Cromatge electrolític i ànodes de sacrifici

Exercici 7 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

Reaccions redox i electroquímicaElectròlisiPilesLa pauta arrodoneix diferent

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 7

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

El recobriment electrolític amb crom s’utilitza per a protegir superfícies metàl·liques de la corrosió, així com per a millorar-ne l’aspecte i les prestacions.

a) Es vol cromar un objecte d’acer rectangular que té una superfície de 1 400 cm21\,400\ \mathrm{cm^2} amb una capa de crom de 0,1 mm0{,}1\ \mathrm{mm} de gruix. Per a fer-ho, es col·loca aquest objecte com a càtode en una cubeta d’electròlisi que conté ions Cr3+\mathrm{Cr^{3+}} en solució. Escriviu la reacció d’electrodeposició del crom. Si el corrent és de 20,0 A20{,}0\ \mathrm{A}, quantes hores ha de durar l’electròlisi?

[1,25 punts]

b) Els ànodes de sacrifici també s’utilitzen com a sistema de protecció anticorrosiu. Aquests recobriments s’oxiden abans que el metall que protegeixen. Justifiqueu quins dels metalls de la taula següent podrien utilitzar-se com a ànodes de sacrifici per a protegir una superfície que conté ferro. Definiu oxidant i reductor. En la vida quotidiana, quins són els principals agents causants de la corrosió dels metalls?

Potencials estàndard de reducció a 298 K298\ \mathrm{K}:

E∘(Cu+/Cu)E^\circ(\mathrm{Cu^+/Cu})E∘(Co2+/Co)E^\circ(\mathrm{Co^{2+}/Co})E∘(Fe2+/Fe)E^\circ(\mathrm{Fe^{2+}/Fe})E∘(Zn2+/Zn)E^\circ(\mathrm{Zn^{2+}/Zn})E∘(Al3+/Al)E^\circ(\mathrm{Al^{3+}/Al})E∘(Mg2+/Mg)E^\circ(\mathrm{Mg^{2+}/Mg})
0,52 V0{,}52\ \mathrm{V}−0,28 V-0{,}28\ \mathrm{V}−0,44 V-0{,}44\ \mathrm{V}−0,76 V-0{,}76\ \mathrm{V}−1,66 V-1{,}66\ \mathrm{V}−2,37 V-2{,}37\ \mathrm{V}

Dades: Densitat del crom: 7,1 g cm−37{,}1\ \mathrm{g\,cm^{-3}}. Constant de Faraday: F=9,65×104 C mol−1F=9{,}65\times10^{4}\ \mathrm{C\,mol^{-1}}. Massa atòmica relativa: Cr=52,0\mathrm{Cr}=52{,}0.

[1,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1,25 puntsb) 1,25 punts

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Es vol cromar un objecte d’acer rectangular que té una superfície de 1 400 cm21\,400\ \mathrm{cm^2} amb una capa de crom de 0,1 mm0{,}1\ \mathrm{mm} de gruix. Per a fer-ho, es col·loca aquest objecte com a càtode en una cubeta d’electròlisi que conté ions Cr3+\mathrm{Cr^{3+}} en solució. Escriviu la reacció d’electrodeposició del crom. Si el corrent és de 20,0 A20{,}0\ \mathrm{A}, quantes hores ha de durar l’electròlisi?

Plantejament El crom es diposita al càtode per reducció del Cr3+\mathrm{Cr^{3+}}, amb 3 mols d’electrons per mol de crom. Calculem el volum de la capa, la seva massa i els mols de crom; d’aquí, la càrrega necessària (Q=ne−FQ=n_{e^-}F) i el temps (t=Q/It=Q/I).

  1. Reacció d’electrodeposició (al càtode):

    Cr3+(aq)+3 e−→Cr(s)\mathrm{Cr^{3+}(aq)+3\,e^-\rightarrow Cr(s)}
  2. Volum de la capa (0,1 mm=0,01 cm0{,}1\ \mathrm{mm}=0{,}01\ \mathrm{cm}):

    VV=1 400 cm2⋅0,01 cm{}= 1\,400\ \mathrm{cm^2}\cdot0{,}01\ \mathrm{cm}=14 cm3{}= 14\ \mathrm{cm^3}
  3. Massa i mols de crom:

    m=14 cm3⋅7,1 g cm−3=99,4 gm=14\ \mathrm{cm^3}\cdot7{,}1\ \mathrm{g\,cm^{-3}}=99{,}4\ \mathrm{g}n(Cr)n(\mathrm{Cr})=99,4 g52,0 g mol−1{}= \frac{99{,}4\ \mathrm{g}}{52{,}0\ \mathrm{g\,mol^{-1}}}=1,91 mol{}= 1{,}91\ \mathrm{mol}
  4. Càrrega necessària (3 mol d’electrons per mol de crom):

    QQ=3⋅1,91 mol⋅9,65⋅104 C mol−1{}= 3\cdot1{,}91\ \mathrm{mol}\cdot9{,}65\cdot10^{4}\ \mathrm{C\,mol^{-1}}=5,53⋅105 C{}= 5{,}53\cdot10^{5}\ \mathrm{C}
  5. Temps d’electròlisi:

    tt=QI=5,53⋅105 C20,0 A{}= \frac{Q}{I}=\frac{5{,}53\cdot10^{5}\ \mathrm{C}}{20{,}0\ \mathrm{A}}=2,77⋅104 s{}= 2{,}77\cdot10^{4}\ \mathrm{s}=2,77⋅104 s3 600 s h−1{}= \frac{2{,}77\cdot10^{4}\ \mathrm{s}}{3\,600\ \mathrm{s\,h^{-1}}}=7,69 h{}= 7{,}69\ \mathrm{h}

ResultatReacció: Cr3+(aq)+3 e−→Cr(s)\mathrm{Cr^{3+}(aq)+3\,e^-\rightarrow Cr(s)}. Cal fer passar Q=5,53⋅105 CQ=5{,}53\cdot10^{5}\ \mathrm{C}, i amb 20,0 A20{,}0\ \mathrm{A} l’electròlisi ha de durar t=2,77⋅104 st=2{,}77\cdot10^{4}\ \mathrm{s}, és a dir, 7,69 h7{,}69\ \mathrm{h} (unes 7 h i 41 min).

La pauta oficial dona: Cr3++3 e−→Cr\mathrm{Cr^{3+}+3\,e^-\rightarrow Cr}; V=14 cm3V=14\ \mathrm{cm^3}; Q=553 390,38 CQ=553\,390{,}38\ \mathrm{C}; t=27 669,52 s=7,68 ht=27\,669{,}52\ \mathrm{s}=7{,}68\ \mathrm{h}

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Els ànodes de sacrifici també s’utilitzen com a sistema de protecció anticorrosiu. Aquests recobriments s’oxiden abans que el metall que protegeixen. Justifiqueu quins dels metalls de la taula següent podrien utilitzar-se com a ànodes de sacrifici per a protegir una superfície que conté ferro. Definiu oxidant i reductor. En la vida quotidiana, quins són els principals agents causants de la corrosió dels metalls?

Potencials estàndard de reducció a 298 K298\ \mathrm{K}:

E∘(Cu+/Cu)E^\circ(\mathrm{Cu^+/Cu})E∘(Co2+/Co)E^\circ(\mathrm{Co^{2+}/Co})E∘(Fe2+/Fe)E^\circ(\mathrm{Fe^{2+}/Fe})E∘(Zn2+/Zn)E^\circ(\mathrm{Zn^{2+}/Zn})E∘(Al3+/Al)E^\circ(\mathrm{Al^{3+}/Al})E∘(Mg2+/Mg)E^\circ(\mathrm{Mg^{2+}/Mg})
0,52 V0{,}52\ \mathrm{V}−0,28 V-0{,}28\ \mathrm{V}−0,44 V-0{,}44\ \mathrm{V}−0,76 V-0{,}76\ \mathrm{V}−1,66 V-1{,}66\ \mathrm{V}−2,37 V-2{,}37\ \mathrm{V}

Dades: Densitat del crom: 7,1 g cm−37{,}1\ \mathrm{g\,cm^{-3}}. Constant de Faraday: F=9,65×104 C mol−1F=9{,}65\times10^{4}\ \mathrm{C\,mol^{-1}}. Massa atòmica relativa: Cr=52,0\mathrm{Cr}=52{,}0.

