2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Opció B: l’arribada de l’home a la Lluna
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema14 de 24
Després dels 24
Vols continuar amb el tema de comprensió lectora?
Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLlegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.
La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Els sis primers vols del programa Apollo van ser llançaments de prova no tripulats i l’Apollo 11 va ser la cinquena missió tripulada del programa. Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.
La tripulació de l’Apollo 11 la formaven el comandant de la missió, Neil Armstrong, de trenta-vuit anys —civil, tot i que veterà de la guerra de Corea—, i dos pilots militars, Buzz Aldrin, de trenta-nou anys i pilot de la missió lunar, i Michael Collins, de trenta-vuit anys i pilot del mòdul de comandament. Tots tres havien sigut la tripulació de reserva de l’Apollo 8. Tenien personalitats molt diferents. Armstrong era força reservat i defugia el paper de protagonista, i estava més interessat en els aspectes tècnics del viatge que en la seva transcendència històrica, tot i que va pronunciar una frase per a la posteritat: «És un petit pas per a un home però un gran salt per a la humanitat». Doctorat pel MIT, Aldrin tenia una mentalitat analítica i científica i li va tocar ser el segon home a deixar la seva petjada sobre la Lluna. Michael Collins, que va ser l’únic que no va caminar sobre la superfície lunar perquè es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació.
2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts. Quan el mòdul lunar de l’Apollo 11 va aterrar a la Lluna sobre la plana coneguda com a Mare Tranquillitatis (mar de la Tranquil·litat), començava a clarejar.
L’arribada de l’home a la Lluna es pot considerar el primer espectacle global, i va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors davant del televisor per veure un borrós Neil Armstrong en blanc i negre posant un peu sobre la Lluna.
Adaptació feta a partir del text de Lara Bonilla. «Fins a la Lluna i més enllà». Ara [en línia] (15 juliol 2019)
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) L’Apollo 11 va ser la primera missió tripulada a l’espai.
b) La Unió Soviètica va ser el primer país a enviar un home a tripular una nau espacial.
c) Els tres pilots de l’Apollo 11 tenien trenta-vuit anys.
d) Edwin Aldrin va romandre a la nau, orbitant la Lluna.
e) Tots tres astronautes van rebre la mateixa atenció per part dels mitjans de comunicació.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.
a) Intimidació:
b) Distintiu, insígnia:
c) Evitava:
d) Importància:
e) Reunir, aplegar:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça»:
b) «2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts»:
[0,5 punts]
1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què en l’article s’afirma que la missió de l’Apollo 11 tenia un abast científic limitat.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
Comenteu aquesta frase de la Cecília, que forma part de la conversa final que té amb en Vergés, a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter: «L’àliga deixa el galliner, per sempre…»
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) En Quimet era una persona autoritària.
b) La Natàlia i en Quimet compraven les veces dels coloms a l’Antoni, l’adroguer.
c) La senyora Enriqueta, a l’estiu i a l’hivern, sols venia cacauets i xufles.
d) La filla de la Natàlia i en Quimet es deia Julieta.
e) La mare d’en Quimet va morir després que esclatés la Guerra Civil.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) El mossèn retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla.
b) La Cecília està acompanyada quan en Vergés va a veure-la a l’inici de l’obra.
c) El Foraster, en arribar al poble, s’adreça a la casa d’en Pere Amat.
d) En Joan Gatell és el metge del poble.
e) El marit de la Juliana és molt més intransigent que ella.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat perifràstic per formes de passat simple. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.
La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. […] Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.»
[1 punt]
2.2 El text recorda l’arribada dels tripulants de l’Apollo 11 a la Lluna, que tingué lloc l’any 1969. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què valoreu la importància i les aportacions dels viatges a l’espai.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.
1.10,5 punts

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) L’Apollo 11 va ser la primera missió tripulada a l’espai.
b) La Unió Soviètica va ser el primer país a enviar un home a tripular una nau espacial.
c) Els tres pilots de l’Apollo 11 tenien trenta-vuit anys.
d) Edwin Aldrin va romandre a la nau, orbitant la Lluna.
e) Tots tres astronautes van rebre la mateixa atenció per part dels mitjans de comunicació.
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: el primer home que va viatjar a l’espai va ser Iuri Gagarin, el 1961, i l’Apollo 11 «va ser la cinquena missió tripulada del programa».
b) Vertadera: la Unió Soviètica va posar en òrbita Iuri Gagarin, «el primer home que va viatjar a l’espai».
c) Falsa: Armstrong i Collins tenien trenta-vuit anys, però Buzz Aldrin en tenia trenta-nou.
d) Falsa: Edwin Aldrin és el nom de Buzz Aldrin, que va trepitjar la Lluna; qui es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser Michael Collins.
e) Falsa: Michael Collins «va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.
a) Intimidació:
b) Distintiu, insígnia:
c) Evitava:
d) Importància:
e) Reunir, aplegar:
Plantejament Cal trobar en el text el mot que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que hi té.
La resposta, corregida al marge
a) Intimidació: amenaça («que el van interpretar com una amenaça»).
b) Distintiu, insígnia: emblema («L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc»).
c) Evitava: defugia («defugia el paper de protagonista»).
d) Importància: transcendència («la seva transcendència històrica»).
e) Reunir, aplegar: congregar («va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors»).
1.30,5 punts

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça»:
b) «2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts»:
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) el substitueix tota la construcció «el llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica»: els Estats Units van interpretar aquest llançament com una amenaça.
b) hi substitueix a la Lluna (sobre la Lluna): Eugene Cernan va estar 22 hores i 4 minuts a la Lluna.
1.40,5 punts

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què en l’article s’afirma que la missió de l’Apollo 11 tenia un abast científic limitat.
Plantejament Cal explicar, en cinquanta mots com a màxim, per què la missió va tenir més pes simbòlic que científic.
La resposta
La missió responia a la cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica: arribar a la Lluna donava prestigi als nord-americans i era, sobretot, un acte simbòlic. Científicament, només hi van recollir roques i hi van instal·lar un reflector i un sismògraf.
El que puntua la pauta
0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
1.5.11 punt

Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
Comenteu aquesta frase de la Cecília, que forma part de la conversa final que té amb en Vergés, a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter: «L’àliga deixa el galliner, per sempre…»
Plantejament Cal explicar què vol dir la imatge de l’àliga i el galliner en boca de la Cecília i per què la fa servir al final de l’obra.
La resposta
Amb aquesta frase, la Cecília resumeix el sentit de la seva fugida. És una noia idealista que vol canviar el món i que, al començament de l’obra, ja va confessar a en Vergés que se sentia com una àliga tancada en un galliner. Al final, quan decideix marxar del poble amb el Foraster i abandonar els seus pares, se sent alliberada: l’àliga, ella, deixa per sempre el galliner, l’ambient rural, opressiu i tradicional en què vivia.
El que puntua la pauta
1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.21 punt

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) En Quimet era una persona autoritària.
b) La Natàlia i en Quimet compraven les veces dels coloms a l’Antoni, l’adroguer.
c) La senyora Enriqueta, a l’estiu i a l’hivern, sols venia cacauets i xufles.
d) La filla de la Natàlia i en Quimet es deia Julieta.
e) La mare d’en Quimet va morir després que esclatés la Guerra Civil.
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: en Quimet és dominant i autoritari, i imposa la seva voluntat a la Natàlia.
b) Vertadera: les veces per als coloms les compraven a l’adrogueria de l’Antoni.
c) Falsa: la senyora Enriqueta no venia tot l’any només cacauets i xufles.
d) Falsa: la filla de la Natàlia i en Quimet es diu Rita; el fill, Antoni.
e) Falsa: la mare d’en Quimet no mor després que esclati la Guerra Civil.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) El mossèn retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla.
b) La Cecília està acompanyada quan en Vergés va a veure-la a l’inici de l’obra.
c) El Foraster, en arribar al poble, s’adreça a la casa d’en Pere Amat.
d) En Joan Gatell és el metge del poble.
e) El marit de la Juliana és molt més intransigent que ella.
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: mossèn Gregori retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla a la ciutat.
b) Falsa: a l’inici de l’obra, quan en Vergés la va a veure, la Cecília no està acompanyada.
c) Falsa: en arribar al poble, el Foraster no s’adreça a la casa d’en Pere Amat.
d) Falsa: en Joan Gatell no és el metge, sinó el batlle del poble.
e) Vertadera: en Pere Amat, el marit de la Juliana, és un terratinent autoritari, encara més intransigent que la seva dona.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat perifràstic per formes de passat simple. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.
La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. […] Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.»
Plantejament Cal passar al passat simple les dotze formes de passat perifràstic del fragment, sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta
«El llançament el 1957 del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica accelerà la cursa espacial dels Estats Units, que l’interpretaren com una amenaça, i acabà derivant en la creació de la NASA, la qual desenvolupà diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica posà en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que viatjà a l’espai.
La missió lunar Apollo 11 fou la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. […] Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi recolliren roques lunars, hi muntaren un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi deixaren un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també fou l’animal que donà nom al mòdul lunar, Eagle.»
Al fragment original s’han de subratllar les dotze formes de passat perifràstic: va accelerar, van interpretar, va acabar, va desenvolupar, va posar, va viatjar, va ser, van recollir, van muntar, van deixar, va ser i va donar. Davant de vocal, el pronom el s’apostrofa (l’interpretaren). Estava, tenia i era són imperfets, no passats perifràstics, i es mantenen.
El que puntua la pauta
1 punt: la pauta en demana deu de les idees següents.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
2.22 punts

El text recorda l’arribada dels tripulants de l’Apollo 11 a la Lluna, que tingué lloc l’any 1969. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què valoreu la importància i les aportacions dels viatges a l’espai.
Plantejament Cal escriure un text formal, de 125 a 150 paraules, que valori la importància dels viatges espacials i el que han aportat.
La resposta
L’arribada de l’home a la Lluna, el 1969, va ser molt més que un èxit de la cursa espacial: va demostrar que l’ésser humà era capaç de sortir del seu planeta i va obrir una nova etapa de la història.
D’una banda, els viatges espacials han tingut aportacions científiques i tècniques molt valuoses. Gràcies als satèl·lits, avui podem predir el temps, comunicar-nos o orientar-nos amb el GPS, i molts materials i aparells d’ús quotidià es van crear per a les missions espacials. De l’altra, l’exploració espacial ens ajuda a entendre l’origen de l’univers i ens fa veure com és de fràgil la Terra.
Ara bé, cal que aquests viatges tinguin un objectiu científic i no només de prestigi, com passava a l’època de l’Apollo 11. Ben orientats, continuaran sent una inversió en coneixement per a tota la humanitat.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Comprensió lectoraVertader o falsSinònims en el textReferents del textResposta breuLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de comprensió lectora així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Forats
- Transformacions
- Glossari
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat