Aluminotèrmia: alumini, ferro i calor alliberada

Exercici 1 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2 punts

Càlculs estequiomètricsEntalpia i llei de HessCoincideix amb els criteris oficials

També a Termoquímica i espontaneïtat

2026Convocatòria extraordinària · Exercici 1

2 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema3 de 18

Després dels 18

Vols més exercicis de càlculs estequiomètrics?

Aquests 18 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

La reacció d’aluminotèrmia és un procés altament exotèrmic en què s’obté ferro fos i que permet, per exemple, soldar els raïls del ferrocarril. Aquest procés es basa en la reacció d’alumini amb òxid de ferro(III), Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3}, d’acord amb l’equació química següent, no ajustada:

Fe2O3(s)+Al(s)\mathrm{Fe_2O_3(s)+Al(s)}⟶Fe(s)+Al2O3(s){}\longrightarrow \mathrm{Fe(s)+Al_2O_3(s)}

Es disposa de 100 g de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3} i d’una quantitat d’alumini metàl·lic en pols suficient per a completar la reacció.

a) Ajusteu l’equació química i determineu la quantitat mínima, en grams, d’alumini metàl·lic necessària per a reaccionar completament amb els 100 g de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3}.

[0,5 punts]

b) Calculeu la quantitat, en grams, de ferro produïda en la reacció.

[0,5 punts]

c) Calculeu la variació d’entalpia estàndard de la reacció i l’energia produïda en forma de calor en el procés.

[0,5 punts]

d) L’energia alliberada en aquest procés, és suficient per a fondre el ferro obtingut? Justifiqueu la resposta.

Dades: variació d’entalpia estàndard de formació, ΔHf∘ (kJ⋅mol−1)\Delta H^\circ_f\ (\mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}): Fe2O3(s)\mathrm{Fe_2O_3(s)}: −824,0-824{,}0; Al2O3(s)\mathrm{Al_2O_3(s)}: −1675,0-1675{,}0; variació d’entalpia de fusió del ferro: 13,8 kJ⋅mol−113{,}8\ \mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}.

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 punts

Repassa la teoria: Estequiometria

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

Ajusteu l’equació química i determineu la quantitat mínima, en grams, d’alumini metàl·lic necessària per a reaccionar completament amb els 100 g de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3}.

Plantejament Primer s’ajusta l’equació; després es passen els 100 g100\,\mathrm{g} de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3} a mols i, amb la proporció de l’equació, a mols i grams d’alumini. Les masses atòmiques són les de la taula que acompanya l’examen: Fe=55,85\mathrm{Fe}=55{,}85, Al=26,98\mathrm{Al}=26{,}98 i O=16,00 g mol−1\mathrm{O}=16{,}00\,\mathrm{g\,mol^{-1}}.

  1. Ajust. L’òxid aporta 2 Fe i 3 O. Perquè els 3 O queden en un Al2O3\mathrm{Al_2O_3} calen 2 Al, i els 2 Fe passen tal qual al producte.

    Fe2O3(s)\mathrm{Fe_2O_3(s)}+2 Al(s){}+\mathrm{2\,Al(s)}→2 Fe(s){}\rightarrow \mathrm{2\,Fe(s)}+Al2O3(s){}+\mathrm{Al_2O_3(s)}
  2. Mols d’òxid de ferro(III).

    M(Fe2O3)M(\mathrm{Fe_2O_3})=2⋅55,85+3⋅16,00{}= 2\cdot55{,}85+3\cdot16{,}00=159,70 g mol−1{}= 159{,}70\,\mathrm{g\,mol^{-1}}nn=100 g159,70 g mol−1{}= \frac{100\,\mathrm{g}}{159{,}70\,\mathrm{g\,mol^{-1}}}=0,6262 mol{}= 0{,}6262\,\mathrm{mol}
  3. L’equació demana 22 mol d’Al per cada mol d’òxid; es multiplica per la massa atòmica de l’Al.

    n(Al)=2⋅0,6262=1,252 moln(\mathrm{Al})=2\cdot0{,}6262=1{,}252\,\mathrm{mol}m(Al)=1,252⋅26,98=33,8 gm(\mathrm{Al})=1{,}252\cdot26{,}98=33{,}8\,\mathrm{g}

ResultatFe2O3+2 Al\mathrm{Fe_2O_3+2\,Al}→2 Fe+Al2O3{}\rightarrow \mathrm{2\,Fe+Al_2O_3}; calen com a mínim 33,8 g33{,}8\,\mathrm{g} d’alumini (1,252 mol1{,}252\,\mathrm{mol}).

Els criteris oficials donen: L’equació química ajustada per a l’aluminotèrmia: 1 Fe2O3(s)\mathrm{1\,Fe_2O_3(s)}+2 Al(s){}+\mathrm{2\,Al(s)}⟶2 Fe(s){}\longrightarrow \mathrm{2\,Fe(s)}+1 Al2O3(s){}+\mathrm{1\,Al_2O_3(s)}; D’acord amb l’estequiometria: n(Al)n(\mathrm{Al})=2 n(Fe2O3){}= 2\,n(\mathrm{Fe_2O_3})=2⋅0,626 mol{}= 2\cdot0{,}626\ \mathrm{mol}=1,252 mol Al{}= 1{,}252\ \mathrm{mol\ Al}; La quantitat d’alumini necessària serà: m(Al)m(\mathrm{Al})=n(Al)⋅MA(Al){}= n(\mathrm{Al})\cdot M_A(\mathrm{Al})=1,252 mol⋅26,98 g⋅mol−1{}= 1{,}252\ \mathrm{mol}\cdot26{,}98\ \mathrm{g\cdot mol^{-1}}=33,78 g Al{}= 33{,}78\ \mathrm{g\ Al}

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

Calculeu la quantitat, en grams, de ferro produïda en la reacció.

Plantejament Cada mol de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3} que reacciona dona 22 mol de ferro, així que es parteix dels mols d’òxid de l’apartat anterior.

  1. Mols i massa de ferro.

    n(Fe)=2⋅0,6262=1,252 moln(\mathrm{Fe})=2\cdot0{,}6262=1{,}252\,\mathrm{mol}m(Fe)=1,252⋅55,85=69,9 gm(\mathrm{Fe})=1{,}252\cdot55{,}85=69{,}9\,\mathrm{g}
  2. Comprovació: la massa es conserva. L’Al2O3\mathrm{Al_2O_3} format és 0,6262 mol⋅101,96 g mol−10{,}6262\,\mathrm{mol}\cdot101{,}96\,\mathrm{g\,mol^{-1}}=63,9 g{}= 63{,}9\,\mathrm{g}, i 69,9+63,969{,}9+63{,}9=133,8 g{}= 133{,}8\,\mathrm{g}=100 g+33,8 g{}= 100\,\mathrm{g}+33{,}8\,\mathrm{g} de reactius.

ResultatEs produeixen 69,9 g69{,}9\,\mathrm{g} de ferro.

Els criteris oficials donen: m(Fe)m(\mathrm{Fe})=n(Fe)⋅MA(Fe){}= n(\mathrm{Fe})\cdot M_A(\mathrm{Fe})=2⋅n(Fe2O3)⋅55,85 g⋅mol−1{}= 2\cdot n(\mathrm{Fe_2O_3})\cdot55{,}85\ \mathrm{g\cdot mol^{-1}}=2⋅0,626 mol⋅55,85 g⋅mol−1{}= 2\cdot0{,}626\ \mathrm{mol}\cdot55{,}85\ \mathrm{g\cdot mol^{-1}}=69,92 g Fe{}= 69{,}92\ \mathrm{g\ Fe}

c)0,5 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en valencià

Calculeu la variació d’entalpia estàndard de la reacció i l’energia produïda en forma de calor en el procés.

Plantejament Només dues substàncies de l’equació tenen entalpia de formació diferent de zero, els dos òxids: el Fe i l’Al són elements en la seua forma estable. Per això ΔHr∘\Delta H^\circ_r és la de l’Al2O3\mathrm{Al_2O_3} que es forma menys la del Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3} que desapareix, totes dues amb coeficient 1. Multiplicada pels mols d’òxid que reaccionen, dona la calor del procés.

  1. Entalpia de la reacció tal com està ajustada (per mol de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3}).

    ΔHr∘\Delta H^\circ_r=ΔHf∘(Al2O3){}= \Delta H^\circ_f(\mathrm{Al_2O_3})−ΔHf∘(Fe2O3){}-\Delta H^\circ_f(\mathrm{Fe_2O_3})=−1675,0−(−824,0){}= -1675{,}0-(-824{,}0)=−851,0 kJ (mol Fe2O3)−1{}= -851{,}0\,\mathrm{kJ\,(mol\,Fe_2O_3)^{-1}}
  2. El signe negatiu indica que es desprén calor. Amb els mols d’òxid de 100 g100\,\mathrm{g}:

    QQ=0,6262 mol⋅(−851,0 kJ mol−1){}= 0{,}6262\,\mathrm{mol}\cdot(-851{,}0\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}})=−533 kJ{}= -533\,\mathrm{kJ}

ResultatΔHr∘=−851,0 kJ\Delta H^\circ_r=-851{,}0\,\mathrm{kJ} per mol de Fe2O3\mathrm{Fe_2O_3}; en el procés s’alliberen 533 kJ533\,\mathrm{kJ} en forma de calor.

Els criteris oficials donen: Variació d’entalpia: ΔHr∘\Delta H^\circ_r=ΔHf∘(Al2O3){}= \Delta H^\circ_f(\mathrm{Al_2O_3})−ΔHf∘(Fe2O3){}-\Delta H^\circ_f(\mathrm{Fe_2O_3})=−1675,0−(−824,0){}= -1675{,}0-(-824{,}0)=−851,0 kJ⋅(mol Fe2O3)−1{}= -851{,}0\ \mathrm{kJ\cdot(mol\ Fe_2O_3)^{-1}}; Càlcul de l’energia total: QrQ_r=n(Fe2O3)⋅ΔHr∘{}= n(\mathrm{Fe_2O_3})\cdot\Delta H^\circ_r=0,626 (mol Fe2O3)⋅(−851,0 kJ⋅(mol Fe2O3)−1){}= 0{,}626\ (\mathrm{mol\ Fe_2O_3})\cdot(-851{,}0\ \mathrm{kJ\cdot(mol\ Fe_2O_3)^{-1}})=−532,73 kJ{}= -532{,}73\ \mathrm{kJ}

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en valencià

L’energia alliberada en aquest procés, és suficient per a fondre el ferro obtingut? Justifiqueu la resposta.

Dades: variació d’entalpia estàndard de formació, ΔHf∘ (kJ⋅mol−1)\Delta H^\circ_f\ (\mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}): Fe2O3(s)\mathrm{Fe_2O_3(s)}: −824,0-824{,}0; Al2O3(s)\mathrm{Al_2O_3(s)}: −1675,0-1675{,}0; variació d’entalpia de fusió del ferro: 13,8 kJ⋅mol−113{,}8\ \mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}.

Plantejament Es compara la calor que allibera la reacció amb la que necessita el ferro format per a fondre’s, que és la seua entalpia de fusió pels mols obtinguts. L’enunciat només dona l’entalpia de fusió, i amb aquesta dada es fa la comparació.

  1. Energia per a fondre els 1,252 mol1{,}252\,\mathrm{mol} de ferro.

    QfusQ_{fus}=1,252 mol⋅13,8 kJ mol−1{}= 1{,}252\,\mathrm{mol}\cdot13{,}8\,\mathrm{kJ\,mol^{-1}}=17,3 kJ{}= 17{,}3\,\mathrm{kJ}
  2. S’alliberen 533 kJ533\,\mathrm{kJ}, unes 3131 vegades més del que cal per a fondre aquest ferro.

ResultatSí: la reacció allibera 533 kJ533\,\mathrm{kJ} i fondre el ferro format només requereix 17,3 kJ17{,}3\,\mathrm{kJ}.

Els criteris oficials donen: QfQ_f=n(Fe)⋅ΔHfusioˊ∘{}= n(\mathrm{Fe})\cdot\Delta H^\circ_{fusió}=1,252 mol⋅13,8 kJ⋅mol−1{}= 1{,}252\ \mathrm{mol}\cdot13{,}8\ \mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}=17,28 kJ{}= 17{,}28\ \mathrm{kJ}; Com que s’alliberen 532,73 kJ, sí que es genera suficient energia per a la fusió del ferro obtingut

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de càlculs estequiomètrics així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Química 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Càlculs estequiomètrics· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Termoquímica i espontaneïtat· aquest exercici6 de 9 exàmens
  3. Estructura atòmica i sistema periòdic9 de 9 exàmens
  4. Enllaç químic i forces intermoleculars9 de 9 exàmens
  5. Cinètica química9 de 9 exàmens
  6. Equilibri químic9 de 9 exàmens
  7. Àcids i bases9 de 9 exàmens
  8. Reaccions redox i electroquímica9 de 9 exàmens
  9. Química orgànica9 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.