2025Convocatòria extraordinària · Pregunta 3
3 puntsResposta model d’EducaIA: els criteris d’aquesta convocatòria no es van publicarTorna al tema4 de 8
Després de les 8
Vols continuar amb el tema del franquisme?
Aquestes 8 són les de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantResponeu UNA de les dues opcions (fins a 3 punts)
3.1 Exposeu les principals disposicions legals en la institucionalització de la dictadura franquista.
[3 punts]
3.2 Exposeu els principals actors, polítiques i canvis legals en el procés de transició democràtica a Espanya.
[3 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La Generalitat no va publicar els criteris d’aquest examen: les idees de la llista són nostres.
3.13 punts


Exposeu les principals disposicions legals en la institucionalització de la dictadura franquista.
Plantejament Exposar, en ordre, les lleis amb què es va institucionalitzar la dictadura de Franco.
La resposta, corregida al marge
El franquisme va institucionalitzar la dictadura per mitjà d’una sèrie de lleis que van substituir una constitució. Durant la guerra, Franco va concentrar tots els poders: va ser nomenat cap de l’Estat i del Govern el 1936, i les lleis de 1938 i de 1939 li van atribuir la facultat de dictar normes amb força de llei sense passar per cap parlament. A l’abril de 1937, el Decret d’Unificació va fondre Falange i els carlistes en un partit únic, Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS.
Altres lleis van organitzar la societat i la van controlar. El Fur del Treball (1938) va fixar el model econòmic i laboral del règim; la Llei d’Unitat Sindical (1940) va crear el sindicat vertical, únic i obligatori, que integrava obrers i empresaris; i la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) va permetre castigar amb sancions els qui s’havien oposat al bàndol franquista.
La Llei Constitutiva de les Corts (1942) va crear un parlament sense sobirania popular, en plena guerra mundial i amb el règim pròxim a l’Eix. Amb la derrota de les potències de l’Eix el 1945, el franquisme va retocar la seua façana: el Fur dels Espanyols (1945) va reconéixer drets, però supeditats als principis del règim i sense garanties judicials, i la Llei del Referèndum Nacional (1945) va permetre consultar els ciutadans sobre les lleis que decidira el cap de l’Estat.
La Llei de Successió (1947), aprovada en referèndum, va definir Espanya com un regne sense rei. Franco continuava sent cap de l’Estat vitalici i podia proposar a les Corts qui el succeiria, a títol de rei o de regent. Així es va preparar el futur del règim, i el 1969 va designar Joan Carles de Borbó.
La Llei de Principis del Moviment Nacional (1958) va resumir la ideologia del règim en uns principis que va declarar permanents i inalterables: una concepció catòlica i tradicional de la nació, sense partits polítics i amb una representació orgànica.
La Llei Orgànica de l’Estat (1967), aprovada en referèndum, va tancar el sistema: va ordenar els poders de l’Estat i va preveure la separació de la Direcció de l’Estat i la Presidència del Govern, que Franco va aplicar el 1973 en nomenar Carrero Blanco. Així va quedar completat l’edifici institucional del règim.
3.23 punts


Exposeu els principals actors, polítiques i canvis legals en el procés de transició democràtica a Espanya.
Plantejament Exposar, en ordre, els actors, les polítiques i els canvis legals de la Transició.
La resposta, corregida al marge
La Transició va començar amb la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975. Joan Carles I va ser proclamat rei i va mantindre al principi Carlos Arias Navarro, partidari d’una reforma mínima del règim. L’oposició democràtica, que es va agrupar en Coordinació Democràtica, i les vagues i manifestacions del carrer van empényer cap a un canvi, mentre els sectors immobilistes el frenaven.
Al juliol de 1976 el rei va nomenar president del Govern Adolfo Suárez, que, amb Torcuato Fernández-Miranda, president de les Corts, va impulsar la Llei per a la Reforma Política. Les mateixes Corts de Franco la van aprovar al novembre de 1976, i va ser ratificada en referèndum el 15 de desembre: es passava de la llei a la llei, sense ruptura, cap a un parlament elegit per sufragi universal.
El 1977 es van legalitzar els partits i els sindicats, i a l’abril, el Partit Comunista d’Espanya. Les eleccions del 15 de juny van ser les primeres lliures des del 1936: va guanyar la Unión de Centro Democrático de Suárez, i el PSOE va ser la segona força.
El Govern i els partits van buscar el consens. La Llei d’Amnistia (octubre de 1977) va amnistiar els delictes d’intenció política comesos durant la dictadura i els primers anys de la Transició i va traure de les presons els presos polítics. Els Pactes de la Moncloa, signats aquell mes pel Govern i els partits amb representació parlamentària, van combinar un pla d’ajust de la crisi econòmica amb reformes polítiques i socials.
Després de les eleccions de 1977, les noves Corts van assumir la tasca de redactar una Constitució. L’esborrany el va preparar una comissió de set ponents d’UCD, PSOE, PCE, AP i la minoria catalana, i el text, pactat entre tots, es va ratificar en referèndum el 6 de desembre de 1978. Va establir una monarquia parlamentària, drets i llibertats fonamentals i un model territorial, l’Estat de les autonomies, que va permetre els estatuts de Catalunya i del País Basc el 1979.
La democràcia va haver de defendre’s. ETA, els GRAPO i l’extrema dreta van cometre atemptats, com en la matança d’Atocha de gener de 1977. El 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Tejero va assaltar el Congrés en un colp d’estat que va fracassar per l’actitud del rei. La victòria per majoria absoluta del PSOE en les eleccions d’octubre de 1982 va mostrar que l’alternança era possible.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
El franquismeEl franquismeLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història d’Espanya 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres: la Generalitat no en va publicar els criteris. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana