Sofre, calci i cobalt: estructura i enllaç
a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considereu els elements sofre, calci i cobalt.
2026 · Ord. · 3Els 12 exercicis d’enllaç químic i forces intermoleculars de la PAU de Química de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb els criteris oficials de la Generalitat on donen el resultat de cada apartat; quan els criteris oficials donen una altra xifra, et diem per què. 3 d’ells són de les convocatòries ordinària de juny de 2023 i extraordinària de juliol de 2023: els seus criteris oficials només porten criteris generals, sense el resultat de cada apartat, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · extraordinària2025 · ordinària2025 · extraordinària2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària
Només els apartats de:
a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considereu els elements sofre, calci i cobalt.
2026 · Ord. · 3a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considereu aquestes molècules: OCl₂ i CBr₄.
2026 · Extr. · 3a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
El clor es presenta en la naturalesa en forma de dos isòtops, ³⁵₁₇Cl i ³⁷₁₇Cl, amb unes abundàncies relatives del 75,8 % i 24,2 %, respectivament.
2025 · Ord. · 3a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
El fòsfor i el sofre són elements no metàl·lics que es troben en molècules amb activitat biològica. No és aquest el cas del clor, a pesar de ser un element molt abundant a l’escorça terrestre.
2025 · Extr. · 3a) 0,6 puntsb) 0,4 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar
Considere les molècules NF₃ i F₂CO.
2025 · Extr. · DANA · 3a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 punts
Atesos els elements A i B amb nombres atòmics 9 i 15, respectivament: (0,5 punts cada apartat)
a) 0,9 puntsb) 0,5 puntsc) 0,6 punts
Considereu les següents molècules: BF₃, CF₄ i NF₃. Respongueu les següents qüestions: Dibuixeu l’estructura electrònica de Lewis de cadascuna de les molècules i deduïu la seua geometria.
a) 0,6 puntsb) 0,3 puntsc) 0,6 puntsd) 0,5 punts
Considereu els elements A, B, C els nombres atòmics dels quals són 13, 17 i 20 i els seus nombres màssics són 27, 37 i 42, respectivament.
a) 0,9 puntsb) 0,9 puntsc) 0,2 punts
Ateses les molècules SiF₄, PCl₃ i SO₂.
a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 punts
Considereu els elements A, B, C i D, els nombres atòmics dels quals són 12, 15, 17 i 19 respectivament. Responeu les qüestions següents: (0,5 punts cada apartat)
2023 · Ord. · Q1a) 0,6 puntsb) 0,6 puntsc) 0,4 puntsd) 0,4 punts
Considereu les espècies químiques F₂CO, HCN i NBr₃. Responeu les qüestions següents: Dibuixeu l’estructura electrònica de Lewis de cadascuna de les molècules.
2023 · Ord. · Q2a) 0,8 puntsb) 0,4 puntsc) 0,4 puntsd) 0,4 punts
Dibuixeu l’estructura electrònica de Lewis de les espècies químiques següents: disulfur de carboni CS₂, diòxid de sofre SO₂, sulfur d’hidrogen H₂S i formaldehid H₂CO.
Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.Solucions d’EducaIA, contrastades amb els criteris oficials de la Generalitat Valenciana on donen el resultat de cada apartat; on no, resoltes dues vegades
Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 9 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.
En 7 de 9 exàmens (4 de 5 des del 2025)
Escriu la configuració de valència de cada element i quants electrons guanya, perd o comparteix per a arribar a huit. La fórmula ix d’igualar els electrons cedits i presos (o dels enllaços que tanquen l’octet de cada àtom).
El tipus d’enllaç el decideix la diferència d’electronegativitat: metall amb no-metall, iònic; dos no-metalls, covalent (polar si difereixen, apolar si són iguals). Justifica’l amb els dos elements del compost.
Si demanen una propietat del compost (solubilitat en aigua, conductivitat, punt de fusió), connecta-la amb el tipus d’enllaç: els iònics són sòlids solubles que condueixen dissolts o fosos; els covalents moleculars fonen a baixa temperatura. Una molècula covalent polar (l’, angular) es dissol en aigua; una apolar, en dissolvents apolars. Si demanen també geometria i polaritat, segueix la recepta de Lewis i dominis.
En 8 de 9 exàmens (4 de 5 des del 2025)
Per a dibuixar l’estructura, totalitza els electrons de valència de la molècula. Uneix l’àtom central amb els altres per enllaços senzills i reparteix la resta com a parells lliures fins que cada àtom en tinga huit. Si el central es queda curt, converteix parells lliures dels àtoms veïns en enllaços dobles o triples. El B del es queda amb sis electrons.
Amb la RPECV, compta els dominis electrònics de l’àtom central: cada enllaç, senzill, doble o triple, és un domini, i cada parell lliure és un altre. 2 dominis donen disposició lineal, 3 triangular plana i 4 tetraèdrica. La geometria molecular és la dels àtoms: és piramidal; i , angulars; i , lineals; , triangular plana.
Per a decidir la polaritat de la molècula, mira primer si hi ha enllaços polars (l’electronegativitat dels àtoms difereix) i després si els moments dipolars s’anul·len per la forma: i són apolars amb enllaços polars; i són polars. Escriu els dos passos.
En 2 de 9 exàmens (0 de 5 des del 2025)
Compta els dominis electrònics de l’àtom central (cada enllaç, senzill, doble o triple, i cada parell lliure): 2 dominis, ; 3 dominis, ; 4 dominis, . Aquest compte dona també la disposició dels dominis (lineal, triangular plana, tetraèdrica), que no coincideix sempre amb la geometria molecular.
En el recompte, un enllaç múltiple ocupa el mateix que un de senzill, un domini: el carboni del té dos dominis () i el del tres ().
En 3 de 9 exàmens (0 de 5 des del 2025)
Dedueix la geometria de cada molècula i el seu angle de referència: lineal , triangular plana , tetraèdrica .
Els parells lliures repel·leixen més que els d’enllaç i tanquen l’angle; entre geometries diferents ordena per la disposició dels parells, i entre iguals pel nombre de parells lliures. Justifica l’ordre amb això.
En 1 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Per a cada afirmació, decideix el tipus de substància (molecular apolar, molecular polar, iònica, covalent reticular, metàl·lica) i d’ací les forces entre partícules: dispersió, dipol, ponts d’hidrogen, electrostàtica.
Respon «vertader» o «fals» i justifica amb la propietat concreta (solubilitat, volatilitat, conductivitat): el sí o el no sols valen poc, perquè el raonament és el que puntua. Una substància apolar com el es dissol en dissolvents apolars (benzè), i una molècula polar com l’ en aigua.
Els criteris de tots els anys demanen raonar les respostes «si així es requereix» (en 2023 sense aquestes paraules) i diuen que els apartats que es responguen sense raonament adequat «no podran ser puntuats amb més del 30 % de la puntuació total d’aquest apartat». Un resultat correcte sense el seu plantejament ni la seua justificació es queda, com a molt, en el 30 %.
Els criteris donen poca importància als errors numèrics o d’arrodoniment, tret que duguen a un error conceptual: «l’apartat corresponent ha de ser valorat amb zero punts, llevat que es justifique la inconsistència del resultat». Si t’ix un grau de dissociació major d’1, una temperatura absoluta negativa o una concentració negativa, para i revisa el plantejament, o explica per què ix així.
Des de 2025 els criteris lleven per l’ortografia i la redacció en la nota global: «A partir de la tercera falta d’ortografia es deduiran – 0,10 punts fins a un màxim d’un punt», i per errors de redacció, presentació, coherència, cohesió o gramàtica es pot deduir fins a mig punt, amb un màxim d’un punt en total. Escriu les justificacions amb frases completes i cuida els noms i els símbols.
En 2023 i 2024 es responien 2 dels 4 problemes i 3 de les 6 qüestions, i els criteris deien que «únicament es corregiran els 2 primers problemes i les 3 primeres qüestions» respostos. Una resposta de més no suma, i pot llevar el lloc a una de bona.
En l’exercici de 2025 els criteris donen una puntuació fixa per cada molècula i per cada pas: «Cada estructura de Lewis: 0,15 punts», «Cada geometria: 0,15 punts» i «Cada polaritat: 0,20 punts». Respon els tres passos de cada molècula.
En la deducció del compost de dos elements de 2024 els criteris puntuen per separat el tipus d’enllaç («enllaços covalents polars. 0,25 punts») i la fórmula obtinguda amb l’octet. Justifica el tipus d’enllaç amb l’electronegativitat dels dos elements, a més de donar la fórmula.
Entre 2023 i 2026, 12 exercicis en 9 dels 9 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.
No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb els criteris oficials de la Generalitat on donen el resultat de cada apartat. Quan els criteris oficials donen una altra xifra (per un error dels criteris oficials), ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici. 3 d’ells són de les convocatòries ordinària de juny de 2023 i extraordinària de juliol de 2023: els seus criteris oficials només porten criteris generals, sense el resultat de cada apartat, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Mira primer si és el mateix valor amb un altre arrodoniment o en una altra unitat. On els criteris oficials porten la resolució de cada apartat, amb els seus punts, hi comparem la nostra; si no coincideix del tot, la nota de la pàgina de l’exercici explica la diferència.
Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i el dels criteris de correcció.
PAU 2027 · Comunitat Valenciana
Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.
Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Càlculs estequiomètricsEstructura atòmica i sistema periòdicTermoquímica i espontaneïtatCinètica químicaEquilibri químicÀcids i basesReaccions redox i electroquímicaQuímica orgànica