Llautó: àcid clorhídric i ànode de coure

Exercici 2 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

Reaccions redox i electroquímicaIgualació redoxElectròlisiLa pauta arrodoneix diferent

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

El llautó és un aliatge de zinc i coure molt present en la vida quotidiana. Per la seva brillantor i el seu color daurat, s’utilitza en joieria, en bijuteria, en rellotgeria i en la fabricació d’instruments musicals.

a) Se submergeix una mostra de llautó en una dissolució d’àcid clorhídric i s’observa que es desprenen unes bombolles d’hidrogen. Escriviu les semireaccions d’oxidació-reducció del zinc i del coure amb l’àcid clorhídric. A partir dels potencials estàndard de reducció, justifiqueu si les bombolles d’hidrogen que s’observen són conseqüència de la reacció del zinc, del coure o de tots dos elements amb l’àcid clorhídric.

[1,25 punts]

b) Una peça d’un aliatge de massa 20,0 g20{,}0\,\mathrm{g} que conté coure metàl·lic s’utilitza com a ànode en una cel·la electrolítica. Aquesta peça se submergeix en una dissolució d’àcid clorhídric i s’hi fa circular un corrent de 2,0 A2{,}0\,\mathrm{A} fins que tot el coure ha reaccionat. Calculeu quantes hores cal fer passar aquest corrent perquè es desprenguin 2,8 L2{,}8\,\mathrm{L} d’hidrogen gasós a 1,0 atm1{,}0\,\mathrm{atm} de pressió i a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}.

Calculeu la massa de coure que ha reaccionat.

Dades: Potencials estàndard de reducció a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}: E∘(Zn2+/Zn)=−0,76 VE^\circ(\mathrm{Zn^{2+}/Zn})=-0{,}76\,\mathrm{V}; E∘(Cu2+/Cu)=0,34 VE^\circ(\mathrm{Cu^{2+}/Cu})=0{,}34\,\mathrm{V}; E∘(H+/H2)=0,00 VE^\circ(\mathrm{H^+/H_2})=0{,}00\,\mathrm{V}. Constant de Faraday: F=96 500 C mol−1F=96\,500\,\mathrm{C\,mol^{-1}}. Constant universal dels gasos ideals: R=0,082 atm L K−1 mol−1R=0{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}. Massa atòmica relativa: Cu = 63,563{,}5.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Se submergeix una mostra de llautó en una dissolució d’àcid clorhídric i s’observa que es desprenen unes bombolles d’hidrogen. Escriviu les semireaccions d’oxidació-reducció del zinc i del coure amb l’àcid clorhídric. A partir dels potencials estàndard de reducció, justifiqueu si les bombolles d’hidrogen que s’observen són conseqüència de la reacció del zinc, del coure o de tots dos elements amb l’àcid clorhídric.

Plantejament Es demanen les semireaccions del zinc i del coure amb l’àcid clorhídric i, amb els potencials estàndard, quin dels dos metalls produeix les bombolles d’hidrogen.

  1. El metall s’oxidaria a catió i els H+\mathrm{H^+} de l’àcid es reduirien a hidrogen gasós. Per al zinc:

    Zn(s)→Zn2+(aq)+2 e−\mathrm{Zn(s)\rightarrow Zn^{2+}(aq)+2\,e^-}2 H+(aq)+2 e−→H2(g)\mathrm{2\,H^+(aq)+2\,e^-\rightarrow H_2(g)}
  2. Per al coure, les semireaccions anàlogues:

    Cu(s)→Cu2+(aq)+2 e−\mathrm{Cu(s)\rightarrow Cu^{2+}(aq)+2\,e^-}2 H+(aq)+2 e−→H2(g)\mathrm{2\,H^+(aq)+2\,e^-\rightarrow H_2(g)}
  3. Una reacció redox és espontània si E∘E^\circ=Ereduccioˊ∘{}= E^\circ_{\text{reducció}}−Eoxidacioˊ∘{}-E^\circ_{\text{oxidació}}>0{}> 0, amb els potencials de reducció de la taula. Amb el zinc, la reacció és espontània:

    E∘=0,00−(−0,76)=+0,76 V>0E^\circ=0{,}00-(-0{,}76)=+0{,}76\,\mathrm{V}>0Zn(s)+2 H+(aq)\mathrm{Zn(s)+2\,H^+(aq)}→Zn2+(aq)+H2(g){}\rightarrow \mathrm{Zn^{2+}(aq)+H_2(g)}
  4. Amb el coure, la reacció global no és espontània:

    E∘=0,00−0,34=−0,34 V<0E^\circ=0{,}00-0{,}34=-0{,}34\,\mathrm{V}<0Cu(s)+2 H+(aq)\mathrm{Cu(s)+2\,H^+(aq)}→Cu2+(aq)+H2(g){}\rightarrow \mathrm{Cu^{2+}(aq)+H_2(g)}
  5. Els H+\mathrm{H^+} només poden oxidar els metalls que tenen un potencial de reducció més petit que el seu (0,00 V0{,}00\,\mathrm{V}): el zinc sí, el coure no.

ResultatOxidacions: Zn→Zn2++2 e−\mathrm{Zn\rightarrow Zn^{2+}+2\,e^-} i Cu→Cu2++2 e−\mathrm{Cu\rightarrow Cu^{2+}+2\,e^-}; reducció: 2 H++2 e−→H2\mathrm{2\,H^++2\,e^-\rightarrow H_2}. Amb el zinc, E∘=+0,76 VE^\circ=+0{,}76\,\mathrm{V} (espontània); amb el coure, E∘=−0,34 VE^\circ=-0{,}34\,\mathrm{V} (no espontània). Les bombolles són només de la reacció del zinc.

La pauta oficial dona: Zn: Zn→Zn2++2 e−\mathrm{Zn\rightarrow Zn^{2+}+2\,e^-}, 2 H++2 e−→H2\mathrm{2\,H^++2\,e^-\rightarrow H_2}, E∘=+0,76 VE^\circ=+0{,}76\,\mathrm{V} (espontània); Cu: E∘=−0,34 VE^\circ=-0{,}34\,\mathrm{V} (no espontània); les bombolles són del Zn

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Una peça d’un aliatge de massa 20,0 g20{,}0\,\mathrm{g} que conté coure metàl·lic s’utilitza com a ànode en una cel·la electrolítica. Aquesta peça se submergeix en una dissolució d’àcid clorhídric i s’hi fa circular un corrent de 2,0 A2{,}0\,\mathrm{A} fins que tot el coure ha reaccionat. Calculeu quantes hores cal fer passar aquest corrent perquè es desprenguin 2,8 L2{,}8\,\mathrm{L} d’hidrogen gasós a 1,0 atm1{,}0\,\mathrm{atm} de pressió i a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}.

Calculeu la massa de coure que ha reaccionat.

Dades: Potencials estàndard de reducció a 25 ∘C25\,{}^{\circ}\mathrm{C}: E∘(Zn2+/Zn)=−0,76 VE^\circ(\mathrm{Zn^{2+}/Zn})=-0{,}76\,\mathrm{V}; E∘(Cu2+/Cu)=0,34 VE^\circ(\mathrm{Cu^{2+}/Cu})=0{,}34\,\mathrm{V}; E∘(H+/H2)=0,00 VE^\circ(\mathrm{H^+/H_2})=0{,}00\,\mathrm{V}. Constant de Faraday: F=96 500 C mol−1F=96\,500\,\mathrm{C\,mol^{-1}}. Constant universal dels gasos ideals: R=0,082 atm L K−1 mol−1R=0{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}. Massa atòmica relativa: Cu = 63,563{,}5.

Plantejament En la cel·la electrolítica el corrent obliga el coure de l’ànode a oxidar-se i els H+\mathrm{H^+} a reduir-se a H2\mathrm{H_2}. Es demanen el temps, en hores, per obtenir 2,8 L2{,}8\,\mathrm{L} d’H2\mathrm{H_2} i la massa de coure que reacciona.

  1. Semireaccions: a l’ànode (+) s’oxida el coure i al càtode (−) es redueixen els H+\mathrm{H^+}. Per cada mol d’H2\mathrm{H_2} circulen 2 mol d’electrons i reacciona 1 mol de Cu.

    Cu(s)→Cu2+(aq)+2 e−\mathrm{Cu(s)\rightarrow Cu^{2+}(aq)+2\,e^-}2 H+(aq)+2 e−→H2(g)\mathrm{2\,H^+(aq)+2\,e^-\rightarrow H_2(g)}
  2. Mols d’hidrogen, amb l’equació dels gasos ideals (T=25+273,15=298,15 KT=25+273{,}15=298{,}15\,\mathrm{K}).

    n(H2)n(\mathrm{H_2})=P VR T=1,0 atm⋅2,8 L0,082 atm L K−1 mol−1⋅298,15 K{}= \frac{P\,V}{R\,T}=\frac{1{,}0\,\mathrm{atm}\cdot2{,}8\,\mathrm{L}}{0{,}082\,\mathrm{atm\,L\,K^{-1}\,mol^{-1}}\cdot298{,}15\,\mathrm{K}}=0,1145 mol{}= 0{,}1145\,\mathrm{mol}
  3. Càrrega necessària: 2 mol d’electrons per mol d’H2\mathrm{H_2}.

    QQ=2 n(H2) F{}= 2\,n(\mathrm{H_2})\,F=2⋅0,1145 mol⋅96 500 C mol−1{}= 2\cdot0{,}1145\,\mathrm{mol}\cdot96\,500\,\mathrm{C\,mol^{-1}}=2,210⋅104 C{}= 2{,}210\cdot10^{4}\,\mathrm{C}
  4. Temps, amb Q=I tQ=I\,t, i en hores:

    tt=QI=2,210⋅104 C2,0 A{}= \frac{Q}{I}=\frac{2{,}210\cdot10^{4}\,\mathrm{C}}{2{,}0\,\mathrm{A}}=1,105⋅104 s{}= 1{,}105\cdot10^{4}\,\mathrm{s}=1,105⋅104 s3 600 s h−1{}= \frac{1{,}105\cdot10^{4}\,\mathrm{s}}{3\,600\,\mathrm{s\,h^{-1}}}=3,07 h{}= 3{,}07\,\mathrm{h}
  5. Massa de coure: reacciona el mateix nombre de mols que d’hidrogen es desprèn.

    m(Cu)m(\mathrm{Cu})=0,1145 mol⋅63,5 g mol−1{}= 0{,}1145\,\mathrm{mol}\cdot63{,}5\,\mathrm{g\,mol^{-1}}=7,27 g{}= 7{,}27\,\mathrm{g}

Resultatn(H2)=0,1145 moln(\mathrm{H_2})=0{,}1145\,\mathrm{mol}; t=1,105⋅104 s=3,07 ht=1{,}105\cdot10^{4}\,\mathrm{s}=3{,}07\,\mathrm{h}. Reaccionen 7,27 g7{,}27\,\mathrm{g} de coure.

La pauta oficial dona: n(H2)=0,114 moln(\mathrm{H_2})=0{,}114\,\mathrm{mol}; Q=22 002 CQ=22\,002\,\mathrm{C}; t=11 001 s=3,056 ht=11\,001\,\mathrm{s}=3{,}056\,\mathrm{h}; m(Cu)=7,239 gm(\mathrm{Cu})=7{,}239\,\mathrm{g}

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de reaccions redox i electroquímica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Reaccions redox i electroquímica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.