Equilibri químic: exercicis de la PAU de Química de la Comunitat Valenciana resolts
Els 13 exercicis d’equilibri químic de la PAU de Química de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb els criteris oficials de la Generalitat on donen el resultat de cada apartat; quan els criteris oficials donen una altra xifra, et diem per què. 4 d’ells són de les convocatòries ordinària de juny de 2023 i extraordinària de juliol de 2023: els seus criteris oficials només porten criteris generals, sense el resultat de cada apartat, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Comunitat Valenciana · 2n de Batxillerat
13 exercicis · 2023–2026
Amb els criteris oficials on donen el resultat de cada apartat
El diòxid de nitrogen, NO₂, és un gas tòxic de color rogenc que es troba en equilibri amb el tetraòxid de dinitrogen, N₂O₄, que és incolor. 2 NO₂(g)⇌ N₂O₄(g) Kc=217 a 25 °C
a) 1 puntb1) 1 puntb2) 1 puntla b1 o la b2, a triar
En un recipient de 2 litres s’introdueixen 3 mols de COBr₂, 1 mol de CO i 3 mols de Br₂ i es calfa a 73 ºC, establint-se el equilibri següent: COBr₂(g)⇄ CO(g)+Br₂(g) Kp(73 °C)=2,55 ΔH<0
a) 1 puntb) 0,5 puntsc1) 0,5 puntsc2) 0,5 puntsla c1 o la c2, a triar
En la reacció A(g)+2 B(g)→ 2 C(g), s’ha observat que la llei de velocitat és d’ordre 1 respecte d’A i d’ordre 2 respecte de B. En un experiment s’obté un valor per a la velocitat de reacció de v=0,3…
L’hidrogen verd, obtingut a partir de fonts d’energia sostenibles, s’està convertint en l’aposta més avançada de la indústria energètica com a combustible del futur. Una de les propostes per a…
L’hidròxid de magnesi, Mg(OH)₂, un compost que s’utilitza per a alleujar la cremor d’estómac, és poc soluble en aigua: Mg(OH)₂(s)⇌ Mg²⁺(aq)+2 OH⁻(aq) Kps=1,8·10⁻¹¹
Per a la fabricació de compostos com l’amoníac, es necessita hidrogen molecular com a reactiu. Hi ha diferents maneres d’obtindre aquest hidrogen. El procés de reformació d’hidrocarburs produeix…
A 400 °C, el clorur d’amoni, NH₄Cl(s), es descompon en clorur d’hidrogen, HCl(g), i amoníac, NH₃(g), d’acord amb la següent equació química: NH₄Cl(s)⇌ HCl(g)+NH₃(g), Kp=16,4 a 400 °C. En un matràs…
L’òxid de nitrogen(II), NO(g), és un gas implicat en nombrosos processos biològics. Es pot obtindre per reacció entre el dinitrogen i el dioxigen, d’acord amb la equació química següent…
Per a la reacció en equilibri 2 NOCl(g)⇌ 2 NO(g)+Cl₂(g), KP té un valor de 0,0168 a 240 °C. En un recipient de 2 litres, mantingut a la temperatura de 240 °C, s’hi introdueix una quantitat…
Per a l’equilibri heterogeni: NH₄HS(s)⇌ NH₃(g)+H₂S(g) (ΔH=103 kJ), deduïu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. (0,5 punts cada apartat)
El diòxid de carboni, CO₂, reacciona amb carboni, C, per a donar monòxid de carboni, CO, d’acord amb l’equilibri següent: C(s)+CO₂(g)⇌ 2 CO(g) En un reactor de 50 L de volum, mantingut a 700 °C, en…
L’amoníac, NH₃, s’obté industrialment partir de dihidrogen, H₂, i dinitrogen, N₂, d’acord amb l’equilibri següent: N₂(g)+3 H₂(g)⇌ 2 NH₃(g) ΔH=−92,6 kJ Discutiu raonadament com cadascun dels canvis…
Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.Solucions d’EducaIA, contrastades amb els criteris oficials de la Generalitat Valenciana on donen el resultat de cada apartat; on no, resoltes dues vegades
El que més s’ha repetit als exàmens
Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 9 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.
En 4 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Fes la taula inicial, canvi i equilibri en mols i passa a concentracions dividint pel volum (o a pressions parcials). Amb el grau de transformació , els mols que reaccionen són del reactiu, repartits pels coeficients.
va amb les concentracions de l’equilibri elevades als seus coeficients (productes entre reactius, sense sòlids ni líquids purs); , amb igual als mols de gas dels productes menys els dels reactius ( en ), o amb les pressions parcials .
En 6 de 9 exàmens (2 de 5 des del 2025)
Amb coneguda, posa una incògnita en la taula d’equilibri i substitueix en l’expressió de . Si l’equació és de segon grau, queda’t amb l’arrel físicament possible (mols no negatius i menors que els inicials).
En un equilibri heterogeni () el sòlid no apareix en , i amb les pressions parcials dels gasos dona la pressió total. Passa després a mols amb o a massa amb la massa molar.
Quan la taula parteix d’una altra espècie (s’introdueix només el producte, o només CO), calcula i dedueix les quantitats de cada component, comprovant que cap ix negativa.
En 1 de 9 exàmens (1 de 5 des del 2025)
Si et pregunten per l’estat d’una mescla, substitueix les seues dades en l’expressió de la constant: amb concentracions, o amb pressions parcials quan l’enunciat dona . El resultat només val si el compares amb a la mateixa temperatura.
Un igual a indica equilibri. Un major és un excés de productes: la reacció retrocedeix. Un menor és un defecte de productes: avança. Escriu el sentit del canvi amb aquesta raó.
En 5 de 9 exàmens (3 de 5 des del 2025)
El sistema s’oposa a la pertorbació. Llevar producte o afegir reactiu empeny la reacció cap als productes. En reduir el volum puja la pressió i guanya el sentit que ocupa menys espai, el de menys mols gasosos. En pujar la temperatura guanya el sentit que absorbeix calor, l’endotèrmic.
Un sòlid pur no canvia l’equilibri en afegir-lo; un catalitzador no el desplaça; afegir totes les espècies en la mateixa proporció a volum constant equival a comprimir. Per a saber si és exotèrmica, mira com canvia amb la temperatura: si baixa en pujar , és exotèrmica. En un equilibri heterogeni amb un sòlid, només s’aconsegueix si hi ha sòlid suficient per a produir les pressions que exigeix : per davall d’aquesta quantitat mínima, el sòlid es consumeix del tot.
Respon cada cas amb el sentit del desplaçament i la raó; si demanen si «augmenta o disminueix» una quantitat, digues quina i per què.
En 3 de 9 exàmens (3 de 5 des del 2025)
Planteja l’equilibri de dissolució de la sal i la seua , que només inclou els ions. Amb la solubilitat d’una sal és ; en una sal ,. Per a passar a multiplica per la massa molar.
Una precipitació s’estudia amb la mescla ja feta: la concentració de cada ió és els seus mols entre el volum total. Amb elles forma (els ions de la teua sal) i precipita si .
Per a la quantitat mínima que cal afegir per a començar a precipitar, iguala , aïlla la concentració del segon ió, passa-la a mols amb el volum i a grams amb la massa molar de la sal que s’afig.
Si hi ha un ió comú, la solubilitat baixa; si l’anió és bàsic (com l’), en baixar el pH la solubilitat augmenta, perquè l’ consumeix l’anió i l’equilibri es desplaça cap a la dissolució.
Errors típics que penalitzen els criteris de correcció
Els criteris de tots els anys demanen raonar les respostes «si així es requereix» (en 2023 sense aquestes paraules) i diuen que els apartats que es responguen sense raonament adequat «no podran ser puntuats amb més del 30 % de la puntuació total d’aquest apartat». Un resultat correcte sense el seu plantejament ni la seua justificació es queda, com a molt, en el 30 %.
Els criteris donen poca importància als errors numèrics o d’arrodoniment, tret que duguen a un error conceptual: «l’apartat corresponent ha de ser valorat amb zero punts, llevat que es justifique la inconsistència del resultat». Si t’ix un grau de dissociació major d’1, una temperatura absoluta negativa o una concentració negativa, para i revisa el plantejament, o explica per què ix així.
Des de 2025 els criteris lleven per l’ortografia i la redacció en la nota global: «A partir de la tercera falta d’ortografia es deduiran – 0,10 punts fins a un màxim d’un punt», i per errors de redacció, presentació, coherència, cohesió o gramàtica es pot deduir fins a mig punt, amb un màxim d’un punt en total. Escriu les justificacions amb frases completes i cuida els noms i els símbols.
En 2023 i 2024 es responien 2 dels 4 problemes i 3 de les 6 qüestions, i els criteris deien que «únicament es corregiran els 2 primers problemes i les 3 primeres qüestions» respostos. Una resposta de més no suma, i pot llevar el lloc a una de bona.
En l’exercici de l’amoníac de 2025 el raonament sobre la calor de reacció es puntua per passos: «Desplaçament de l’equilibri: 0,2 punts» i «Exotèrmica: 0,3 punts». Primer digues cap a on es desplaça l’equilibri en pujar la temperatura, i després conclou si és exotèrmica o endotèrmica.
Preguntes freqüents
Quants exercicis d’equilibri químic han sortit a la PAU de Química de la Comunitat Valenciana?
Entre 2023 i 2026, 13 exercicis en 9 dels 9 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.
Les solucions són les oficials?
No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb els criteris oficials de la Generalitat on donen el resultat de cada apartat. Quan els criteris oficials donen una altra xifra (per arrodoniment), ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici. 4 d’ells són de les convocatòries ordinària de juny de 2023 i extraordinària de juliol de 2023: els seus criteris oficials només porten criteris generals, sense el resultat de cada apartat, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Què faig si el meu resultat no coincideix amb els criteris oficials?
Mira primer si és el mateix valor amb un altre arrodoniment o en una altra unitat. On els criteris oficials porten la resolució de cada apartat, amb els seus punts, hi comparem la nostra; si no coincideix del tot, la nota de la pàgina de l’exercici explica la diferència.
Puc imprimir els exercicis?
Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i el dels criteris de correcció.
Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.
Solucions escrites per EducaIA i contrastades amb els criteris oficials de la Generalitat Valenciana on donen el resultat de cada apartat; on no, resoltes dues vegades.
La Generalitat Valenciana no patrocina ni revisa EducaIA.
PAU 2027 · Comunitat Valenciana
El teu pla fins a la PAU de Química
PAU de Química
Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.
Equilibri químic· aquest tema9 de 9exàmens
Càlculs estequiomètrics9 de 9exàmens
Estructura atòmica i sistema periòdic9 de 9exàmens
Enllaç químic i forces intermoleculars9 de 9exàmens
Cinètica química9 de 9exàmens
Àcids i bases9 de 9exàmens
Reaccions redox i electroquímica9 de 9exàmens
Química orgànica9 de 9exàmens
Termoquímica i espontaneïtat6 de 9exàmens
Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.