2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Opció B: salvar el menjar de les escombraries
7 puntsUna resposta model, amb els criteris de la pauta al margeTorna al tema22 de 24
Després dels 24
Vols continuar amb el tema de comprensió lectora?
Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLlegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
«Començo a fer pa a les cinc del matí. No hauria pensat mai que hi ha usuaris desperts a aquesta hora», explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior. O també es pot fer a les cinc del matí, com ho fa un client de la Lola cada dia.
En els últims anys la tecnologia ha sortit al rescat d’un problema tant social com econòmic: el malbaratament alimentari. Pot ser rendible donar una última sortida als aliments que, si no, acabarien a l’abocador? Això és el que intenten des de fa uns mesos a Barcelona plataformes tecnològiques com Too Good To Go i We Save Eat, un dels primers èxits de l’economia circular en la batalla per convèncer els negocis que cuidar el planeta també és rendible. Aquestes aplicacions permeten comprar aliments frescos de tota mena, sushi inclòs, abans que els locals se**’n** desfacin, i cada cop més gent —especialment joves— ho veuen com una opció perfectament vàlida per comprar el sopar o altres adquisicions regulars.
Encara que el sud d’Europa és la part del continent més aferrada al culte a la gastronomia, per entendre el sorgiment d’aquest fenomen cal mirar al nord. Allà és on va néixer la danesa Too Good To Go, que va aterrar a Espanya el setembre passat. La idea va néixer de quatre joves europeus que van quedar horroritzats després de veure la quantitat de menjar que acabava a les escombraries en el bufet lliure on sopaven.
En pocs mesos, Too Good To Go ha superat els 200.000 usuaris a l’Estat i ja té més de 700 establiments inscrits, dels quals prop de 200 són a Catalunya. Les dades de tot Europa no deixen indiferent: 8 milions d’usuaris repartits en deu països, més de 17.000 locals i 12 milions de packs rescatats de les escombraries.
La realitat és que aquest concepte ha quallat tant en alguns països que hi ha ciutats en què conviuen fins a quatre aplicacions per «rescatar» aliments. Per ara a Barcelona només existeix una altra opció a part de Too Good To Go: la catalana Eva Jorge és la impulsora de We Save Eat, un projecte que reprodueix el model danès. L’aplicació ja acumula 50.000 descàrregues a Espanya —està disponible a Madrid i Barcelona— i espera triplicar el nombre de comerços fins a un miler aquest any.
Al darrere d’aquest moviment hi ha un tabú compartit per la majoria de grans empreses de producció i distribució alimentària basat en un principi moral: llençar menjar quan hi ha gent que passa gana està mal vist i els negocis són els primers interessats que aquesta informació no surti a la llum.
Adaptació feta a partir del text de Paula Solanas. «Salvar el menjar de les escombraries, el primer gran èxit de l’economia circular». Ara [en línia] (7 abril 2019)
1.1 Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) Hi ha diverses aplicacions informàtiques que contribueixen a evitar el malbaratament d’aliments.
b) Els joves són els menys disposats a comprar aliments frescos que, en cas contrari, es llençarien a les escombraries.
c) Les iniciatives per a donar una nova oportunitat als aliments han sorgit al sud d’Europa.
d) To Good To Go té més usuaris que We Save Eat.
e) A les empreses de producció i distribució alimentària no els importa que la gent sàpiga que es llencen molts aliments que no es venen.
[0,5 punts]
1.2 Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Compensació, gratificació:
b) Desaprofitament, l’efecte de deixar perdre:
c) Compres:
d) Aterrits, esfereïts:
e) Insensible, impassible:
[0,5 punts]
1.3 Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior»:
b) «Aquestes aplicacions permeten comprar aliments frescos de tota mena, sushi inclòs, abans que els locals se**’n** desfacin»:
[0,5 punts]
1.4 Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, on i per què va sorgir la primera iniciativa de rescatar aliments que a la fi del dia sobren en botigues o restaurants.
[0,5 punts]
1.5.1 Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències hi ha entre la Cecília i la seva mare a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.
[1 punt]
1.5.2 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) En Quimet pensa que amb els coloms que té a casa seva es farà ric.
b) El pare de la Natàlia va morir abans que la seva mare.
c) Un cop casada amb en Quimet, la Natàlia es rebel·la contra la voluntat del seu marit i contra els convencionalismes de l’època.
d) L’Antoni, al final de la novel·la, es fa càrrec de l’adrogueria del seu padrastre.
e) La Rita es casa amb en Vicenç, que treballa de botiguer en un forn de pa.
[1 punt]
1.5.3 Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) El Foraster no és present en el segon acte de l’obra.
b) El discurs del Foraster representa una amenaça per als interessos de mossèn Gregori.
c) Mossèn Gregori, al final de l’obra, defensa les idees del Foraster.
d) La gent del poble està en contra del Foraster.
e) L’obra es clou amb una conversa entre la Cecília i en Vergés.
[1 punt]
2.1 Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«“Començo a fer pa a les cinc del matí”, explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros.»
[1 punt]
2.2 En el text es descriu una iniciativa que s’emmarca en l’anomenada «economia circular». Aquest model de producció i consum es basa en l’allargament de la vida útil dels articles a través de procediments com ara compartir-los, reutilitzar-los, reparar-los o reciclar-los per evitar que es llencin. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu procediments que permetin allargar la vida dels productes.
[2 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial dona la solució de les preguntes tancades, una resposta possible de les obertes curtes i els criteris per valorar el text, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.
1.10,5 punts

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) Hi ha diverses aplicacions informàtiques que contribueixen a evitar el malbaratament d’aliments.
b) Els joves són els menys disposats a comprar aliments frescos que, en cas contrari, es llençarien a les escombraries.
c) Les iniciatives per a donar una nova oportunitat als aliments han sorgit al sud d’Europa.
d) To Good To Go té més usuaris que We Save Eat.
e) A les empreses de producció i distribució alimentària no els importa que la gent sàpiga que es llencen molts aliments que no es venen.
Plantejament Cal decidir, amb el text a la mà, si cadascuna de les cinc afirmacions és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: el text esmenta Too Good To Go i We Save Eat, i diu que en algunes ciutats en conviuen fins a quatre.
b) Falsa: és al revés, perquè cada cop més gent, «especialment joves», ho veu com una opció perfectament vàlida.
c) Falsa: per entendre el sorgiment del fenomen «cal mirar al nord», i Too Good To Go és danesa.
d) Vertadera: Too Good To Go ha superat els 200.000 usuaris a l’Estat, mentre que We Save Eat acumula 50.000 descàrregues.
e) Falsa: el text diu que els negocis són «els primers interessats que aquesta informació no surti a la llum».
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,1.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc.
1.20,5 punts

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.
a) Compensació, gratificació:
b) Desaprofitament, l’efecte de deixar perdre:
c) Compres:
d) Aterrits, esfereïts:
e) Insensible, impassible:
Plantejament Cal trobar en el text el mot o l’expressió que pot fer de sinònim de cada mot donat, amb el mateix sentit que té en el text.
La resposta, corregida al marge
a) Compensació, gratificació: recompensa («se’n treu una recompensa econòmica»).
b) Desaprofitament, l’efecte de deixar perdre: malbaratament («el malbaratament alimentari»).
c) Compres: adquisicions («comprar el sopar o altres adquisicions regulars»).
d) Aterrits, esfereïts: horroritzats («van quedar horroritzats després de veure la quantitat de menjar»).
e) Insensible, impassible: indiferent («Les dades de tot Europa no deixen indiferent»).
1.30,5 punts

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.
a) «Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior»:
b) «Aquestes aplicacions permeten comprar aliments frescos de tota mena, sushi inclòs, abans que els locals se**’n** desfacin»:
Plantejament Cal dir quina construcció del text substitueix cada pronom feble, amb tots els elements que la formen.
La resposta, corregida al marge
a) lo substitueix el paquet (cada paquet de sobres): els clients poden reservar el paquet a través del mòbil.
b) ’n substitueix dels aliments frescos (de tota mena): abans que els locals es desfacin dels aliments frescos.
1.40,5 punts

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, on i per què va sorgir la primera iniciativa de rescatar aliments que a la fi del dia sobren en botigues o restaurants.
Plantejament Cal dir, en cinquanta mots com a màxim, on va néixer la primera aplicació per rescatar menjar i què la va motivar.
La resposta
Va sorgir al nord d’Europa: Too Good To Go és danesa. La idea va néixer de quatre joves europeus que es van horroritzar en veure quant menjar es llençava al bufet lliure on sopaven, i van crear l’aplicació per rescatar-lo: els establiments adherits venen les sobres més barates.
El que puntua la pauta
0,5 punts. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
1.5.11 punt

Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.
En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències hi ha entre la Cecília i la seva mare a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.
Plantejament Cal contraposar, en cinquanta mots com a màxim, la manera de ser i de pensar de la Cecília i la de la seva mare.
La resposta
La Cecília estudia, és idealista i vol canviar el món tradicional del poble: s’enfronta als pares i retreu a la mare que accepti el paper d’esposa submisa. La mare, en canvi, comparteix les idees del marit, és molt religiosa i creu que no ha educat bé la filla.
El que puntua la pauta
1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen). Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.21 punt

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.
a) En Quimet pensa que amb els coloms que té a casa seva es farà ric.
b) El pare de la Natàlia va morir abans que la seva mare.
c) Un cop casada amb en Quimet, la Natàlia es rebel·la contra la voluntat del seu marit i contra els convencionalismes de l’època.
d) L’Antoni, al final de la novel·la, es fa càrrec de l’adrogueria del seu padrastre.
e) La Rita es casa amb en Vicenç, que treballa de botiguer en un forn de pa.
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Vertadera: en Quimet vol fer-se ric amb la cria de coloms.
b) Falsa: és la mare qui mor primer; quan comença la novel·la ja és morta, i el pare encara viu.
c) Falsa: casada amb en Quimet, la Natàlia se sotmet a la voluntat del marit, que s’imposa en la seva vida.
d) Vertadera: al final de la novel·la, l’Antoni, el fill de la Natàlia, es fa càrrec de l’adrogueria del seu padrastre.
e) Falsa: la Rita es casa amb en Vicenç, però en Vicenç no és botiguer de cap forn de pa.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
1.5.31 punt

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.
a) El Foraster no és present en el segon acte de l’obra.
b) El discurs del Foraster representa una amenaça per als interessos de mossèn Gregori.
c) Mossèn Gregori, al final de l’obra, defensa les idees del Foraster.
d) La gent del poble està en contra del Foraster.
e) L’obra es clou amb una conversa entre la Cecília i en Vergés.
Plantejament Cal decidir si cada afirmació sobre Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és vertadera o falsa.
La resposta, corregida al marge
a) Falsa: el Foraster sí que és present en el segon acte de l’obra.
b) Vertadera: les idees científiques del Foraster posen en perill les creences i l’autoritat que defensa mossèn Gregori.
c) Falsa: mossèn Gregori representa la religió tradicional i no fa seves les idees del Foraster.
d) Vertadera: el poble es gira contra el Foraster, sobretot quan cau una pluja sobtada.
e) Vertadera: l’obra es tanca amb una conversa entre la Cecília i en Vergés.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta. Cada idea incorrecta en resta 0,2.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Aquesta nota és un màxim: cada resposta errònia resta, i la casella no distingeix un error d’una resposta en blanc. Si en respons més de les que demana, només compten les primeres.
2.11 punt

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.
«“Començo a fer pa a les cinc del matí”, explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros.»
Plantejament Cal passar al passat les formes verbals en present del fragment (i el perfet han pres), sense canviar-ne res més, i subratllar-les en els dos textos.
La resposta
«“Començava a fer pa a les cinc del matí”, explicava la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui compartia amb ella la matinada era una dels milers de persones que ja havien pres com a hàbit una pràctica fins feia poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evitava llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treia una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola repartia com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet valia tres euros.»
Al fragment original s’han de subratllar les formes Començo, explica, comparteix, és, han pres, fa, evita, treu, reparteix i val. Han pres és un perfet: en un relat en passat li correspon el plusquamperfet, havien pres. Acumularà és un futur, no un present, i es pot deixar com està.
El que puntua la pauta
1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.
Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
2.22 punts

En el text es descriu una iniciativa que s’emmarca en l’anomenada «economia circular». Aquest model de producció i consum es basa en l’allargament de la vida útil dels articles a través de procediments com ara compartir-los, reutilitzar-los, reparar-los o reciclar-los per evitar que es llencin. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu procediments que permetin allargar la vida dels productes.
Plantejament Cal proposar, en un text formal de 125 a 150 paraules, procediments per allargar la vida útil dels productes.
La resposta
Vivim en una societat que compra, fa servir i llença amb una rapidesa preocupant. Per frenar aquesta dinàmica, cal allargar la vida dels productes, i hi ha diversos procediments per fer-ho.
En primer lloc, la reparació. Molts aparells s’espatllen per una peça petita i, tot i així, els llencem sencers. Caldria fomentar els tallers de reparació i obligar els fabricants a vendre recanvis a un preu raonable.
En segon lloc, la reutilització i l’intercanvi. La roba, els llibres o els mobles que ja no volem poden tenir una segona vida a les botigues de segona mà o als mercats d’intercanvi. A més, compartir eines o vehicles entre veïns redueix el nombre d’objectes que cal fabricar.
Finalment, quan un producte ja no té cap ús, cal reciclar-lo bé perquè els seus materials tornin al cicle productiu. En definitiva, consumir menys i millor és responsabilitat de tots.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. Cada falta de normativa resta 0,1 punts, encara que es repeteixi (des del 2025, fins a 2 punts en tot l’examen).
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Comprensió lectoraVertader o falsSinònims en el textReferents del textResposta breuLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de comprensió lectora així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Forats
- Transformacions
- Glossari
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Llengua catalana i literatura 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 3 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat