2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 4Ortofoto de la ciutat de Barcelona
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema8 de 9
Després dels 9
Vols continuar amb el tema de la ciutat i el sistema urbà?
Aquests 9 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantObserveu la fotografia següent:
Ortofotografia de la ciutat de Barcelona (2020)
Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).


1.a Compareu els dos tipus de trama urbana que es distingeixen a l’ortofotografia i contesteu les preguntes següents:
Quines són les característiques morfològiques de cada trama urbana?
[0,5 punts]
1.b En quins moments històrics s’originen aquestes trames urbanes i de quines dinàmiques socials i demogràfiques són conseqüència?
[0,5 punts]
2 Quines són les funcions urbanes principals que es desenvolupen a cadascun dels dos tipus de trama urbana?
[1 punt]
3 Expliqueu les conseqüències que té l’existència d’aquests dos tipus de trama urbana en la mobilitat de dins la ciutat.
[0,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial en dona una d’orientativa, que no és exhaustiva, i posa un valor a cada part; al marge, què puntua i quant, resumit amb paraules nostres.
1.a0,5 punts


Compareu els dos tipus de trama urbana que es distingeixen a l’ortofotografia i contesteu les preguntes següents:
Quines són les característiques morfològiques de cada trama urbana?
Plantejament Cal descriure la forma dels carrers i de les illes de cadascuna de les dues trames que es veuen a la imatge.
La resposta
A l’ortofotografia es distingeixen dues trames molt diferents. A la part superior i a l’esquerra hi ha l’Eixample, una trama ortogonal o en quadrícula: els carrers són amples, rectes i es tallen en angle recte, i formen illes de cases iguals, amb les cantonades tallades en xamfrà. A la part inferior dreta hi ha el nucli antic, amb una trama irregular de carrers estrets i tortuosos, sense planificació, i illes de formes i mides molt diverses, al voltant d’edificis singulars com esglésies i palaus.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.
1.b0,5 punts


En quins moments històrics s’originen aquestes trames urbanes i de quines dinàmiques socials i demogràfiques són conseqüència?
Plantejament Cal situar en el temps l’origen de cada trama i relacionar-lo amb el creixement de la població i amb la societat de cada època.
La resposta
El nucli antic és la ciutat preindustrial: té un origen romà i es va desenvolupar a l’edat mitjana dins de les muralles, on la població vivia amuntegada. L’Eixample neix a mitjan segle XIX amb la industrialització: les fàbriques atreuen molts immigrants del camp, la ciutat emmurallada queda petita i insalubre i, després d’enderrocar les muralles, es construeix l’Eixample seguint el pla de Cerdà (1859); s’hi va instal·lar sobretot la burgesia.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.
21 punt


Quines són les funcions urbanes principals que es desenvolupen a cadascun dels dos tipus de trama urbana?
Plantejament Cal explicar quines funcions urbanes (residencial, comercial, administrativa, turística…) predominen al nucli antic i quines a l’Eixample.
La resposta, corregida al marge
Al nucli antic hi ha sobretot funcions administratives i de serveis, comercials i turístiques, perquè és la part més cèntrica i monumental de la ciutat. També hi ha barris antics, amb habitatges vells on viu població de rendes baixes, que conviuen amb zones gentrificades on s’han instal·lat residents de classe benestant.
L’Eixample es va concebre com un espai residencial per a les classes benestants i continua sent sobretot residencial, encara que molts habitatges s’han convertit en oficines o els ocupen persones amb menys poder adquisitiu, perquè les classes altes s’han desplaçat a zones més exclusives. També hi ha moltes funcions administratives, de serveis i comercials, sobretot a les grans avingudes.
30,5 punts


Expliqueu les conseqüències que té l’existència d’aquests dos tipus de trama urbana en la mobilitat de dins la ciutat.
Plantejament Cal explicar com afecta la forma dels carrers de cada trama a la circulació de vehicles i de vianants.
La resposta
Al nucli antic, els carrers estrets i irregulars dificulten la circulació de vehicles, i per això molts s’han fet de vianants i s’hi va sobretot a peu o en transport públic. En canvi, a l’Eixample la quadrícula de carrers amples i rectes facilita el trànsit de tota mena de vehicles, tot i que per això també hi circulen molts cotxes.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La ciutat i el sistema urbàPlànols i trames urbanesFuncions urbanesMobilitat urbanaUrbanització mundial i grans ciutatsProblemes del creixement urbàCiutat compacta i ciutat difusaRedensificació urbanaCiutat i sostenibilitatQuè és una ciutatÀrees metropolitanesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la ciutat i el sistema urbà així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Taxes
- Mnemotècnia
- Mapa conceptual
- Dades
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Geografia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 2 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat