Moneda en bloc de policarbonat i flauta travessera

Exercici 3 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

ÒpticaReflexió i refraccióInterferències i ones estacionàriesCoincideix amb la pauta

També a Ones i so

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu als apartats corresponents.

OPCIÓ A

En una exposició d’art hi ha una obra que consisteix en una moneda situada a l’interior d’un bloc massís de policarbonat transparent, just al centre de la cara posterior, tal com indica la figura. El bloc té forma d’ortoedre (de capsa de sabates) i un índex de refracció d’1,581{,}58. Una persona està observant l’obra des del punt mitjà de la cara oposada i arriba una segona persona i se situa a la dreta de la primera. Sorprenentment, no veu la moneda de l’interior del bloc.

a) A partir de la llei de Snell, deduïu l’expressió de l’angle límit (o angle crític) en funció dels índexs de refracció dels dos medis. Calculeu l’angle límit amb les dades del problema. Justifiqueu si es podria donar aquest fenomen en el cas que s’invertissin els medis. [1,251{,}25 punts]

b) A quina distància màxima, d, s’hauria de col·locar la segona persona respecte de la primera per veure la moneda? Considereu un raig de llum que surt de la moneda i arriba a la interfície de policarbonat-aire amb aquest angle límit i dibuixeu un esquema dels raigs incident, reflectit i refractat per a aquest cas. [1,251{,}25 punts] Dada: Índex de refracció de l’aire = 11.

OPCIÓ B

Una flauta travessera és un tub metàl·lic obert pels dos extrems que té una longitud de 67,0 cm67{,}0\,\mathrm{cm}. El seu so abraça un interval extens de freqüències i és un instrument molt comú en orquestres.

a) Per a tocar la nota més greu, el flautista ha de tapar amb els dits tots els forats laterals del tub. Calculeu les freqüències del primer i el tercer harmònics d’una flauta travessera en aquest cas. Dibuixeu aquests dos harmònics i calculeu per a cada un la posició dels nodes i els ventres respecte d’un extrem de la flauta. [1,251{,}25 punts]

b) Tapem un dels extrems de la flauta de manera que aquesta es comporta com un tub amb un extrem obert i un de tancat. Dibuixeu l’ona estacionària corresponent al primer i el segon modes de vibració possibles i indiqueu els seus nodes i ventres. Calculeu la longitud d’ona i la freqüència d’aquests dos modes de vibració. [1,251{,}25 punts] Dada: Velocitat del so en l’aire = 343 m s−1343\,\mathrm{m\,s^{-1}}.

Opció A. Vista superior del bloc rectangular: profunditat 2 m, amplària 4 m dividida en 2 m a cada costat de l'eix central discontinu. Moneda al centre de la cara posterior. Primera persona al centre de la cara anterior, segona a la dreta; la separació horitzontal entre totes dues està marcada d. El dibuix situa els observadors a la mateixa cara.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

A a) 1,25 puntsA b) 1,25 puntsB a) 1,25 puntsB b) 1,25 punts

Opció A

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

A partir de la llei de Snell, deduïu l’expressió de l’angle límit (o angle crític) en funció dels índexs de refracció dels dos medis. Calculeu l’angle límit amb les dades del problema. Justifiqueu si es podria donar aquest fenomen en el cas que s’invertissin els medis.

Plantejament A l’angle crític el raig transmès és tangent a la interfície. Només hi ha reflexió total quan la llum passa del medi d’índex més gran al de més petit.

  1. Apliquem Snell amb angle de refracció de noranta graus.

    n1sin⁡θc=n2sin⁡90∘n_1\sin\theta_c=n_2\sin90^\circθc=arcsin⁡n2n1=arcsin⁡11,58\theta_c=\arcsin\frac{n_2}{n_1}=\arcsin\frac{1}{1{,}58}
  2. Invertint els medis, el sinus requerit seria superior a la unitat i no hi ha angle crític.

    sin⁡θc=1,581>1\sin\theta_c=\frac{1{,}58}{1}>1

Resultatθc=39,3∘\theta_c=39{,}3^\circ.

La pauta oficial dona: 39,3°; no al invertir medios

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

A quina distància màxima, d, s’hauria de col·locar la segona persona respecte de la primera per veure la moneda? Considereu un raig de llum que surt de la moneda i arriba a la interfície de policarbonat-aire amb aquest angle límit i dibuixeu un esquema dels raigs incident, reflectit i refractat per a aquest cas.

Plantejament El diagrama dona dos metres de recorregut longitudinal dins del bloc. El desplaçament lateral màxim correspon al raig crític.

  1. Utilitzem la tangent amb l’angle calculat sense arrodonir.

    dmax⁡=2tan⁡ ⁣(arcsin⁡11,58)d_{\max}=2\tan\!\left(\arcsin\frac{1}{1{,}58}\right)
  2. Esquema: normal perpendicular a la cara, raig incident a l’angle crític, reflectit amb el mateix angle i refractat tangent a la cara. Per veure-la amb un raig que surti, cal estar lleugerament per sota del límit.

    θrefl=θc\theta_{\rm refl}=\theta_cθrefr=90∘\theta_{\rm refr}=90^\circ

Resultatdmax⁡=1,635 md_{\max}=1{,}635\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 1,635 m

Opció B

a)1,25 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Per a tocar la nota més greu, el flautista ha de tapar amb els dits tots els forats laterals del tub. Calculeu les freqüències del primer i el tercer harmònics d’una flauta travessera en aquest cas. Dibuixeu aquests dos harmònics i calculeu per a cada un la posició dels nodes i els ventres respecte d’un extrem de la flauta.

Plantejament Els extrems oberts són ventres de desplaçament. Les longituds d’ona admeses encaixen un nombre enter de mitges ones.

  1. Calculem les freqüències.

    λn=2Ln\lambda_n=\frac{2L}{n}fn=nv2L=n⋅3432⋅0,670f_n=\frac{nv}{2L}=\frac{n\cdot343}{2\cdot0{,}670}
  2. Per dibuixar els dos modes fem servir cosinus i la seva imatge especular; els zeros són nodes.

    y1∝cos⁡(πx/L)y_1\propto\cos(\pi x/L)y3∝cos⁡(3πx/L)y_3\propto\cos(3\pi x/L)
  3. Mode primer: ventres a 0 i L; node a L/2. Mode tercer: ventres a 0, L/3, 2L/3 i L; nodes a L/6, L/2 i 5L/6.

    xN,1=0,335 mx_{N,1}=0{,}335\,\mathrm{m}xV,3x_{V,3}=(0; 0,223; 0,447; 0,670) m{}= (0;\,0{,}223;\,0{,}447;\,0{,}670)\,\mathrm{m}xN,3=(0,112; 0,335; 0,558) mx_{N,3}=(0{,}112;\,0{,}335;\,0{,}558)\,\mathrm{m}

Resultatf1=256 Hzf_1=256\,\mathrm{Hz}; f3=768 Hzf_3=768\,\mathrm{Hz}. xN11=0,335 mx_{N11}=0{,}335\,\mathrm{m}; xV11=0 mx_{V11}=0\,\mathrm{m}; xV12=0,670 mx_{V12}=0{,}670\,\mathrm{m}; xV31=0 mx_{V31}=0\,\mathrm{m}; xV32=0,223 mx_{V32}=0{,}223\,\mathrm{m}; xV33=0,447 mx_{V33}=0{,}447\,\mathrm{m}; xV34=0,670 mx_{V34}=0{,}670\,\mathrm{m}; xN31=0,112 mx_{N31}=0{,}112\,\mathrm{m}; xN32=0,335 mx_{N32}=0{,}335\,\mathrm{m}; xN33=0,558 mx_{N33}=0{,}558\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 256 Hz; 768 Hz; nodos y vientres detallados en pauta

b)1,25 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Tapem un dels extrems de la flauta de manera que aquesta es comporta com un tub amb un extrem obert i un de tancat. Dibuixeu l’ona estacionària corresponent al primer i el segon modes de vibració possibles i indiqueu els seus nodes i ventres. Calculeu la longitud d’ona i la freqüència d’aquests dos modes de vibració.

Plantejament L’extrem tancat és node i l’obert és ventre de desplaçament. Només hi caben els harmònics senars.

  1. Els dos primers modes són els harmònics 1 i 3.

    λn=4Ln\lambda_n=\frac{4L}{n}fn=nv4Lf_n=\frac{nv}{4L}n=1,3n=1,3
  2. Esquema amb l’origen a l’extrem tancat: primer mode, node 0 i ventre L; segon mode, nodes 0 i 2L/3, ventres L/3 i L.

    yn∝sin⁡(nπx/(2L))y_n\propto\sin(n\pi x/(2L))xN,3x_{N,3}=(0; 0,447) m; xV,3{}= (0;\,0{,}447)\,\mathrm{m};\ x_{V,3}=(0,223; 0,670) m{}= (0{,}223;\,0{,}670)\,\mathrm{m}

Resultatλ1=2,68 m\lambda_1=2{,}68\,\mathrm{m}; f1=128 Hzf_1=128\,\mathrm{Hz}; λ3=0,893 m\lambda_3=0{,}893\,\mathrm{m}; f3=384 Hzf_3=384\,\mathrm{Hz}. xN11=0 mx_{N11}=0\,\mathrm{m}; xV11=0,670 mx_{V11}=0{,}670\,\mathrm{m}; xN31=0 mx_{N31}=0\,\mathrm{m}; xN32=0,447 mx_{N32}=0{,}447\,\mathrm{m}; xV31=0,223 mx_{V31}=0{,}223\,\mathrm{m}; xV32=0,670 mx_{V32}=0{,}670\,\mathrm{m}.

La pauta oficial dona: 2,68 m, 128 Hz; 0,893 m, 384 Hz

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’òptica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Física 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 19 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Física

Hi arribes amb els 8 temes de Física posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Òptica· aquest exercici6 de 18 exàmens
  2. Ones i so· aquest exercici15 de 18 exàmens
  3. Camp gravitatori18 de 18 exàmens
  4. Física moderna18 de 18 exàmens
  5. Camp elèctric17 de 18 exàmens
  6. Camp magnètic14 de 18 exàmens
  7. Moviment harmònic simple12 de 18 exàmens
  8. Inducció electromagnètica11 de 18 exàmens

Cada xifra: en quants dels 18 exàmens del 2021 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.