Gràfic sobre l’energia primària

Exercici 2 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

L’energiaFonts d’energia i consumDependència energètica i preu de l’energiaEnergies renovablesDona les idees que demana la pauta

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2Gràfic sobre l’energia primària

2,5 puntsDona les idees que demana la pauta

Observeu el gràfic següent:

Evolució del consum d’energia primària a Catalunya (1990-2019)

Font: Institut Català d’Energia (ICAEN) [en línia].

Gràfic de barres apilades amb el consum d’energia primària de Catalunya, en ktep, del 1990 al 2019, per fonts: carbó, petroli, gas natural, saldo d’intercanvi elèctric, energies renovables i energia nuclear. El total puja d’unes 17.000 ktep el 1990 a un màxim d’unes 27.500 el 2007, baixa fins a unes 23.500 el 2013 i torna a unes 25.500 el 2018 i el 2019. El petroli és sempre la font més gran (entre unes 9.000 i unes 13.500 ktep); el gas natural passa d’unes 1.700 ktep el 1990 a unes 6.000-7.000 des de mitjan dècada del 2000; la nuclear es manté entre unes 4.800 i unes 6.400; les renovables pugen d’unes 500 a unes 1.400 ktep; el saldo elèctric és petit i el carbó gairebé desapareix.Gràfic de barres apilades amb el consum d’energia primària de Catalunya, en ktep, del 1990 al 2019, per fonts: carbó, petroli, gas natural, saldo d’intercanvi elèctric, energies renovables i energia nuclear. El total puja d’unes 17.000 ktep el 1990 a un màxim d’unes 27.500 el 2007, baixa fins a unes 23.500 el 2013 i torna a unes 25.500 el 2018 i el 2019. El petroli és sempre la font més gran (entre unes 9.000 i unes 13.500 ktep); el gas natural passa d’unes 1.700 ktep el 1990 a unes 6.000-7.000 des de mitjan dècada del 2000; la nuclear es manté entre unes 4.800 i unes 6.400; les renovables pugen d’unes 500 a unes 1.400 ktep; el saldo elèctric és petit i el carbó gairebé desapareix.

1.a El consum d’energia és un indicador del grau de desenvolupament econòmic d’un país. A partir del gràfic, responeu a les qüestions següents:

Expliqueu l’evolució del consum total i del consum de les diverses fonts d’energia primària a Catalunya des de l’any 1990 fins al 2019.

[0,5 punts]

1.b Es pot afirmar que Catalunya és energèticament dependent? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

1.c Catalunya ha avançat en la transició energètica i la descarbonització? Raoneu la resposta.

[0,5 punts]

2.a Les energies renovables han experimentat un gran desenvolupament en les darreres dècades. Responeu a les qüestions següents:

Quines són, per ordre d’importància, les tres fonts principals d’energia renovable a Catalunya?

[0,25 punts]

2.b Expliqueu per què es van començar a utilitzar les energies renovables i quins avantatges i inconvenients tenen.

[0,75 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,5 punts1.b 0,5 punts1.c 0,5 punts2.a 0,25 punts2.b 0,75 punts

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.

1.a0,5 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

El consum d’energia és un indicador del grau de desenvolupament econòmic d’un país. A partir del gràfic, responeu a les qüestions següents:

Expliqueu l’evolució del consum total i del consum de les diverses fonts d’energia primària a Catalunya des de l’any 1990 fins al 2019.

Plantejament Cal descriure, amb dades del gràfic, l’evolució del consum total i de cada font d’energia.

La resposta

El consum total d’energia primària ha augmentat gairebé un 50 %: passa d’unes 17.000 ktep el 1990 a unes 25.500 el 2019. Creix fins al 2007, quan arriba al màxim, d’unes 27.500 ktep; després baixa per l’efecte de la crisi econòmica, fins a unes 23.500 ktep el 2013, i a partir del 2014 es recupera lentament.

Per fonts, el petroli és sempre la més consumida, gairebé la meitat del total, amb un consum força estable. La nuclear també es manté estable, entre unes 4.800 i unes 6.400 ktep, i al final del període és la segona font. El gas natural és la que més ha crescut, d’unes 1.700 ktep a unes 6.000, perquè s’utilitza per generar electricitat i en usos domèstics i industrials; a mitjan dècada del 2000 fins i tot supera la nuclear. Les renovables continuen tenint un pes molt petit, tot i que augmenten lleugerament, i el carbó i el saldo elèctric són poc rellevants.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.b0,5 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Es pot afirmar que Catalunya és energèticament dependent? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Cal dir si Catalunya és dependent energèticament i justificar-ho amb el pes de les fonts importades.

La resposta, corregida al marge

1

Sí, Catalunya és energèticament dependent. No té recursos fòssils propis, i el petroli i el gas natural, que s’han d’importar, sumen al voltant de dues terceres parts del consum d’energia primària. Aquesta dependència l’exposa a problemes d’abastament i a pujades de preus, amb greus repercussions en l’economia.

2

Només al voltant d’una tercera part de l’energia es produeix a Catalunya, gràcies a les centrals nuclears, tot i que l’urani també s’importa, i a les renovables. Per reduir la dependència, és fonamental desenvolupar molt més les energies renovables.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

1.c0,5 punts

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Catalunya ha avançat en la transició energètica i la descarbonització? Raoneu la resposta.

Plantejament Cal valorar, amb les dades del gràfic, si Catalunya ha reduït el pes de les energies fòssils.

La resposta

Catalunya no ha avançat prou en la transició energètica. El 2019 el petroli i el gas natural continuen sent prop de dues terceres parts del consum d’energia primària, i el petroli és encara la font més consumida, de manera que les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen. En canvi, les energies renovables, que no contaminen, només han passat d’unes 500 a unes 1.400 ktep, una part molt petita del total. Per descarbonitzar l’economia caldrà desenvolupar-les molt més.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.a0,25 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Les energies renovables han experimentat un gran desenvolupament en les darreres dècades. Responeu a les qüestions següents:

Quines són, per ordre d’importància, les tres fonts principals d’energia renovable a Catalunya?

Plantejament Cal ordenar les tres fonts renovables més importants de Catalunya.

La resposta

La primera font d’energia renovable de Catalunya és la hidroelèctrica, que produeix més que totes les altres, gràcies als embassaments dels rius pirinencs i de l’Ebre. La segueixen l’energia eòlica i, en tercer lloc, la solar fotovoltaica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

2.b0,75 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu per què es van començar a utilitzar les energies renovables i quins avantatges i inconvenients tenen.

Plantejament Cal explicar per què es van començar a fer servir les renovables i donar-ne avantatges i inconvenients.

La resposta, corregida al marge

134

Les energies renovables es van començar a utilitzar, sobretot a partir de les crisis del petroli dels anys setanta, perquè les energies fòssils s’esgoten, perquè fan dependre els països consumidors dels països productors i pels impactes ambientals que generen, com la contaminació i el canvi climàtic.

567

Entre els seus avantatges, no contaminen ni emeten gasos d’efecte hivernacle mentre funcionen; redueixen la dependència energètica respecte dels països productors de petroli, gas i carbó; i es poden produir de manera descentralitzada, perquè el sol, el vent o l’aigua es troben gairebé a tot arreu.

101112

Com a inconvenients, requereixen inversions importants per construir i mantenir les instal·lacions; tenen impacte sobre el paisatge, el sòl, la vegetació i la fauna, com els parcs eòlics o els embassaments, i per això generen rebuig en alguns territoris; i les grans instal·lacions poden impedir altres usos del sòl, com l’agricultura o el turisme.

El que puntua la pauta

0,25 punts: dues de les idees 1 a 4; 0,25 punts: dues de les idees 5 a 7; 0,25 punts: dues de les idees 8 a 12.

  1. §1
  2. §1
  3. §1
  4. §2
  5. §2
  6. §2
  7. §3
  8. §3
  9. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de l’energia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Taxes
  • Mnemotècnia
  • Mapa conceptual
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Geografia

Hi arribes amb els 10 temes de Geografia posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. L’energia· aquest exercici8 de 15 exàmens
  2. Població i migracions13 de 15 exàmens
  3. Turisme, comerç i transport12 de 15 exàmens
  4. Medi ambient, paisatge i riscos11 de 15 exàmens
  5. El món rural i el sector primari10 de 15 exàmens
  6. La Unió Europea8 de 15 exàmens
  7. La ciutat i el sistema urbà7 de 15 exàmens
  8. Relleu, clima i aigua7 de 15 exàmens
  9. La indústria5 de 15 exàmens
  10. Globalització i desenvolupament5 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.