Consultoria INFOSERV: cinc forces de Porter

Exercici 4 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

L’empresa i el seu entornDAFO i PESTELCreixement i matriu d’AnsoffDirecció estratègicaCoincideix amb la pauta

També a Model de negoci i innovació

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema27 de 34

Després dels 34

Vols més exercicis de l’empresa i el seu entorn?

Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

L’empresa de consultoria INFOSERV, SL ha de dur a terme l’anàlisi de la situació competitiva d’una empresa a través del model de les cinc forces competitives de Michael E. Porter.

4.1 Classifiqueu segons el model de les cinc forces competitives cadascuna de les nou notes que han elaborat els analistes d’estratègia d’INFOSERV, SL, escrivint-les dins de la casella corresponent de la taula que trobareu a la pàgina següent. No cal copiar tota la frase de la nota; podeu escriure’n només el número. Tingueu en compte que a cada nota només li podeu assignar una força competitiva.

Nota 1: Els proveïdors imposen condicions de preu, de data de lliurament dels productes i de termini de pagament.

Nota 2: Les condicions del mercat faran que augmenti l’entrada d’empreses i, per tant, de nous competidors que oferiran el mateix producte.

Nota 3: Donat que al mercat tots els competidors són de poca dimensió, hi ha un alt grau de rivalitat.

Nota 4: En un termini de sis mesos poden aparèixer al mercat productes nous que facin la competència als actuals.

Nota 5: Hi ha dos grups d’empreses: unes amb uns costos fixos alts i unes altres amb uns costos fixos baixos. Això comporta molta rivalitat entre elles.

Nota 6: Els clients no tenen cap força per a imposar condicions sobre les característiques del producte ni sobre el seu preu.

Nota 7: La falta de barreres d’entrada provocarà l’aparició de noves empreses en aquest mercat.

Nota 8: S’han detectat una sèrie de productes nous molt similars als existents que entraran al mercat amb un preu baix.

Nota 9: Que hi hagi un excés d’oferta en relació amb la demanda significa que hi ha una gran quantitat de venedors en la mateixa indústria i, per això, el client pot escollir entre les diferents opcions. Així, el client escollirà l’empresa que li proporciona un millor producte, un millor servei i un millor preu, i d’aquí la seva fortalesa.

Força competitivaNotes elaborades pels analistes (escriviu només el número de la nota)
Poder de negociació dels clients
Poder de negociació dels proveïdors
Amenaces de productes substitutius
Amenaces de nous competidors (entrada de noves empreses)
Grau de rivalitat entre els competidors

[0,9 punts]

4.2 Expliqueu, seguint el model de les cinc forces competitives, els conceptes barrera d’entrada i barrera de sortida, i poseu un parell d’exemples de cadascun.

[0,6 punts]

4.3 Després d’analitzar la situació de l’empresa, la consultoria INFOSERV, SL ha proposat deu decisions estratègiques. Classifiqueu-les en la taula que trobareu a continuació anotant cadascuna a la casella corresponent (estratègia corporativa, estratègia de negoci o estratègia operativa). No cal que copieu tota la frase; poseu-ne només els números. Tingueu en compte que cada decisió pot anar només en una casella.

Decisió 1: Cal determinar quina dimensió o grandària ha d’arribar a tenir en un futur l’empresa per a poder potenciar la seva projecció internacional.

Decisió 2: Un departament en concret de l’empresa ha de decidir com gestionar d’una manera eficient els seus recursos en el seu dia a dia.

Decisió 3: Cal establir estratègicament en quin sector o en quins sectors es vol produir. Aquesta decisió està relacionada amb l’objectiu o abast global de l’empresa i l’haurà de prendre l’alta direcció de l’empresa.

Decisió 4: Cal optar per una estratègia de preus baixos, ja que l’empresa vol tenir un avantatge competitiu envers els seus competidors.

Decisió 5: El departament o àrea de producció ha de contribuir a l’estalvi en els costos de producció, de manera que es pugui sostenir la política de reducció de preus de l’empresa, per exemple, reorganitzant els processos productius.

Decisió 6: El consell d’administració de l’empresa ha d’establir quins tipus de productes vol vendre i en quins mercats d’arreu del món.

Decisió 7: El departament o àrea de màrqueting ha de dissenyar una campanya de promoció per a informar els clients sobre la reducció de preus dels productes.

Decisió 8: Cal planificar el creixement a llarg termini de l’empresa, amb la intenció de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i afegir valor a les diferents àrees de l’empresa.

Decisió 9: Cal decantar-se per una estratègia de diferenciació de producte o per una de preus baixos.

Decisió 10: El departament o àrea de Recursos Humans ha de contractar un especialista per a millorar el procés productiu.

Estratègia corporativa (escriviu el número de la decisió)Estratègia de negoci (escriviu el número de la decisió)Estratègia operativa (escriviu el número de la decisió)

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,9 punts4.2 0,6 punts4.3 1 punt

4.10,9 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Classifiqueu segons el model de les cinc forces competitives cadascuna de les nou notes que han elaborat els analistes d’estratègia d’INFOSERV, SL, escrivint-les dins de la casella corresponent de la taula que trobareu a la pàgina següent. No cal copiar tota la frase de la nota; podeu escriure’n només el número. Tingueu en compte que a cada nota només li podeu assignar una força competitiva.

Nota 1: Els proveïdors imposen condicions de preu, de data de lliurament dels productes i de termini de pagament.

Nota 2: Les condicions del mercat faran que augmenti l’entrada d’empreses i, per tant, de nous competidors que oferiran el mateix producte.

Nota 3: Donat que al mercat tots els competidors són de poca dimensió, hi ha un alt grau de rivalitat.

Nota 4: En un termini de sis mesos poden aparèixer al mercat productes nous que facin la competència als actuals.

Nota 5: Hi ha dos grups d’empreses: unes amb uns costos fixos alts i unes altres amb uns costos fixos baixos. Això comporta molta rivalitat entre elles.

Nota 6: Els clients no tenen cap força per a imposar condicions sobre les característiques del producte ni sobre el seu preu.

Nota 7: La falta de barreres d’entrada provocarà l’aparició de noves empreses en aquest mercat.

Nota 8: S’han detectat una sèrie de productes nous molt similars als existents que entraran al mercat amb un preu baix.

Nota 9: Que hi hagi un excés d’oferta en relació amb la demanda significa que hi ha una gran quantitat de venedors en la mateixa indústria i, per això, el client pot escollir entre les diferents opcions. Així, el client escollirà l’empresa que li proporciona un millor producte, un millor servei i un millor preu, i d’aquí la seva fortalesa.

Força competitivaNotes elaborades pels analistes (escriviu només el número de la nota)
Poder de negociació dels clients
Poder de negociació dels proveïdors
Amenaces de productes substitutius
Amenaces de nous competidors (entrada de noves empreses)
Grau de rivalitat entre els competidors

Plantejament Cal assignar cada nota a una de les cinc forces del model de Porter segons d’on ve la pressió: dels clients, dels proveïdors, dels productes substitutius, de les empreses que poden entrar o dels competidors que ja hi són.

  1. Poder de negociació dels clients: notes 6 i 9. La nota 6 diu que els clients no tenen força per imposar condicions (poder baix) i la 9, que l’excés d’oferta els permet triar (poder alt): totes dues parlen de la força dels clients.

  2. Poder de negociació dels proveïdors: nota 1, perquè són els proveïdors els que imposen el preu, la data de lliurament i el termini de pagament.

  3. Amenaça de productes substitutius: notes 4 i 8, que parlen de productes nous que poden fer la competència als actuals.

  4. Amenaça de nous competidors (entrada de noves empreses): notes 2 i 7, que anuncien l’entrada de noves empreses perquè les condicions del mercat ho afavoreixen i no hi ha barreres d’entrada.

  5. Grau de rivalitat entre els competidors: notes 3 i 5, que parlen de la competència entre les empreses que ja hi són (moltes empreses petites, i dos grups amb costos fixos diferents).

ResultatClients: notes 6 i 9. Proveïdors: nota 1. Productes substitutius: notes 4 i 8. Nous competidors: notes 2 i 7. Rivalitat entre els competidors: notes 3 i 5.

La pauta oficial dona: Clients: 6 i 9; proveïdors: 1; substitutius: 4 i 8; nous competidors: 2 i 7; rivalitat: 3 i 5.

4.20,6 punts

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu, seguint el model de les cinc forces competitives, els conceptes barrera d’entrada i barrera de sortida, i poseu un parell d’exemples de cadascun.

Plantejament Cal definir les barreres d’entrada i les de sortida dins del model de les cinc forces i posar-ne dos exemples de cadascuna.

  1. Barrera d’entrada: tot factor que dificulta, o fins i tot impedeix, que una empresa nova entri en un mercat i s’hi posicioni, i que fa que la inversió sigui poc atractiva. Com més altes són, menys amenaça de nous competidors hi ha.

  2. Exemples de barreres d’entrada: la necessitat de fer una inversió inicial molt alta; uns clients molt fidels a les marques i empreses que ja hi ha al mercat; o normes i regulacions que frenen l’entrada de noves empreses.

  3. Barrera de sortida: tot factor que, un cop una empresa és dins d’un mercat, fa difícil o impossible que en surti.

  4. Exemples de barreres de sortida: les indemnitzacions que caldria pagar als treballadors i les penalitzacions per trencar contractes amb proveïdors o clients; un contracte o un projecte a llarg termini que s’ha d’acabar; o una inversió que encara no s’ha rendibilitzat i obliga a quedar-se al mercat més temps.

  5. També valen altres exemples, si són correctes.

ResultatBarrera d’entrada: el que dificulta que una empresa nova entri en un mercat (per exemple, una inversió inicial molt alta o la fidelitat dels clients a les marques que ja hi són). Barrera de sortida: el que dificulta que una empresa surti d’un mercat (per exemple, les indemnitzacions als treballadors o un contracte a llarg termini pendent).

La pauta oficial dona: Barrera d’entrada: factors que dificulten o impedeixen entrar en un mercat (fidelitat dels clients, inversió alta, normes); barrera de sortida: factors que fan difícil sortir-ne (rendibilitat pendent, indemnitzacions i penalitzacions, contractes a llarg termini). S’accepten altres exemples correctes.

4.31 punt

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

Després d’analitzar la situació de l’empresa, la consultoria INFOSERV, SL ha proposat deu decisions estratègiques. Classifiqueu-les en la taula que trobareu a continuació anotant cadascuna a la casella corresponent (estratègia corporativa, estratègia de negoci o estratègia operativa). No cal que copieu tota la frase; poseu-ne només els números. Tingueu en compte que cada decisió pot anar només en una casella.

Decisió 1: Cal determinar quina dimensió o grandària ha d’arribar a tenir en un futur l’empresa per a poder potenciar la seva projecció internacional.

Decisió 2: Un departament en concret de l’empresa ha de decidir com gestionar d’una manera eficient els seus recursos en el seu dia a dia.

Decisió 3: Cal establir estratègicament en quin sector o en quins sectors es vol produir. Aquesta decisió està relacionada amb l’objectiu o abast global de l’empresa i l’haurà de prendre l’alta direcció de l’empresa.

Decisió 4: Cal optar per una estratègia de preus baixos, ja que l’empresa vol tenir un avantatge competitiu envers els seus competidors.

Decisió 5: El departament o àrea de producció ha de contribuir a l’estalvi en els costos de producció, de manera que es pugui sostenir la política de reducció de preus de l’empresa, per exemple, reorganitzant els processos productius.

Decisió 6: El consell d’administració de l’empresa ha d’establir quins tipus de productes vol vendre i en quins mercats d’arreu del món.

Decisió 7: El departament o àrea de màrqueting ha de dissenyar una campanya de promoció per a informar els clients sobre la reducció de preus dels productes.

Decisió 8: Cal planificar el creixement a llarg termini de l’empresa, amb la intenció de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i afegir valor a les diferents àrees de l’empresa.

Decisió 9: Cal decantar-se per una estratègia de diferenciació de producte o per una de preus baixos.

Decisió 10: El departament o àrea de Recursos Humans ha de contractar un especialista per a millorar el procés productiu.

Estratègia corporativa (escriviu el número de la decisió)Estratègia de negoci (escriviu el número de la decisió)Estratègia operativa (escriviu el número de la decisió)

Plantejament Cal classificar les deu decisions segons el nivell de l’estratègia: la corporativa (què vol ser l’empresa en conjunt: sectors, mercats, dimensió i creixement, decidit per l’alta direcció), la de negoci (com competir en el seu mercat: preus baixos o diferenciació) i l’operativa (com treballa cada departament).

  1. Estratègia corporativa: decisions 1 (dimensió futura per créixer internacionalment), 3 (en quins sectors produir, decisió de l’alta direcció), 6 (quins productes vendre i en quins mercats del món) i 8 (creixement a llarg termini de tota l’empresa).

  2. Estratègia de negoci: decisions 4 i 9, que trien com competir: amb preus baixos o diferenciant el producte.

  3. Estratègia operativa: decisions 2, 5, 7 i 10, que pren un departament concret (gestió diària dels recursos, producció, màrqueting i recursos humans).

ResultatCorporativa: decisions 1, 3, 6 i 8. De negoci: decisions 4 i 9. Operativa: decisions 2, 5, 7 i 10.

La pauta oficial dona: Corporativa: 1, 3, 6 i 8; de negoci: 4 i 9; operativa: 2, 5, 7 i 10.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de l’empresa i el seu entorn així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Punt mort
  • Taxes
  • Pas a pas
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Economia de l’empresa 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Empresa

Hi arribes amb els 9 temes d’Empresa posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. L’empresa i el seu entorn· aquest exercici14 de 14 exàmens
  2. Model de negoci i innovació· aquest exercici14 de 14 exàmens
  3. Comptabilitat i anàlisi financera14 de 14 exàmens
  4. Productivitat, costos i punt mort13 de 14 exàmens
  5. Emprenedoria i pla d’empresa10 de 14 exàmens
  6. Màrqueting10 de 14 exàmens
  7. VAN, TIR i termini de recuperació9 de 14 exàmens
  8. Finançament7 de 14 exàmens
  9. Organització i recursos humans4 de 14 exàmens

Cada xifra: en quants dels 14 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.