Estequiometria i reactiu limitant

L'estequiometria fa servir els coeficients d'una reacció ajustada per relacionar les quantitats de reactius i productes en mols. El reactiu limitant és el que s'esgota primer segons aquestes proporcions i fixa la quantitat màxima teòrica de producte; la resta queda en excés.

Els exercicis oficials de Química de la PAU de Catalunya, per temes i resolts pas a pas

  • Química
  • 1r i 2n de Batxillerat
  • Solucions comprovades per codi
  • Comprovat el 21 d'octubre de 2026

L’essencial

Primer comprova que l'equació conserva el nombre d'àtoms de cada element. Ajustar canvia els coeficients que van davant de les substàncies, no els seus subíndexs: modificar un subíndex canvia la substància. Els coeficients expressen proporcions en mols i no s'apliquen directament als grams.

La massa molar d'una substància s'obté sumant les contribucions de tots els seus àtoms. En aquests exercicis es donen masses atòmiques relatives; els seus valors numèrics permeten calcular la massa molar en grams per mol. Converteix cada massa inicial en quantitat de substància abans de comparar.

De la massa inicial al producte i al sobrant
MagnitudRelacióUnitat o condició
Quantitat de substànciaRelacióni=mi/Min_i=m_i/M_iUnitat o condiciómol
Capacitat segons la reaccióRelacióni/νin_i/\nu_iUnitat o condicióComparar tots els reactius
Avanç màximRelacióξmax⁡=min⁡i(ni/νi)\xi_{\max}=\min_i(n_i/\nu_i)Unitat o condiciómol per a l'equació escrita
Mols de producteRelaciónp=νpξmax⁡n_p=\nu_p\xi_{\max}Unitat o condiciómol
Massa de producteRelaciómp=νpξmax⁡Mpm_p=\nu_p\xi_{\max}M_pUnitat o condicióg
Massa sobrantRelaciómi,sob=mi,0−νiξmax⁡Mim_{i,\mathrm{sob}}=m_{i,0}-\nu_i\xi_{\max}M_iUnitat o condicióg; no pot ser negativa

Per a cada reactiu, divideix els seus mols inicials pel seu coeficient a l'equació. El quocient més petit és l'avanç màxim teòric i assenyala quin reactiu limita la reacció. No cal que sigui el que té menys massa ni menys quantitat de substància sense ponderar pel coeficient.

Multiplica aquest avanç pel coeficient del producte per obtenir-ne els mols i després per la seva massa molar per obtenir grams. Per al reactiu en excés, calcula el que s'ha consumit amb el mateix avanç i resta-ho del que hi havia inicialment.

El model pressuposa reactius purs, reacció completa, absència de reaccions secundàries i rendiment teòric. Un problema amb riquesa, rendiment experimental, volums de gasos o equilibri requereix informació i operacions addicionals que aquesta pàgina no comprova.

Exemples resolts

En un càlcul teòric, es disposa de 4,6 g4{,}6\,\mathrm{g} de Na\mathrm{Na} i 10,65 g10{,}65\,\mathrm{g} de Cl2\mathrm{Cl_{2}}. L'equació ja ajustada és 2 Na+Cl2⟶2 NaCl2\,\mathrm{Na} + \mathrm{Cl_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{NaCl}. Masses atòmiques relatives donades: Na=23\mathrm{Na}=23; Cl=35,5\mathrm{Cl}=35{,}5. Fes servir els seus valors numèrics per obtenir masses molars en g/mol. Suposa reactius purs, reacció completa segons l'equació i rendiment teòric, sense reaccions secundàries. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de NaCl\mathrm{NaCl} formada i la massa de cada reactiu que sobra.
  1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

    2 Na+Cl2⟶2 NaCl2\,\mathrm{Na} + \mathrm{Cl_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{NaCl}
  2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

    M(Na)=23  g/mol,n(Na)=4,623=15  molM(\mathrm{Na})=23\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Na})=\frac{4{,}6}{23}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol}
  3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

    M(Cl2)=71  g/mol,n(Cl2)=10,6571=320  molM(\mathrm{Cl_{2}})=71\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Cl_{2}})=\frac{10{,}65}{71}=\frac{3}{20}\;\mathrm{mol}
  4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

    n(Na)2=110  mol,n(Cl2)1=320  mol\frac{n(\mathrm{Na})}{2}=\frac{1}{10}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{Cl_{2}})}{1}=\frac{3}{20}\;\mathrm{mol}
  5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

    n(NaCl)=2⋅110=15  mol,m=15⋅58,5=11,7  gn(\mathrm{NaCl})=2\cdot \frac{1}{10}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{5}\cdot 58{,}5=11{,}7\;\mathrm{g}
  6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

    msobrant(Cl2)=10,65−7,1=3,55  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{Cl_{2}})=10{,}65-7{,}1=3{,}55\;\mathrm{g}
  7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

Resultat Limitant: Na\mathrm{Na}; massa de producte: 11,7  g11{,}7\;\mathrm{g}; sobrant: Cl2\mathrm{Cl_{2}}: 3,55  g3{,}55\;\mathrm{g}

En un càlcul teòric, es disposa de 8 g8\,\mathrm{g} de H2\mathrm{H_{2}} i 48 g48\,\mathrm{g} de O2\mathrm{O_{2}}. L'equació ja ajustada és 2 H2+O2⟶2 H2O2\,\mathrm{H_{2}} + \mathrm{O_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: H=1\mathrm{H}=1; O=16\mathrm{O}=16. Fes servir els seus valors numèrics per obtenir masses molars en g/mol. Suposa reactius purs, reacció completa segons l'equació i rendiment teòric, sense reaccions secundàries. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de H2O\mathrm{H_{2}O} formada i la massa de cada reactiu que sobra.
  1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

    2 H2+O2⟶2 H2O2\,\mathrm{H_{2}} + \mathrm{O_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{H_{2}O}
  2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

    M(H2)=2  g/mol,n(H2)=82=4  molM(\mathrm{H_{2}})=2\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{H_{2}})=\frac{8}{2}=4\;\mathrm{mol}
  3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

    M(O2)=32  g/mol,n(O2)=4832=32  molM(\mathrm{O_{2}})=32\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{O_{2}})=\frac{48}{32}=\frac{3}{2}\;\mathrm{mol}
  4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

    n(H2)2=2  mol,n(O2)1=32  mol\frac{n(\mathrm{H_{2}})}{2}=2\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{O_{2}})}{1}=\frac{3}{2}\;\mathrm{mol}
  5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

    n(H2O)=2⋅32=3  mol,m=3⋅18=54  gn(\mathrm{H_{2}O})=2\cdot \frac{3}{2}=3\;\mathrm{mol},\quad m=3\cdot 18=54\;\mathrm{g}
  6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

    msobrant(H2)=8−6=2  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{H_{2}})=8-6=2\;\mathrm{g}
  7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

Resultat Limitant: O2\mathrm{O_{2}}; massa de producte: 54  g54\;\mathrm{g}; sobrant: H2\mathrm{H_{2}}: 2  g2\;\mathrm{g}

En un càlcul teòric, es disposa de 14,8 g14{,}8\,\mathrm{g} de Ca(OH)2\mathrm{Ca(OH)_{2}} i 31,5 g31{,}5\,\mathrm{g} de HNO3\mathrm{HNO_{3}}. L'equació ja ajustada és Ca(OH)2+2 HNO3⟶Ca(NO3)2+2 H2O\mathrm{Ca(OH)_{2}} + 2\,\mathrm{HNO_{3}}\longrightarrow \mathrm{Ca(NO_{3})_{2}} + 2\,\mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: Ca=40\mathrm{Ca}=40; O=16\mathrm{O}=16; H=1\mathrm{H}=1; N=14\mathrm{N}=14. Fes servir els seus valors numèrics per obtenir masses molars en g/mol. Suposa reactius purs, reacció completa segons l'equació i rendiment teòric, sense reaccions secundàries. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de Ca(NO3)2\mathrm{Ca(NO_{3})_{2}} formada i la massa de cada reactiu que sobra.
  1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

    Ca(OH)2+2 HNO3⟶Ca(NO3)2+2 H2O\mathrm{Ca(OH)_{2}} + 2\,\mathrm{HNO_{3}}\longrightarrow \mathrm{Ca(NO_{3})_{2}} + 2\,\mathrm{H_{2}O}
  2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

    M(Ca(OH)2)=74  g/mol,n(Ca(OH)2)=14,874=15  molM(\mathrm{Ca(OH)_{2}})=74\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Ca(OH)_{2}})=\frac{14{,}8}{74}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol}
  3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

    M(HNO3)=63  g/mol,n(HNO3)=31,563=12  molM(\mathrm{HNO_{3}})=63\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{HNO_{3}})=\frac{31{,}5}{63}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol}
  4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

    n(Ca(OH)2)1=15  mol,n(HNO3)2=14  mol\frac{n(\mathrm{Ca(OH)_{2}})}{1}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{HNO_{3}})}{2}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol}
  5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

    n(Ca(NO3)2)=1⋅15=15  mol,m=15⋅164=32,8  gn(\mathrm{Ca(NO_{3})_{2}})=1\cdot \frac{1}{5}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{5}\cdot 164=32{,}8\;\mathrm{g}
  6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

    msobrant(HNO3)=31,5−25,2=6,3  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{HNO_{3}})=31{,}5-25{,}2=6{,}3\;\mathrm{g}
  7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

Resultat Limitant: Ca(OH)2\mathrm{Ca(OH)_{2}}; massa de producte: 32,8  g32{,}8\;\mathrm{g}; sobrant: HNO3\mathrm{HNO_{3}}: 6,3  g6{,}3\;\mathrm{g}

Exercicis

De menys a més. «Prova-ho al comprovador» te’l deixa preparat a dalt perquè el resolguis tu i el codi el corregeixi; la solució és plegada a sota.

En tots els exercicis: les masses atòmiques són relatives i els seus valors donen les masses molars en g/mol; reactius purs, reacció completa segons l'equació i rendiment teòric, sense reaccions secundàries.

  1. Exercici 1Nivell 1Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 6 g6\,\mathrm{g} de H2\mathrm{H_{2}} i 64 g64\,\mathrm{g} de O2\mathrm{O_{2}}. L'equació ja ajustada és 2 H2+O2⟶2 H2O2\,\mathrm{H_{2}} + \mathrm{O_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: H=1\mathrm{H}=1; O=16\mathrm{O}=16. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de H2O\mathrm{H_{2}O} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      2 H2+O2⟶2 H2O2\,\mathrm{H_{2}} + \mathrm{O_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{H_{2}O}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(H2)=2  g/mol,n(H2)=62=3  molM(\mathrm{H_{2}})=2\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{H_{2}})=\frac{6}{2}=3\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(O2)=32  g/mol,n(O2)=6432=2  molM(\mathrm{O_{2}})=32\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{O_{2}})=\frac{64}{32}=2\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(H2)2=32  mol,n(O2)1=2  mol\frac{n(\mathrm{H_{2}})}{2}=\frac{3}{2}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{O_{2}})}{1}=2\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(H2O)=2⋅32=3  mol,m=3⋅18=54  gn(\mathrm{H_{2}O})=2\cdot \frac{3}{2}=3\;\mathrm{mol},\quad m=3\cdot 18=54\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(O2)=64−48=16  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{O_{2}})=64-48=16\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: H2. H2O: 54 g. Sobra: 16 g de O2.
  2. Exercici 2Nivell 1Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 28 g28\,\mathrm{g} de N2\mathrm{N_{2}} i 9 g9\,\mathrm{g} de H2\mathrm{H_{2}}. L'equació ja ajustada és N2+3 H2⟶2 NH3\mathrm{N_{2}} + 3\,\mathrm{H_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{NH_{3}}. Masses atòmiques relatives donades: N=14\mathrm{N}=14; H=1\mathrm{H}=1. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de NH3\mathrm{NH_{3}} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      N2+3 H2⟶2 NH3\mathrm{N_{2}} + 3\,\mathrm{H_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{NH_{3}}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(N2)=28  g/mol,n(N2)=2828=1  molM(\mathrm{N_{2}})=28\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{N_{2}})=\frac{28}{28}=1\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(H2)=2  g/mol,n(H2)=92=92  molM(\mathrm{H_{2}})=2\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{H_{2}})=\frac{9}{2}=\frac{9}{2}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(N2)1=1  mol,n(H2)3=32  mol\frac{n(\mathrm{N_{2}})}{1}=1\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{H_{2}})}{3}=\frac{3}{2}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(NH3)=2⋅1=2  mol,m=2⋅17=34  gn(\mathrm{NH_{3}})=2\cdot 1=2\;\mathrm{mol},\quad m=2\cdot 17=34\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(H2)=9−6=3  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{H_{2}})=9-6=3\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: N2. NH3: 34 g. Sobra: 3 g de H2.
  3. Exercici 3Nivell 1Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 12 g12\,\mathrm{g} de Mg\mathrm{Mg} i 16 g16\,\mathrm{g} de O2\mathrm{O_{2}}. L'equació ja ajustada és 2 Mg+O2⟶2 MgO2\,\mathrm{Mg} + \mathrm{O_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{MgO}. Masses atòmiques relatives donades: Mg=24\mathrm{Mg}=24; O=16\mathrm{O}=16. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de MgO\mathrm{MgO} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      2 Mg+O2⟶2 MgO2\,\mathrm{Mg} + \mathrm{O_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{MgO}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(Mg)=24  g/mol,n(Mg)=1224=12  molM(\mathrm{Mg})=24\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Mg})=\frac{12}{24}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(O2)=32  g/mol,n(O2)=1632=12  molM(\mathrm{O_{2}})=32\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{O_{2}})=\frac{16}{32}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(Mg)2=14  mol,n(O2)1=12  mol\frac{n(\mathrm{Mg})}{2}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{O_{2}})}{1}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(MgO)=2⋅14=12  mol,m=12⋅40=20  gn(\mathrm{MgO})=2\cdot \frac{1}{4}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{2}\cdot 40=20\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(O2)=16−8=8  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{O_{2}})=16-8=8\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: Mg. MgO: 20 g. Sobra: 8 g de O2.
  4. Exercici 4Nivell 1Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 28 g28\,\mathrm{g} de Fe\mathrm{Fe} i 24 g24\,\mathrm{g} de S\mathrm{S}. L'equació ja ajustada és Fe+S⟶FeS\mathrm{Fe} + \mathrm{S}\longrightarrow \mathrm{FeS}. Masses atòmiques relatives donades: Fe=56\mathrm{Fe}=56; S=32\mathrm{S}=32. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de FeS\mathrm{FeS} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      Fe+S⟶FeS\mathrm{Fe} + \mathrm{S}\longrightarrow \mathrm{FeS}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(Fe)=56  g/mol,n(Fe)=2856=12  molM(\mathrm{Fe})=56\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Fe})=\frac{28}{56}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(S)=32  g/mol,n(S)=2432=34  molM(\mathrm{S})=32\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{S})=\frac{24}{32}=\frac{3}{4}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(Fe)1=12  mol,n(S)1=34  mol\frac{n(\mathrm{Fe})}{1}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{S})}{1}=\frac{3}{4}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(FeS)=1⋅12=12  mol,m=12⋅88=44  gn(\mathrm{FeS})=1\cdot \frac{1}{2}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{2}\cdot 88=44\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(S)=24−16=8  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{S})=24-16=8\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: Fe. FeS: 44 g. Sobra: 8 g de S.
  5. Exercici 5Nivell 2Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 12 g12\,\mathrm{g} de CH4\mathrm{CH_{4}} i 32 g32\,\mathrm{g} de O2\mathrm{O_{2}}. L'equació ja ajustada és CH4+2 O2⟶CO2+2 H2O\mathrm{CH_{4}} + 2\,\mathrm{O_{2}}\longrightarrow \mathrm{CO_{2}} + 2\,\mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: C=12\mathrm{C}=12; H=1\mathrm{H}=1; O=16\mathrm{O}=16. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de CO2\mathrm{CO_{2}} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      CH4+2 O2⟶CO2+2 H2O\mathrm{CH_{4}} + 2\,\mathrm{O_{2}}\longrightarrow \mathrm{CO_{2}} + 2\,\mathrm{H_{2}O}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(CH4)=16  g/mol,n(CH4)=1216=34  molM(\mathrm{CH_{4}})=16\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{CH_{4}})=\frac{12}{16}=\frac{3}{4}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(O2)=32  g/mol,n(O2)=3232=1  molM(\mathrm{O_{2}})=32\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{O_{2}})=\frac{32}{32}=1\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(CH4)1=34  mol,n(O2)2=12  mol\frac{n(\mathrm{CH_{4}})}{1}=\frac{3}{4}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{O_{2}})}{2}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(CO2)=1⋅12=12  mol,m=12⋅44=22  gn(\mathrm{CO_{2}})=1\cdot \frac{1}{2}=\frac{1}{2}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{2}\cdot 44=22\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(CH4)=12−8=4  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{CH_{4}})=12-8=4\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: O2. CO2: 22 g. Sobra: 4 g de CH4.
  6. Exercici 6Nivell 2Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 10,8 g10{,}8\,\mathrm{g} de Al\mathrm{Al} i 21,3 g21{,}3\,\mathrm{g} de Cl2\mathrm{Cl_{2}}. L'equació ja ajustada és 2 Al+3 Cl2⟶2 AlCl32\,\mathrm{Al} + 3\,\mathrm{Cl_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{AlCl_{3}}. Masses atòmiques relatives donades: Al=27\mathrm{Al}=27; Cl=35,5\mathrm{Cl}=35{,}5. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de AlCl3\mathrm{AlCl_{3}} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      2 Al+3 Cl2⟶2 AlCl32\,\mathrm{Al} + 3\,\mathrm{Cl_{2}}\longrightarrow 2\,\mathrm{AlCl_{3}}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(Al)=27  g/mol,n(Al)=10,827=25  molM(\mathrm{Al})=27\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Al})=\frac{10{,}8}{27}=\frac{2}{5}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(Cl2)=71  g/mol,n(Cl2)=21,371=310  molM(\mathrm{Cl_{2}})=71\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Cl_{2}})=\frac{21{,}3}{71}=\frac{3}{10}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(Al)2=15  mol,n(Cl2)3=110  mol\frac{n(\mathrm{Al})}{2}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{Cl_{2}})}{3}=\frac{1}{10}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(AlCl3)=2⋅110=15  mol,m=15⋅133,5=26,7  gn(\mathrm{AlCl_{3}})=2\cdot \frac{1}{10}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{5}\cdot 133{,}5=26{,}7\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(Al)=10,8−5,4=5,4  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{Al})=10{,}8-5{,}4=5{,}4\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: Cl2. AlCl3: 26,7 g. Sobra: 5,4 g de Al.
  7. Exercici 7Nivell 2Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 30 g30\,\mathrm{g} de CaCO3\mathrm{CaCO_{3}} i 14,6 g14{,}6\,\mathrm{g} de HCl\mathrm{HCl}. L'equació ja ajustada és CaCO3+2 HCl⟶CaCl2+CO2+H2O\mathrm{CaCO_{3}} + 2\,\mathrm{HCl}\longrightarrow \mathrm{CaCl_{2}} + \mathrm{CO_{2}} + \mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: Ca=40\mathrm{Ca}=40; C=12\mathrm{C}=12; O=16\mathrm{O}=16; H=1\mathrm{H}=1; Cl=35,5\mathrm{Cl}=35{,}5. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de CO2\mathrm{CO_{2}} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      CaCO3+2 HCl⟶CaCl2+CO2+H2O\mathrm{CaCO_{3}} + 2\,\mathrm{HCl}\longrightarrow \mathrm{CaCl_{2}} + \mathrm{CO_{2}} + \mathrm{H_{2}O}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(CaCO3)=100  g/mol,n(CaCO3)=30100=310  molM(\mathrm{CaCO_{3}})=100\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{CaCO_{3}})=\frac{30}{100}=\frac{3}{10}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(HCl)=36,5  g/mol,n(HCl)=14,636,5=25  molM(\mathrm{HCl})=36{,}5\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{HCl})=\frac{14{,}6}{36{,}5}=\frac{2}{5}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(CaCO3)1=310  mol,n(HCl)2=15  mol\frac{n(\mathrm{CaCO_{3}})}{1}=\frac{3}{10}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{HCl})}{2}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(CO2)=1⋅15=15  mol,m=15⋅44=8,8  gn(\mathrm{CO_{2}})=1\cdot \frac{1}{5}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{5}\cdot 44=8{,}8\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(CaCO3)=30−20=10  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{CaCO_{3}})=30-20=10\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: HCl. CO2: 8,8 g. Sobra: 10 g de CaCO3.
  8. Exercici 8Nivell 2Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 40 g40\,\mathrm{g} de Fe2O3\mathrm{Fe_{2}O_{3}} i 16,8 g16{,}8\,\mathrm{g} de CO\mathrm{CO}. L'equació ja ajustada és Fe2O3+3 CO⟶2 Fe+3 CO2\mathrm{Fe_{2}O_{3}} + 3\,\mathrm{CO}\longrightarrow 2\,\mathrm{Fe} + 3\,\mathrm{CO_{2}}. Masses atòmiques relatives donades: Fe=56\mathrm{Fe}=56; O=16\mathrm{O}=16; C=12\mathrm{C}=12. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de Fe\mathrm{Fe} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      Fe2O3+3 CO⟶2 Fe+3 CO2\mathrm{Fe_{2}O_{3}} + 3\,\mathrm{CO}\longrightarrow 2\,\mathrm{Fe} + 3\,\mathrm{CO_{2}}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(Fe2O3)=160  g/mol,n(Fe2O3)=40160=14  molM(\mathrm{Fe_{2}O_{3}})=160\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Fe_{2}O_{3}})=\frac{40}{160}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(CO)=28  g/mol,n(CO)=16,828=35  molM(\mathrm{CO})=28\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{CO})=\frac{16{,}8}{28}=\frac{3}{5}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(Fe2O3)1=14  mol,n(CO)3=15  mol\frac{n(\mathrm{Fe_{2}O_{3}})}{1}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{CO})}{3}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(Fe)=2⋅15=25  mol,m=25⋅56=22,4  gn(\mathrm{Fe})=2\cdot \frac{1}{5}=\frac{2}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{2}{5}\cdot 56=22{,}4\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(Fe2O3)=40−32=8  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{Fe_{2}O_{3}})=40-32=8\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: CO. Fe: 22,4 g. Sobra: 8 g de Fe2O3.
  9. Exercici 9Nivell 3Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 18,5 g18{,}5\,\mathrm{g} de Ca(OH)2\mathrm{Ca(OH)_{2}} i 14,6 g14{,}6\,\mathrm{g} de HCl\mathrm{HCl}. L'equació ja ajustada és Ca(OH)2+2 HCl⟶CaCl2+2 H2O\mathrm{Ca(OH)_{2}} + 2\,\mathrm{HCl}\longrightarrow \mathrm{CaCl_{2}} + 2\,\mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: Ca=40\mathrm{Ca}=40; O=16\mathrm{O}=16; H=1\mathrm{H}=1; Cl=35,5\mathrm{Cl}=35{,}5. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de CaCl2\mathrm{CaCl_{2}} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      Ca(OH)2+2 HCl⟶CaCl2+2 H2O\mathrm{Ca(OH)_{2}} + 2\,\mathrm{HCl}\longrightarrow \mathrm{CaCl_{2}} + 2\,\mathrm{H_{2}O}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(Ca(OH)2)=74  g/mol,n(Ca(OH)2)=18,574=14  molM(\mathrm{Ca(OH)_{2}})=74\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{Ca(OH)_{2}})=\frac{18{,}5}{74}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(HCl)=36,5  g/mol,n(HCl)=14,636,5=25  molM(\mathrm{HCl})=36{,}5\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{HCl})=\frac{14{,}6}{36{,}5}=\frac{2}{5}\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(Ca(OH)2)1=14  mol,n(HCl)2=15  mol\frac{n(\mathrm{Ca(OH)_{2}})}{1}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{HCl})}{2}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(CaCl2)=1⋅15=15  mol,m=15⋅111=22,2  gn(\mathrm{CaCl_{2}})=1\cdot \frac{1}{5}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{1}{5}\cdot 111=22{,}2\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(Ca(OH)2)=18,5−14,8=3,7  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{Ca(OH)_{2}})=18{,}5-14{,}8=3{,}7\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: HCl. CaCl2: 22,2 g. Sobra: 3,7 g de Ca(OH)2.
  10. Exercici 10Nivell 3Comprovat per codi

