Text sobre la globalització de la indústria tèxtil

Exercici 5 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

Globalització i desenvolupamentGlobalització econòmicaDesenvolupament econòmic i desenvolupament humàComerç internacionalLocalització industrialDona les idees que demana la pauta

També a La indústria

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 5Text sobre la globalització de la indústria tèxtil

2,5 puntsDona les idees que demana la pauta

Torna al tema3 de 5

Després dels 5

Vols continuar amb el tema de globalització i desenvolupament?

Aquests 5 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Llegiu el text següent:

La cara més crua de la moda barata

Les autoritats de Bangladesh havien localitzat fins ahir cinc-cents quaranta-tres cadàvers entre la runa del complex tèxtil de Savar, prop de Dhaka, esfondrat el 24 d’abril. Fins aquell dia, més de tres mil persones tallaven i cosien roba per a marques de moda internacionals, com H&M o Zara, en aquell edifici.

Aquest fet va posar el país asiàtic en el punt de mira dels occidentals, avesats a comprar roba barata sense fer-se preguntes i, per tant, obviant que per a comprar barat s’ha de produir més barat encara i que, per a produir més barat, els treballadors han de cobrar sous miserables i treballar moltes més hores del que a Occident està permès. A l’Àsia, les condicions abusives, sovint d’esclavitud, persisteixen.

Fins als anys setanta la confecció era un sector industrial molt important als països rics, però a partir d’aleshores (i sobretot d’ençà dels vuitanta), amb l’embranzida de les polítiques neoliberals i la febre del lliure comerç, va començar una deslocalització massiva de la producció de roba, que es va traslladar al territori asiàtic amb la finalitat d’abaratir els costos laborals. En concret, Bangladesh té els salaris i els costos laborals industrials més baixos del món. Un treballador cobra vint-i-vuit euros de salari mínim.

Adaptació feta a partir d’un text publicat a El Punt Avui (5 maig 2013)

El text descriu les característiques de la producció tèxtil deslocalitzada als països del Tercer Món. Contesteu les qüestions següents:

1 Expliqueu com l’economia de mercat ha organitzat la producció a escala mundial d’acord amb els objectius bàsics d’aquest model econòmic.

[1 punt]

2.a Analitzeu els efectes de la globalització econòmica centrant-vos en les qüestions següents:

Quina ha estat la distribució de la riquesa i la pobresa al món en els darrers cinquanta anys?

[0,5 punts]

2.b Quines diferències hi ha entre els països rics i els països pobres pel que fa a l’estat del benestar?

[0,5 punts]

3 Expliqueu quin paper tenen els països rics en l’explotació de recursos naturals a escala mundial i quina relació estableixen amb els països pobres on es troben aquests recursos.

[0,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1 1 punt2.a 0,5 punts2.b 0,5 punts3 0,5 punts

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu com l’economia de mercat ha organitzat la producció a escala mundial d’acord amb els objectius bàsics d’aquest model econòmic.

Plantejament Cal explicar, a partir del cas del tèxtil, com l’economia de mercat reparteix la producció pel món per obtenir més benefici.

La resposta, corregida al marge

12

L’economia de mercat es regeix per la llei de l’oferta i la demanda, la llibertat de producció i la competència, i el seu objectiu bàsic és obtenir el màxim benefici econòmic. Amb la globalització, això ha fet possible produir qualsevol cosa a qualsevol lloc del món: les empreses porten la producció allà on els costos són més baixos.

34

D’aquí ve la deslocalització industrial que descriu el text: des dels anys setanta i vuitanta, amb les polítiques neoliberals i el lliure comerç, la confecció es va traslladar dels països rics a l’Àsia, on els salaris i els costos laborals són molt baixos. A Bangladesh, un treballador cobra vint-i-vuit euros de salari mínim, i les condicions de treball són tan precàries que poden acabar en tragèdies com l’esfondrament del complex de Savar, perquè els aspectes ètics i la seguretat dels treballadors queden en segon pla.

