}m_\ell\Rightarrow\{-\ell\cdots+\ell\}; ms⇒{+12,−12}m_s\Rightarrow\{+\tfrac12,-\tfrac12\}

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’enllaç químic i forces intermoleculars així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Química 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Enllaç químic i forces intermoleculars· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Estructura atòmica i sistema periòdic· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Càlculs estequiomètrics9 de 9 exàmens
  4. Cinètica química9 de 9 exàmens
  5. Equilibri químic9 de 9 exàmens
  6. Àcids i bases9 de 9 exàmens
  7. Reaccions redox i electroquímica9 de 9 exàmens
  8. Química orgànica9 de 9 exàmens
  9. Termoquímica i espontaneïtat6 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.