Plantejament Un ànode de sacrifici s’ha d’oxidar abans que el ferro. S’oxida més fàcilment el metall amb el potencial de reducció més baix, així que busquem a la taula els metalls amb E∘E^\circ més petit que el del parell Fe2+/Fe\mathrm{Fe^{2+}/Fe}.

  1. Potencial del ferro i comparació amb els altres metalls:

    E∘(Fe2+/Fe)=−0,44 VE^\circ(\mathrm{Fe^{2+}/Fe})=-0{,}44\ \mathrm{V}
  2. Tenen un potencial més baix el zinc, l’alumini i el magnesi; s’oxiden abans que el ferro i el protegeixen. El coure i el cobalt tenen potencials més alts i no servirien (el ferro s’oxidaria abans).

    E∘(Mg2+/Mg)E^\circ(\mathrm{Mg^{2+}/Mg})=−2,37{}= -2{,}37<E∘(Al3+/Al){}< E^\circ(\mathrm{Al^{3+}/Al})=−1,66{}= -1{,}66<E∘(Zn2+/Zn){}< E^\circ(\mathrm{Zn^{2+}/Zn})=−0,76{}= -0{,}76<−0,44 V{}< -0{,}44\ \mathrm{V}
  3. Per exemple, el zinc es dissol en comptes del ferro:

    Zn(s)→Zn2+(aq)+2 e−\mathrm{Zn(s)\rightarrow Zn^{2+}(aq)+2\,e^-}
  4. Oxidant: espècie que es redueix, és a dir, que capta electrons d’una altra espècie que s’oxida. Per exemple:

    Cu2+(aq)+2 e−→Cu(s)\mathrm{Cu^{2+}(aq)+2\,e^-\rightarrow Cu(s)}
  5. Reductor: espècie que s’oxida, és a dir, que cedeix electrons a una altra espècie que es redueix. Per exemple:

    Fe(s)→Fe2+(aq)+2 e−\mathrm{Fe(s)\rightarrow Fe^{2+}(aq)+2\,e^-}
  6. Els principals agents de la corrosió a la vida quotidiana són l’oxigen de l’aire i l’aigua (la humitat), que actuen junts sobre el metall.

    O2(g)\mathrm{O_2(g)}+2 H2O(l)+4 e−{}+\mathrm{2\,H_2O(l)+4\,e^-}→4 OH−(aq){}\rightarrow \mathrm{4\,OH^-(aq)}

ResultatEs poden fer servir com a ànodes de sacrifici el zinc, l’alumini i el magnesi, perquè els seus potencials de reducció (−0,76-0{,}76, −1,66-1{,}66 i −2,37 V-2{,}37\ \mathrm{V}) són més baixos que el del ferro (−0,44 V-0{,}44\ \mathrm{V}) i s’oxiden abans. Un oxidant és una espècie que es redueix (capta electrons) i un reductor, una espècie que s’oxida (cedeix electrons). Els principals agents de la corrosió són l’oxigen de l’aire i l’aigua.

La pauta oficial dona: Zn, Al i Mg (E∘<−0,44 VE^\circ<-0{,}44\ \mathrm{V}); oxidant: es redueix; reductor: s’oxida; oxigen de l’aire i aigua

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de reaccions redox i electroquímica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Química 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 8 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Reaccions redox i electroquímica· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat15 de 15 exàmens
  3. Àcids i bases15 de 15 exàmens
  4. Estructura atòmica i sistema periòdic14 de 15 exàmens
  5. Equilibri químic14 de 15 exàmens
  6. Cinètica química10 de 15 exàmens
  7. Química orgànica10 de 15 exàmens
  8. Enllaç químic i forces intermoleculars7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.