Pila níquel-zinc: potencial; massa o pont

Exercici 4 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2 punts

Reaccions redox i electroquímicaPilesIgualació redoxCoincideix amb els criteris oficials

2025Convocatòria ordinària · Exercici 4

2 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Torna al tema4 de 13

Després dels 13

Vols més exercicis de reaccions redox i electroquímica?

Aquests 13 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Una pila galvànica està formada per un elèctrode de níquel submergit en una dissolució aquosa 1 M de NiSO4\mathrm{NiSO_4}, connectat amb un elèctrode de zinc submergit en una dissolució aquosa 1 M de ZnSO4\mathrm{ZnSO_4}. Totes dues dissolucions estan, a més, connectades mitjançant un pont salí.

a) Escriga les semireaccions d’oxidació i de reducció, ajuste l’equació química global i calcule la diferència de potencial que s’estableix entre els elèctrodes al començament de la reacció.

[1 punt]

b1) Conteste a una de les qüestions següents:

S’ha observat que, a mesura que avança la reacció, un dels elèctrodes es dissol mentre que l’altre augmenta la seua massa. Justifique aquesta observació, indicant quin és l’elèctrode que augmenta la seua massa.

[1 punt]

b2) Justifique que la reacció global de la pila és, en condicions estàndard, un procés químic espontani. Explique quin és el paper del pont salí en el funcionament de la pila galvànica.

Dades: potencial estàndard de reducció, E∘ (V)E^\circ\ (\mathrm{V}): (Ni2+∣Ni)(\mathrm{Ni^{2+}|Ni}): −0,25-0{,}25; (Zn2+∣Zn)(\mathrm{Zn^{2+}|Zn}): −0,76-0{,}76.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 1 puntb1) 1 puntb2) 1 puntla b1 o la b2, a triar

a)1 punt

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

Escriga les semireaccions d’oxidació i de reducció, ajuste l’equació química global i calcule la diferència de potencial que s’estableix entre els elèctrodes al començament de la reacció.

Plantejament Es comparen els potencials de reducció: el del Zn2+∣Zn\mathrm{Zn^{2+}|Zn} (−0,76-0{,}76 V) és menor que el del Ni2+∣Ni\mathrm{Ni^{2+}|Ni} (−0,25-0{,}25 V), així que el níquel és el que es redueix i el zinc el que s’oxida. La diferència de potencial és la del càtode menys la de l’ànode.

  1. A l’ànode (elèctrode de zinc) té lloc l’oxidació.

    Zn(s)→Zn2+(aq)+2 e−\mathrm{Zn(s)\rightarrow Zn^{2+}(aq)+2\,e^-}
  2. Al càtode (elèctrode de níquel) té lloc la reducció.

    Ni2+(aq)+2 e−→Ni(s)\mathrm{Ni^{2+}(aq)+2\,e^-\rightarrow Ni(s)}
  3. Els dos processos intercanvien 2 e⁻; la suma dona l’equació global (càrrega +2 a cada costat).

    Zn(s)+Ni2+(aq)\mathrm{Zn(s)+Ni^{2+}(aq)}→Zn2+(aq)+Ni(s){}\rightarrow \mathrm{Zn^{2+}(aq)+Ni(s)}
  4. Diferència de potencial al començament, amb les dissolucions 1 M (condicions estàndard).

    Epila∘E^\circ_\mathrm{pila}=Ec∘−Ea∘{}= E^\circ_\mathrm{c}-E^\circ_\mathrm{a}=−0,25−(−0,76){}= -0{,}25-(-0{,}76)=+0,51 V{}= +0{,}51\ \mathrm V

ResultatOxidació: Zn→Zn2++2 e−\mathrm{Zn\rightarrow Zn^{2+}+2\,e^-}. Reducció: Ni2++2 e−→Ni\mathrm{Ni^{2+}+2\,e^-\rightarrow Ni}. Global: Zn+Ni2+→Zn2++Ni\mathrm{Zn+Ni^{2+}\rightarrow Zn^{2+}+Ni}, amb Epila∘=+0,51 VE^\circ_\mathrm{pila}=+0{,}51\ \mathrm V.

Els criteris oficials donen: Zn0(s)→Zn2+(aq)+2 e−\mathrm{Zn^0(s)\rightarrow Zn^{2+}(aq)+2\,e^-}; Ni2+(aq)+2 e−→Ni0(s)\mathrm{Ni^{2+}(aq)+2\,e^-\rightarrow Ni^0(s)}; Zn0(s)\mathrm{Zn^0(s)}+Ni2+(aq){}+\mathrm{Ni^{2+}(aq)}→Zn2+(aq){}\rightarrow \mathrm{Zn^{2+}(aq)}+Ni0(s){}+\mathrm{Ni^0(s)}; Ecel⋅la∘E^\circ_{\mathrm{cel\cdot la}}=Eoxi∘+Ered∘{}= E^\circ_{\mathrm{oxi}}+E^\circ_{\mathrm{red}}=+0,76−0,25{}= +0{,}76-0{,}25=+0,51 V{}= +0{,}51\ \mathrm V

b1)1 punta triar una

Apartat b1) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b1) a l’enunciat oficial, en valencià

Conteste a una de les qüestions següents:

S’ha observat que, a mesura que avança la reacció, un dels elèctrodes es dissol mentre que l’altre augmenta la seua massa. Justifique aquesta observació, indicant quin és l’elèctrode que augmenta la seua massa.

Plantejament Les semireaccions d’a) diuen què passa a cada elèctrode i, amb això, qui perd i qui guanya massa.

  1. Els electrons que cedeix el zinc ixen pel fil de l’elèctrode de Zn al de Ni, i allí els arrepleguen els Ni2+\mathrm{Ni^{2+}} de la dissolució.

  2. Per cada 2 mol d’electrons, l’elèctrode de Zn perd 1 mol de Zn (65,38 g), que passa a la dissolució com a Zn2+\mathrm{Zn^{2+}}, i sobre el de Ni es dipositen 58,69 g de Ni: el de Zn perd massa i el de Ni la guanya.

ResultatAugmenta la seua massa l’elèctrode de níquel (càtode); el de zinc (ànode) es dissol.

Els criteris oficials donen: Elèctrode de Zn. S’hi du a terme l’oxidació; el Zn metàl·lic es converteix en Zn2+\mathrm{Zn^{2+}}(aq): es dissol; Elèctrode de Ni. S’hi du a terme la reducció fent que l’ió Ni2+\mathrm{Ni^{2+}}(aq) es deposite en forma de Ni(s) sobre la superfície de l’elèctrode. En el càtode augmenta la massa

b2)1 punta triar una

Apartat b2) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b2) a l’enunciat oficial, en valencià

Justifique que la reacció global de la pila és, en condicions estàndard, un procés químic espontani. Explique quin és el paper del pont salí en el funcionament de la pila galvànica.

Dades: potencial estàndard de reducció, E∘ (V)E^\circ\ (\mathrm{V}): (Ni2+∣Ni)(\mathrm{Ni^{2+}|Ni}): −0,25-0{,}25; (Zn2+∣Zn)(\mathrm{Zn^{2+}|Zn}): −0,76-0{,}76.

Plantejament Són dos idees diferents: el signe del potencial de la pila diu si la reacció és espontània, i el pont salí tanca el circuit.

  1. Espontaneïtat: l’energia lliure estàndard és ΔG∘=−nFE∘\Delta G^\circ=-nFE^\circ, amb n=2n=2 electrons; com que E∘>0E^\circ>0, ix ΔG∘<0\Delta G^\circ<0.

    ΔG∘\Delta G^\circ=−2⋅96485 C mol−1⋅0,51 V{}= -2\cdot96485\ \mathrm{C\,mol^{-1}}\cdot0{,}51\ \mathrm V=−9,84⋅104 J mol−1{}= -9{,}84\cdot10^{4}\ \mathrm{J\,mol^{-1}}≈−98 kJ mol−1{}\approx -98\ \mathrm{kJ\,mol^{-1}}
  2. Pont salí: els electrons passen del zinc al níquel pel fil exterior. Sense el pont, la semicel·la del zinc es carregaria positivament (apareixen Zn2+\mathrm{Zn^{2+}}) i la del níquel negativament (desapareixen Ni2+\mathrm{Ni^{2+}}), i la reacció s’aturaria prompte. El pont deixa passar ions (anions cap a la semicel·la del zinc, cations cap a la del níquel) que mantenen elèctricament neutres les dues dissolucions i tanquen el circuit.

ResultatLa reacció és espontània perquè E∘=+0,51 V>0E^\circ=+0{,}51\ \mathrm V>0 (ΔG∘≈−98 kJ mol−1\Delta G^\circ\approx-98\ \mathrm{kJ\,mol^{-1}}). El pont salí manté neutres les dissolucions i tanca el circuit.

Els criteris oficials donen: Ecel⋅la∘=0,51 V>0E^\circ_{\mathrm{cel\cdot la}}=0{,}51\ \mathrm V>0. Per tant, es tracta d’una reacció que, en condicions estàndard, serà espontània; Pont salí: manteniment de l’electroneutralitat de les dissolucions de ZnSO4\mathrm{ZnSO_4}(aq) i NiSO4\mathrm{NiSO_4}(aq); Gràcies al pont salí, el circuit elèctric es tanca

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de reaccions redox i electroquímica així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Química 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Reaccions redox i electroquímica· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Càlculs estequiomètrics9 de 9 exàmens
  3. Estructura atòmica i sistema periòdic9 de 9 exàmens
  4. Enllaç químic i forces intermoleculars9 de 9 exàmens
  5. Cinètica química9 de 9 exàmens
  6. Equilibri químic9 de 9 exàmens
  7. Àcids i bases9 de 9 exàmens
  8. Química orgànica9 de 9 exàmens
  9. Termoquímica i espontaneïtat6 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.