67

Així, les grans empreses tenen la seu als països rics, on dissenyen i venen els productes i on van a parar la major part dels beneficis, mentre que la fabricació la fan treballadors dels països pobres.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana quatre de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2
  4. §2
  5. §3
  6. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.a0,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Analitzeu els efectes de la globalització econòmica centrant-vos en les qüestions següents:

Quina ha estat la distribució de la riquesa i la pobresa al món en els darrers cinquanta anys?

Plantejament Cal explicar com es reparteixen la riquesa i la pobresa al món i com hi ha influït la globalització.

La resposta, corregida al marge

12

En els darrers cinquanta anys l’economia de mercat ha polaritzat l’economia mundial: un petit grup de països rics, amb un PIB per capita i un índex de desenvolupament humà alts, concentra la major part de la riquesa, mentre que un gran grup de països pobres no arriba al benestar o hi arriba amb molta dificultat. Entremig, països emergents com els BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) tenen alhora trets de país ric i de país pobre.

3

La globalització ha estès el model capitalista a tot el planeta, amb la lliure circulació de capitals i la deslocalització de la indústria, però els beneficis no s’han repartit de manera equitativa.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §1
  3. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.b0,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Quines diferències hi ha entre els països rics i els països pobres pel que fa a l’estat del benestar?

Plantejament Cal comparar l’estat del benestar i les condicions de vida dels països rics i dels pobres.

La resposta

Als països rics, sobretot a Europa, l’estat del benestar garanteix serveis públics com la sanitat i l’educació i ajuts estatals importants, com les pensions, les baixes laborals o les prestacions de maternitat. Són països amb un PIB per capita i un IDH elevats, molt urbanitzats i amb estabilitat política.

Als països pobres, en canvi, no hi ha garantides aquestes polítiques d’ajuts ni un sistema públic comparable, i la sanitat i l’educació no arriben a tothom. Hi viu la major part de la població mundial, depenen del sector agrari, la indústria hi és escassa, sovint pateixen inestabilitat política i, en alguns, com els de l’Àfrica subsahariana, la pobresa és endèmica.

El que puntua la pauta

0,2 punts: dues de les idees 1 a 4; 0,3 punts: tres de les idees 5 a 9.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

30,5 punts

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu quin paper tenen els països rics en l’explotació de recursos naturals a escala mundial i quina relació estableixen amb els països pobres on es troben aquests recursos.

Plantejament Cal explicar com els països rics aprofiten els recursos dels pobres i quina relació de dependència s’hi estableix.

La resposta, corregida al marge

1

Els països rics controlen l’explotació de bona part dels recursos naturals del planeta, com els minerals, el petroli o els productes agraris, que sovint es troben en països pobres. És una relació que ve de l’època colonial, quan les metròpolis explotaven els recursos de les colònies, i que explica que la pobresa de molts d’aquests països sigui estructural.

23

Avui aquesta relació es manté a través de l’intercanvi desigual: els països pobres exporten matèries primeres a preus baixos i importen productes elaborats i tecnologia molt més cars, de manera que s’empobreixen i acumulen un deute extern amb els països rics.

456

Així, tot i que la globalització ha creat una xarxa d’interrelacions econòmiques entre tots els països, la majoria dels habitants del planeta no n’han tret grans avantatges, i la corrupció de molts governs dels països pobres dificulta encara més el seu progrés.

El que puntua la pauta

0,5 punts: la pauta en demana cinc de les idees següents.

  1. §1
  2. §2
  3. §2
  4. §3
  5. §3
  6. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de globalització i desenvolupament així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Taxes
  • Mnemotècnia
  • Mapa conceptual
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Geografia

Hi arribes amb els 10 temes de Geografia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Globalització i desenvolupament· aquest exercici5 de 15 exàmens
  2. La indústria· aquest exercici5 de 15 exàmens
  3. Població i migracions13 de 15 exàmens
  4. Turisme, comerç i transport12 de 15 exàmens
  5. Medi ambient, paisatge i riscos11 de 15 exàmens
  6. El món rural i el sector primari10 de 15 exàmens
  7. L’energia8 de 15 exàmens
  8. La Unió Europea8 de 15 exàmens
  9. La ciutat i el sistema urbà7 de 15 exàmens
  10. Relleu, clima i aigua7 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.