Cinètica, formulació orgànica o pila Zn–Ag

Exercici 5 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2 punts

Cinètica químicaCoincideix amb els criteris oficials

També a Química orgànica, Reaccions redox i electroquímica

2026Convocatòria ordinària · Exercici 5

2 puntsCoincideix amb els criteris oficials

Considereu la reacció en fase gasosa 2 NO(g)+Br2(g)\mathrm{2\,NO(g)+Br_2(g)}→2 NOBr(g){}\rightarrow \mathrm{2\,NOBr(g)}, que és d’ordre 2 respecte del NO i d’ordre 1 respecte del Br2\mathrm{Br_2}.

a) Calculeu la constant de velocitat, si la velocitat inicial és de 3⋅10−5 mol⋅L−1⋅min−13\cdot10^{-5}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}\cdot min^{-1}} quan les concentracions inicials de reactius són [NO]o=3⋅10−2 mol⋅L−1[\mathrm{NO}]_\mathrm{o}=3\cdot10^{-2}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}} i [Br2]o[\mathrm{Br_2}]_\mathrm{o}=2⋅10−3 mol⋅L−1{}= 2\cdot10^{-3}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}}.

[0,5 punts]

b) Calculeu les velocitats inicials de desaparició de NO i de Br2\mathrm{Br_2}, en les condicions de l’apartat anterior.

[0,5 punts]

c1) Contesteu una de les qüestions següents:

Anomeneu els compostos següents i indiqueu el grup funcional present en cada un.

A: CH3−CH2−CH(OH)−CH3\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CH(OH){-}CH_3}, B: CH3−CH2−CO−CH3\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CO{-}CH_3}, C: CH3−CH2−CH2−COOCH3\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CH_2{-}COOCH_3} i D: CH3−CH2−CH2−COOH\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CH_2{-}COOH}.

[1 punt]

c2) Es construeix una pila electroquímica en la qual es produeix la reacció global següent:

Zn(s)\mathrm{Zn(s)}+2 AgNO3(aq){}+\mathrm{2\,AgNO_3(aq)}→2 Ag(s){}\rightarrow \mathrm{2\,Ag(s)}+Zn(NO3)2(aq){}+\mathrm{Zn(NO_3)_2(aq)}

Escriviu les semireaccions que tenen lloc en l’ànode i el càtode i calculeu la força electromotriu de la pila en condicions estàndard.

Dades: potencial estàndard de reducció, E∘ (V)E^\circ\ (\mathrm{V}): Zn2+∣Zn\mathrm{Zn^{2+}|Zn}: −0,76-0{,}76; Ag+∣Ag\mathrm{Ag^{+}|Ag}: +0,80+0{,}80.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc1) 1 puntc2) 1 puntla c1 o la c2, a triar

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

Calculeu la constant de velocitat, si la velocitat inicial és de 3⋅10−5 mol⋅L−1⋅min−13\cdot10^{-5}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}\cdot min^{-1}} quan les concentracions inicials de reactius són [NO]o=3⋅10−2 mol⋅L−1[\mathrm{NO}]_\mathrm{o}=3\cdot10^{-2}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}} i [Br2]o[\mathrm{Br_2}]_\mathrm{o}=2⋅10−3 mol⋅L−1{}= 2\cdot10^{-3}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}}.

Plantejament L’ordre de cada reactiu dona l’equació de velocitat, i amb ella s’aïlla kk. La velocitat que dona l’enunciat és la velocitat de la reacció vv (la que es defineix dividint pel coeficient de cada espècie).

  1. Ordre 22 en NO i ordre 11 en Br2\mathrm{Br_2} (ordre total 33).

    v=k [NO]2 [Br2]v=k\,[\mathrm{NO}]^2\,[\mathrm{Br_2}]
  2. S’aïlla kk i se substitueix.

    kk=v[NO]2[Br2]{}= \frac{v}{[\mathrm{NO}]^2[\mathrm{Br_2}]}=3⋅10−5(3⋅10−2)2 (2⋅10−3){}= \frac{3\cdot10^{-5}}{(3\cdot10^{-2})^2\,(2\cdot10^{-3})}=3⋅10−51,8⋅10−6{}= \frac{3\cdot10^{-5}}{1{,}8\cdot10^{-6}}=16,7{}= 16{,}7
  3. Unitats: per a ordre total 33, kk s’expressa en L2 mol−2 min−1\mathrm{L^{2}\,mol^{-2}\,min^{-1}} (comprovant-ho: mol L−1 min−1\mathrm{mol\,L^{-1}\,min^{-1}} dividit per (mol L−1)3(\mathrm{mol\,L^{-1}})^3).

Resultatk≈16,7 L2 mol−2 min−1k\approx16{,}7\,\mathrm{L^{2}\,mol^{-2}\,min^{-1}}.

Els criteris oficials donen: kk=16,67 L2⋅mol−2⋅min−1{}= 16{,}67\ \mathrm{L^2\cdot mol^{-2}\cdot min^{-1}}

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

Calculeu les velocitats inicials de desaparició de NO i de Br2\mathrm{Br_2}, en les condicions de l’apartat anterior.

Plantejament La velocitat de reacció val vv=−12d[NO]dt{}= -\dfrac{1}{2}\dfrac{d[\mathrm{NO}]}{dt}=−d[Br2]dt{}= -\dfrac{d[\mathrm{Br_2}]}{dt}: cada espècie es consumeix en la proporció del seu coeficient, així que la velocitat de desaparició de cadascuna és vv multiplicat pel seu coeficient.

  1. El NO té coeficient 22: desapareix al doble de velocitat que la reacció.

    −d[NO]dt-\frac{d[\mathrm{NO}]}{dt}=2v=2⋅3⋅10−5{}= 2v=2\cdot3\cdot10^{-5}=6⋅10−5 mol L−1 min−1{}= 6\cdot10^{-5}\,\mathrm{mol\,L^{-1}\,min^{-1}}
  2. El Br2\mathrm{Br_2} té coeficient 11: desapareix a la velocitat de la reacció.

    −d[Br2]dt-\frac{d[\mathrm{Br_2}]}{dt}=v=3⋅10−5 mol L−1 min−1{}= v=3\cdot10^{-5}\,\mathrm{mol\,L^{-1}\,min^{-1}}

ResultatEl NO desapareix a 6⋅10−5 mol L−1 min−16\cdot10^{-5}\,\mathrm{mol\,L^{-1}\,min^{-1}} i el Br2\mathrm{Br_2} a 3⋅10−5 mol L−1 min−13\cdot10^{-5}\,\mathrm{mol\,L^{-1}\,min^{-1}}.

Els criteris oficials donen: La velocitat de desaparició de NO és: −d[NO]dt-\dfrac{d[\mathrm{NO}]}{dt}=2v=6⋅10−5 mol⋅L−1⋅min−1{}= 2v=6\cdot10^{-5}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}\cdot min^{-1}}; la velocitat de desaparició de Br2\mathrm{Br_2} és: −d[Br2]dt-\dfrac{d[\mathrm{Br_2}]}{dt}=v=3⋅10−5 mol⋅L−1⋅min−1{}= v=3\cdot10^{-5}\ \mathrm{mol\cdot L^{-1}\cdot min^{-1}}

c1)1 punta triar una

Apartat c1) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c1) a l’enunciat oficial, en valencià

Contesteu una de les qüestions següents:

Anomeneu els compostos següents i indiqueu el grup funcional present en cada un.

A: CH3−CH2−CH(OH)−CH3\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CH(OH){-}CH_3}, B: CH3−CH2−CO−CH3\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CO{-}CH_3}, C: CH3−CH2−CH2−COOCH3\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CH_2{-}COOCH_3} i D: CH3−CH2−CH2−COOH\mathrm{CH_3{-}CH_2{-}CH_2{-}COOH}.

Plantejament S’identifica el grup funcional de cada fórmula i es numera la cadena de quatre carbonis per a donar el nom.

  1. A: un −OH\mathrm{-OH} al carboni 2 d’una cadena de quatre carbonis. Grup funcional: hidroxil (alcohol); es diu butan-2-ol.

  2. B: un C=O\mathrm{C=O} dins de la cadena, al carboni 2, amb carbonis als dos costats. Grup funcional: carbonil (cetona); butanona.

  3. C: −COO−\mathrm{-COO-} unit a un metil. Grup funcional: èster (−COO−\mathrm{-COO-}); la part de l’àcid és butanoic i la de l’alcohol, metil: butanoat de metil.

  4. D: −COOH\mathrm{-COOH} al final de la cadena. Grup funcional: carboxil (àcid carboxílic); àcid butanoic.

ResultatA: butan-2-ol, grup hidroxil (alcohol); B: butanona, grup carbonil (cetona); C: butanoat de metil, grup èster; D: àcid butanoic, grup carboxil (àcid carboxílic).

Els criteris oficials donen: A: butan-2-ol (2-butanol), alcohol; B: butanona, cetona; C: butanoat de metil, èster; D: àcid butanoic, àcid carboxílic

c2)1 punta triar una

Apartat c2) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c2) a l’enunciat oficial, en valencià

Es construeix una pila electroquímica en la qual es produeix la reacció global següent:

Zn(s)\mathrm{Zn(s)}+2 AgNO3(aq){}+\mathrm{2\,AgNO_3(aq)}→2 Ag(s){}\rightarrow \mathrm{2\,Ag(s)}+Zn(NO3)2(aq){}+\mathrm{Zn(NO_3)_2(aq)}

Escriviu les semireaccions que tenen lloc en l’ànode i el càtode i calculeu la força electromotriu de la pila en condicions estàndard.

Dades: potencial estàndard de reducció, E∘ (V)E^\circ\ (\mathrm{V}): Zn2+∣Zn\mathrm{Zn^{2+}|Zn}: −0,76-0{,}76; Ag+∣Ag\mathrm{Ag^{+}|Ag}: +0,80+0{,}80.

Plantejament A l’ànode té lloc l’oxidació i al càtode, la reducció. Es comparen els dos potencials de reducció: l’espècie amb major potencial és la que es redueix.

  1. E∘(Ag+∣Ag)E^\circ(\mathrm{Ag^+|Ag})=+0,80 V{}= +0{,}80\,\mathrm{V}>E∘(Zn2+∣Zn){}> E^\circ(\mathrm{Zn^{2+}|Zn})=−0,76 V{}= -0{,}76\,\mathrm{V}: l’Ag+\mathrm{Ag^+} es redueix (càtode) i el Zn\mathrm{Zn} s’oxida (ànode). El NO3−\mathrm{NO_3^-} no canvia.

  2. Semireaccions, amb els mateixos electrons en les dues.

    Caˋtode (reduccioˊ): 2 Ag+\text{Càtode (reducció): }2\,\mathrm{Ag^+}+2 e−{}+2\,e^-→2 Ag{}\rightarrow 2\,\mathrm{Ag}Aˋnode (oxidacioˊ): Zn\text{Ànode (oxidació): }\mathrm{Zn}→Zn2++2 e−{}\rightarrow \mathrm{Zn^{2+}}+2\,e^-
  3. Per a la força electromotriu es resta al potencial de reducció del càtode el de l’ànode, sense multiplicar pels coeficients.

    Epila∘E^\circ_{pila}=Ecaˋtode∘{}= E^\circ_{\text{càtode}}−Eaˋnode∘{}-E^\circ_{\text{ànode}}=0,80−(−0,76){}= 0{,}80-(-0{,}76)=+1,56 V{}= +1{,}56\,\mathrm{V}

ResultatCàtode: 2 Ag++2 e−→2 Ag2\,\mathrm{Ag^+}+2\,e^-\rightarrow2\,\mathrm{Ag}. Ànode: Zn→Zn2++2 e−\mathrm{Zn}\rightarrow\mathrm{Zn^{2+}}+2\,e^-. Epila∘=+1,56 VE^\circ_{pila}=+1{,}56\,\mathrm{V} (positiu, reacció espontània).

Els criteris oficials donen: En el càtode té lloc la semireacció de reducció: 2 Ag+(aq)+2 e−→2 Ag(s)2\,\mathrm{Ag^+(aq)}+2\,e^-\rightarrow2\,\mathrm{Ag(s)}; en l’ànode té lloc la semireacció d’oxidació: Zn(s)→Zn2+(aq)+2 e−\mathrm{Zn(s)}\rightarrow\mathrm{Zn^{2+}(aq)}+2\,e^-; Epila∘E^\circ_{pila}=0,80−(−0,76){}= 0{,}80-(-0{,}76)=+1,56 V{}= +1{,}56\ \mathrm{V}

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de cinètica química així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Química 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Química

Hi arribes amb els 9 temes de Química posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Cinètica química· aquest exercici9 de 9 exàmens
  2. Reaccions redox i electroquímica· aquest exercici9 de 9 exàmens
  3. Química orgànica· aquest exercici9 de 9 exàmens
  4. Càlculs estequiomètrics9 de 9 exàmens
  5. Estructura atòmica i sistema periòdic9 de 9 exàmens
  6. Enllaç químic i forces intermoleculars9 de 9 exàmens
  7. Equilibri químic9 de 9 exàmens
  8. Àcids i bases9 de 9 exàmens
  9. Termoquímica i espontaneïtat6 de 9 exàmens

Cada xifra: en quants dels 9 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.