    En un càlcul teòric, es disposa de 11 g11\,\mathrm{g} de C3H8\mathrm{C_{3}H_{8}} i 32 g32\,\mathrm{g} de O2\mathrm{O_{2}}. L'equació ja ajustada és C3H8+5 O2⟶3 CO2+4 H2O\mathrm{C_{3}H_{8}} + 5\,\mathrm{O_{2}}\longrightarrow 3\,\mathrm{CO_{2}} + 4\,\mathrm{H_{2}O}. Masses atòmiques relatives donades: C=12\mathrm{C}=12; H=1\mathrm{H}=1; O=16\mathrm{O}=16. Identifica el reactiu limitant, calcula la massa de H2O\mathrm{H_{2}O} formada i la massa de cada reactiu que sobra.

    Mostra la solució
    1. Comprova el recompte d'àtoms a banda i banda. Els coeficients relacionen quantitats en mols, no pas masses directament.

      C3H8+5 O2⟶3 CO2+4 H2O\mathrm{C_{3}H_{8}} + 5\,\mathrm{O_{2}}\longrightarrow 3\,\mathrm{CO_{2}} + 4\,\mathrm{H_{2}O}
    2. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(C3H8)=44  g/mol,n(C3H8)=1144=14  molM(\mathrm{C_{3}H_{8}})=44\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{C_{3}H_{8}})=\frac{11}{44}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol}
    3. Suma les masses atòmiques amb els seus subíndexs i converteix la massa inicial en mols abans de comparar reactius.

      M(O2)=32  g/mol,n(O2)=3232=1  molM(\mathrm{O_{2}})=32\;\mathrm{g/mol},\quad n(\mathrm{O_{2}})=\frac{32}{32}=1\;\mathrm{mol}
    4. Divideix els mols inicials de cada reactiu pel seu coeficient. El quocient més petit determina l'avanç màxim i el reactiu limitant.

      n(C3H8)1=14  mol,n(O2)5=15  mol\frac{n(\mathrm{C_{3}H_{8}})}{1}=\frac{1}{4}\;\mathrm{mol},\quad \frac{n(\mathrm{O_{2}})}{5}=\frac{1}{5}\;\mathrm{mol}
    5. Obtén els mols de producte a partir del limitant i converteix-los en grams amb la massa molar del producte.

      n(H2O)=4⋅15=45  mol,m=45⋅18=14,4  gn(\mathrm{H_{2}O})=4\cdot \frac{1}{5}=\frac{4}{5}\;\mathrm{mol},\quad m=\frac{4}{5}\cdot 18=14{,}4\;\mathrm{g}
    6. Calcula el que s'ha consumit del reactiu en excés amb el mateix avanç i resta-ho de la seva massa inicial.

      msobrant(C3H8)=11−8,8=2,2  gm_{\text{sobrant}}(\mathrm{C_{3}H_{8}})=11-8{,}8=2{,}2\;\mathrm{g}
    7. El limitant s'esgota en el model; no es tria per tenir menys grams, sinó per la seva proporció estequiomètrica.

    Limitant: O2. H2O: 14,4 g. Sobra: 2,2 g de C3H8.

Així surt a la PAU

Els exercicis oficials de la PAU sobre aquest tema, resolts pas a pas a EducaIA:

Els exercicis oficials de Química de la PAU de Catalunya, per temes i resolts pas a pas

Més preguntes reals d’exàmens oficials sobre aquest tema. Et diem de què van; l’enunciat és a l’examen.

  • Madrid 2024 convocatòria ordinària · pregunta A.5.b

    Convertir una quantitat de dissolució de ferro en massa de dicromat després d'ajustar la reacció; inclou redox i dissolucions.

    Obre l’examen (p. 1)
  • Madrid 2024 convocatòria ordinària · pregunta B.2.c

    Deduir la riquesa d'una mostra d'etanol a partir del diòxid de carboni; afegeix ajust, gasos i puresa al càlcul estequiomètric.

    Obre l’examen (p. 2)
  • Madrid 2025 convocatòria extraordinària · pregunta 4A.d

    Relacionar diòxid de carboni i glucosa per estequiometria i calcular un volum gasós.

    Obre l’examen (p. 2)

Errors típics

  • Ometre les unitats o barrejar magnituds sense coherència: la rúbrica exigeix una resolució coherent i un ús correcte de les unitats.

    Criteri de correcció
  • Fer el càlcul estequiomètric sobre una reacció sense ajustar o alterar els subíndexs de les seves fórmules.

    Criteri de correcció
  • Tractar una mostra impura com si tota la seva massa fos reactiu pur quan es demana la riquesa.

    Criteri de correcció
  • Comparar només els grams disponibles per triar el limitant.

  • Calcular el producte amb el reactiu en excés sense limitar-lo per la quantitat de l'altre reactiu.

  • Confondre la massa que reacciona amb la massa que queda en excés.

Preguntes freqüents

Com s'identifica el reactiu limitant?

Converteix les masses disponibles en mols i divideix cada quantitat pel seu coeficient a la reacció ajustada. El quocient més petit fixa l'avanç màxim de la reacció.

El reactiu amb menys grams és sempre el limitant?

No: hi influeixen les masses molars i els coeficients estequiomètrics. Comparar grams sense convertir ni ponderar pot donar el reactiu equivocat.

Com es calcula quant reactiu sobra?

Calcula els mols consumits del reactiu en excés fent servir l'avanç que permet el limitant. Converteix aquest consum en grams i resta'l de la massa inicial.

Els coeficients de la reacció relacionen grams?

Relacionen quantitats de substància en mols. Per passar a grams cal fer servir la massa molar de cada substància.

I si el reactiu és impur o el rendiment no és del 100 %?

Cal ampliar el model d'aquesta pàgina, que suposa reactius purs i producte teòric. Amb una riquesa, la massa de reactiu pur és la massa de la mostra per la riquesa; amb un rendiment, el producte real és el teòric pel rendiment. Els gasos i l'equilibri necessiten, a més, les seves pròpies lleis.

Fonts

El comprovador d'aquesta pàgina admet equacions moleculars ja ajustades, amb fórmules senzilles i parèntesis, sense càrregues ni hidrats. Si els dos reactius s'esgoten alhora (proporció exacta), no hi ha limitant, i ho diu en lloc de triar-ne un.

  • RD 243/2022, annex II: Física i Química de primer, bloc B, relacions estequiomètriques; Química de segon, bloc B, càlculs estequiomètrics en processos químics. Obre
  • EvAU Madrid, Química, ordinària 2024: A.5.b i B.2.c, enunciats pp. 1-2, criteris p. 3 i solucions pp. 4-5. Referències d'ampliació. Obre
  • PAU Madrid, Química, extraordinària 2025: 4A.d, enunciat p. 2, criteris p. 3 i solució p. 5; relació estequiomètrica amb gasos. Obre

Tens examen de Química?

Puja els teus apunts i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a l’examen, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara aquest tema a EducaIA

Crea un test gratis amb els teus apuntsCentre PAU 2027