Funció amb fracció i extrems locals

Problema 2.B · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen de reserva · 3,5 punts

Funcions i derivadesLímits i continuïtatMonotonia i extremsCoincideix amb la solució oficial

2025Convocatòria ordinària · examen de reserva · Problema 2.B

3,5 puntsCoincideix amb la solució oficial

Torna al tema12 de 26

Després dels 26

Vols més exercicis de funcions i derivades?

Aquests 26 són els de la PAU del 2023 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb exemples resolts pas a pas i exercicis nous del tema.

Continua practicant

Es considera la funció:

f(x)=x1−x2−xf(x)=\dfrac{x}{1-x^2}-x

Es demana:

a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos coordenats.

[0,5 punts]

b) Les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

[0,5 punts]

c) Els intervals de creixement i decreixement, i els màxims i mínims locals, si n’hi ha.

[2 punts]

d) La representació gràfica de la funció a partir dels resultats obtinguts en els apartats anteriors.

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 2 puntsd) 0,5 punts

Repassa la teoria: Derivades

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en valencià

El seu domini i els punts de tall amb els eixos coordenats.

Plantejament Convé escriure ff com una sola fracció. El domini exclou els zeros del denominador.

  1. Denominador comú:

    f(x)=x−x(1−x2)1−x2=x31−x2f(x)=\frac{x-x(1-x^2)}{1-x^2}=\frac{x^3}{1-x^2}
  2. El denominador s’anul·la en x=±1x=\pm1:

    Dom⁡f=ℝ∖{−1,1}\operatorname{Dom}f=\mathbb{R}\setminus\{-1,1\}
  3. Talls amb els eixos: f(x)=0f(x)=0 exigeix x3=0x^3=0, i f(0)=0f(0)=0:

    x=0x=0f(0)=0f(0)=0

ResultatDom⁡f=ℝ∖{−1,1}\operatorname{Dom}f=\mathbb{R}\setminus\{-1,1\}; l’únic punt de tall és (0,0)(0,0).

La solució oficial dona: Domini ℝ∖{−1,1}\mathbb{R}\setminus\{-1,1\}; punt de tall (0,0)(0,0)

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en valencià

Les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

Plantejament Les asímptotes verticals són en els zeros del denominador; per a l’horitzontal s’estudia el límit a l’infinit.

  1. En x=±1x=\pm1 el numerador val ±1≠0\pm1\neq0, així que el límit és infinit:

    lim⁡x→1−f(x)=+∞\lim_{x\to1^-}f(x)=+\inftylim⁡x→1+f(x)=−∞\lim_{x\to1^+}f(x)=-\inftylim⁡x→−1−f(x)=+∞\lim_{x\to-1^-}f(x)=+\inftylim⁡x→−1+f(x)=−∞\lim_{x\to-1^+}f(x)=-\infty
  2. A l’infinit el numerador té grau 33 i el denominador grau 22:

    lim⁡x→+∞f(x)=−∞\lim_{x\to+\infty}f(x)=-\inftylim⁡x→−∞f(x)=+∞\lim_{x\to-\infty}f(x)=+\infty

ResultatAsímptotes verticals x=−1x=-1 i x=1x=1; no hi ha asímptotes horitzontals.

La solució oficial dona: Asímptotes verticals x=−1x=-1 i x=1x=1; no existeixen asímptotes horitzontals

c)2 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en valencià

Els intervals de creixement i decreixement, i els màxims i mínims locals, si n’hi ha.

Plantejament Derivem i estudiem el signe de f′f' en cada interval del domini.

  1. Derivada de f(x)=x31−x2f(x)=\frac{x^3}{1-x^2}:

    f′(x)f'(x)=3x2(1−x2)+2x⋅x3(1−x2)2{}= \frac{3x^2(1-x^2)+2x\cdot x^3}{(1-x^2)^2}=3x2−x4(1−x2)2{}= \frac{3x^2-x^4}{(1-x^2)^2}=x2(3−x2)(1−x2)2{}= \frac{x^2(3-x^2)}{(1-x^2)^2}
  2. Comprovació derivant l’expressió de l’enunciat: f′(x)f'(x)=1+x2(1−x2)2−1{}= \frac{1+x^2}{(1-x^2)^2}-1=3x2−x4(1−x2)2{}= \frac{3x^2-x^4}{(1-x^2)^2}.

  3. El denominador i x2x^2 són positius (tret de x=0x=0), així que el signe és el de 3−x23-x^2. S’anul·la en x=0x=0 i x=±3x=\pm\sqrt3:

    f′>0 si ∣x∣<3f'>0\ \text{si }|x|<\sqrt3f′<0 si ∣x∣>3f'<0\ \text{si }|x|>\sqrt3
  4. En x=0x=0 la derivada s’anul·la però no canvia de signe, així que no és extrem. En x=−3x=-\sqrt3 passa de negativa a positiva i en x=3x=\sqrt3 de positiva a negativa:

    f(−3)=−331−3=332f(-\sqrt3)=\frac{-3\sqrt3}{1-3}=\frac{3\sqrt3}{2}f(3)=331−3=−332f(\sqrt3)=\frac{3\sqrt3}{1-3}=-\frac{3\sqrt3}{2}

Resultatff decreix en (−∞,−3)(-\infty,-\sqrt3) i en (3,+∞)(\sqrt3,+\infty), i creix en (−3,−1)(-\sqrt3,-1), (−1,1)(-1,1) i (1,3)(1,\sqrt3). Mínim local en x=−3x=-\sqrt3, amb f=332f=\frac{3\sqrt3}{2}; màxim local en x=3x=\sqrt3, amb f=−332f=-\frac{3\sqrt3}{2}.

La solució oficial dona: Decreixent en ]−∞,−3[ ∪ ]3,+∞[]-\infty,-\sqrt3[\,\cup\,]\sqrt3,+\infty[ i creixent en ]−3,−1[ ∪ ]−1,1[ ∪ ]1,3[]-\sqrt3,-1[\,\cup\,]-1,1[\,\cup\,]1,\sqrt3[; mínim local en x=−3x=-\sqrt3 amb f=323f=\frac32\sqrt3 i màxim local en x=3x=\sqrt3 amb f=−323f=-\frac32\sqrt3

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en valencià

La representació gràfica de la funció a partir dels resultats obtinguts en els apartats anteriors.

Plantejament Reunim les dades anteriors. La funció és senar (f(−x)=−f(x)f(-x)=-f(x)), així que la gràfica és simètrica respecte de l’origen.

  1. Branca (−∞,−1)(-\infty,-1): ve de +∞+\infty, baixa fins al mínim local (−3,332)\left(-\sqrt3,\tfrac{3\sqrt3}{2}\right)≈(−1,73; 2,60){}\approx (-1{,}73;\,2{,}60) i torna a pujar cap a +∞+\infty prop de x=−1x=-1.

  2. Branca (−1,1)(-1,1): ve de −∞-\infty prop de x=−1x=-1, creix passant per l’origen (amb tangent horitzontal) i puja cap a +∞+\infty prop de x=1x=1.

  3. Branca (1,+∞)(1,+\infty): ve de −∞-\infty prop de x=1x=1, puja fins al màxim local (3,−332)\left(\sqrt3,-\tfrac{3\sqrt3}{2}\right)≈(1,73; −2,60){}\approx (1{,}73;\,-2{,}60) i després baixa cap a −∞-\infty.

ResultatGràfica de tres branques simètriques respecte de l’origen, amb les asímptotes verticals x=−1x=-1 i x=1x=1, el punt (0,0)(0,0) i els extrems locals de c)c).

La solució oficial dona: Gràfica de la funció a partir dels resultats anteriors

Gràfica de f(x)=x/(1−x²)−x, simètrica respecte de l’origen, en tres branques separades per les asímptotes verticals x=−1 i x=1, sense asímptota horitzontal; passa per (0,0) amb tangent horitzontal, té el mínim local (−√3,3√3/2) i el màxim local (√3,−3√3/2).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de funcions i derivades així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Pas a pas
  • Quin mètode?
  • Exercicis pràctics
  • Dades

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II 2025, convocatòria ordinària, examen de reserva. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites; la solució és d’EducaIA. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 14 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció i solució (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Matemàtiques CCSS

Hi arribes amb els 6 temes de Matemàtiques CCSS posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Funcions i derivades· aquest exercici13 de 13 exàmens
  2. Probabilitat13 de 13 exàmens
  3. Integrals10 de 13 exàmens
  4. Matrius9 de 13 exàmens
  5. Programació lineal9 de 13 exàmens
  6. Sistemes d’equacions8 de 13 exàmens

Cada xifra: en quants dels 13 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.