2024Convocatòria ordinària · examen extra · Pregunta 11
5 puntsResposta model d’EducaIA, amb els criteris oficialsElegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):
Torna al tema6 de 7
Després de les 7
Vols continuar amb el tema de filosofia medieval?
Aquestes 7 són les de la PAU del 2024 al 2025 que tenim resoltes. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl problema de la relació entre fe i raó en TOMÀS D’AQUINO (5 punts).
[5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. Els criteris oficials de correcció de la Generalitat Valenciana diuen què es valora en cada tipus de pregunta i quant val cada criteri, però no què cal escriure. Les idees de la llista són nostres, i el que valoren els criteris va literal sota la resposta.
5 punts
El problema de la relació entre fe i raó en TOMÀS D’AQUINO (5 punts).
Plantejament Es demana exposar com entén Tomàs d’Aquino la relació entre la fe i la raó, el problema que la seua època planteja i la solució que dóna.
La resposta, corregida al marge
El problema de fe i raó es planteja amb urgència en el segle XIII. Les universitats s’omplen de textos d’Aristòtil, traduïts del grec i de l’àrab i comentats per Averrois, que donen a la filosofia una autonomia i una força noves. Alguns mestres, els anomenats averroistes llatins, defenen eixa autonomia fins i tot en conclusions difícils d’harmonitzar amb la fe, mentre que d’altres, de tradició agustiniana, desconfien d’Aristòtil. Tomàs d’Aquino (1225-1274) busca un camí que permeta acollir la nova filosofia sense renunciar a la fe.
El seu punt de partida és la distinció de dos ordres de veritats. Hi ha veritats que la raó pot assolir per si sola, com que Déu existix o que és un, que ell anomena preàmbuls de la fe, i veritats que només es coneixen per revelació, com la Trinitat o l’Encarnació, que superen la raó sense contradir-la. Les primeres són accessibles a tots mitjançant la filosofia; les segones s’accepten per fe.
El segon pilar és la unitat de la veritat. Déu és autor de la raó i de la revelació, de manera que ambdues no es poden contradir, i si pareix que ho fan hi ha un error: un raonament defectuós o una interpretació equivocada de la fe. Per això Tomàs rebutja que puga haver-hi una doble veritat, alguna cosa certa segons la filosofia i falsa segons la fe, posició que s’atribuïa a alguns aristotèlics de París. El cas més discutit era l’eternitat del món: Aristòtil la defenia, i Tomàs sosté que la raó no pot demostrar ni que el món tinga un començament ni que siga etern, de manera que el seu començament s’accepta per fe sense contradir la filosofia.
Aleshores, què fa la raó davant la fe? Tres coses. Demostra els preàmbuls, com en les cinc vies, la primera de les quals partix del moviment per a arribar a un primer motor. Aclarix amb analogies el que la fe ensenya. I respon a les objeccions dels qui l’ataquen, mostrant que no són demostratives. La raó no demostra els misteris, però pot mostrar que no són absurds.
I la fe fa un servei a la raó. Li dóna a conéixer el fi a què l’home està ordenat, Déu mateix, que supera allò que la raó assolix, i li ensenya també veritats que la raó podria descobrir, perquè sense la revelació només uns pocs les coneixerien, tard i amb errors. Tomàs ho resumix dient que la gràcia no destruïx la naturalesa, sinó que la perfecciona.
La seua posició és una via mitjana entre dos extrems: el que subordina la raó a la fe sense més i el que la independitza fins a contradir-la. Filosofia i teologia tenen cadascuna el seu mètode i el seu camp, però són aliades en la recerca d’una mateixa veritat. La tesi va ser polèmica: el 1277 el bisbe de París va condemnar una llista de proposicions aristotèliques, que va afectar també algunes tesis de Tomàs, encara que el seu pensament va acabar sent referència de l’escolàstica posterior.
El que valoren els criteris
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Filosofia medievalFe i raóTomàs d’AquinoLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de filosofia medieval així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. PAU d’Història de la Filosofia 2024, convocatòria ordinària, examen extra. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA, amb idees nostres. Reutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana. Consultat el 13 de novembre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen (PDF)Criteris de correcció (PDF)Exàmens de la Generalitat ValencianaReutilitzat segons la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana