Estàtica: equilibri de forces i moments

Un sòlid és en equilibri quan la suma de les forces que hi actuen i la suma dels seus moments respecte a qualsevol punt són zero: ∑Fx=0\sum F_x=0, ∑Fy=0\sum F_y=0 i ∑M=0\sum M=0. El mètode és sempre el mateix: aïlla el sòlid i dibuixa’n el diagrama de cos lliure; pren moments respecte del punt per on passen les forces que no busques (l’articulació) per aïllar una força; i fes servir les dues equacions de forces per a les components de la reacció. Una reacció negativa només indica que el seu sentit real és el contrari del dibuixat.

La fórmula∑Fx=0,\sum F_x=0, ∑Fy=0,\sum F_y=0, ∑MO=0\sum M_O=0

Els exercicis oficials de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya sobre estàtica, resolts pas a pas

  • Tecnologia
  • Tecnologia i Enginyeria, 2n de Batxillerat
  • Solucions comprovades per codi
  • Comprovat el 14 de novembre de 2026

L’essencial

L’estàtica estudia els sòlids que estan quiets. Un sòlid és en equilibri quan les forces que hi actuen no el desplacen ni el fan girar, i al pla això són tres equacions: la suma de les forces horitzontals és zero, la de les verticals és zero i la dels moments respecte a qualsevol punt també. Tres equacions permeten calcular, com a màxim, tres incògnites.

Una força és un vector: té mòdul, direcció, sentit i punt d’aplicació. Per sumar forces es descompon cadascuna en una component horitzontal i una de vertical. Si l’angle θ\theta es mesura respecte de l’horitzontal, Fx=Fcos⁡θF_x=F\cos\theta i Fy=Fsin⁡θF_y=F\sin\theta; si te’l donen respecte de la vertical, el sinus i el cosinus s’intercanvien. Mira sempre respecte de quin eix te donen l’angle abans d’escriure res.

Suports i enllaços, i les incògnites que donen
Suport o elementIncògnitesQuè fa
Articulació (passador)IncògnitesOHO_H i OVO_VQuè faImpedeix qualsevol desplaçament i deixa girar: dues components.
Suport simple (sense fregament)IncògnitesNNQuè faUna sola força, perpendicular a la superfície de suport.
EncastamentIncògnitesOHO_H, OVO_V i MOM_OQuè faImpedeix també el gir: dues components i un parell.
Cable, tirant, cilindre o músculIncògnitesTTQuè faUna sola força, al llarg de la seva recta; un cable només estira.
PesIncògnitesP=m gP=m\,gQuè faVertical, cap avall, al centre de masses.

El moment d’una força respecte d’un punt mesura la seva capacitat de fer girar el sòlid al voltant d’aquell punt: és la força pel seu braç, M=F dM=F\,d, on el braç dd és la distància perpendicular des del punt fins a la recta d’acció de la força, no la distància fins al punt on s’aplica. Cada sentit de gir porta un signe (aquí, positiu en sentit antihorari). Si la recta d’acció passa pel punt, el moment és zero: per això, d’una força inclinada aplicada en una barra, la component que va al llarg de la barra no fa moment respecte del seu extrem i només compta la perpendicular.

El truc de gairebé tots els exercicis és triar bé el punt respecte del qual es prenen moments: el punt per on passen les forces que no busques, normalment l’articulació. Les seves dues components no fan moment i l’equació de moments queda amb una sola incògnita, la força del cable, del múscul o del cilindre. Després, les dues equacions de forces donen les components de la reacció.

Abans de calcular, dibuixa el diagrama de cos lliure (també s’anomena de sòlid lliure): aïlla el sòlid que demanen i dibuixa només les forces que li fan els altres cossos, cadascuna al seu punt d’aplicació. Els pesos van verticals i cap avall: el del sòlid al seu centre de masses (el punt mitjà, si és una barra homogènia) i el de cada càrrega al punt on penja. En una articulació no se sap la direcció de la reacció: dibuixa’n les dues components en el sentit que vulguis. Si, en resoldre, una surt negativa, va en sentit contrari del dibuixat; no és un error, i convé dir-ho a la resposta.

Cada tipus de suport dona un nombre diferent d’incògnites, segons els moviments que impedeix (taula). Un cable, un tirant, un múscul o un cilindre hidràulic —o una barra sense massa articulada pels dos extrems— només fan força al llarg de la seva pròpia recta. Si aquesta força va cap a l’altre extrem de l’element, estira i treballa a tracció; si se n’allunya, empeny i treballa a compressió.

Exemples resolts

Una barra homogènia OA de 2 m2\,\mathrm{m} i 10 kg10\,\mathrm{kg} està articulada a una paret pel punt O i es manté horitzontal amb un cable que uneix el seu extrem A amb la paret i forma 30∘30^\circ amb la barra. De l’extrem A penja una càrrega de 20 kg20\,\mathrm{kg}. Calcula la tensió TT del cable i les forces a l’articulació O.
  1. Aïlla la barra i dibuixa’n el diagrama de cos lliure, amb l’origen a O, l’eix xx al llarg de la barra (cap enfora de la paret) i l’eix yy cap amunt. Actuen quatre forces: el pes de la barra, al seu centre (a 1 m1\,\mathrm{m} d’O); el pes de la càrrega, a A (a 2 m2\,\mathrm{m}); la tensió TT del cable, a A, cap a la paret i cap amunt, a 30∘30^\circ de la barra; i la reacció a O, amb les components OHO_H (cap a la dreta) i OVO_V (cap amunt).

    Pb=10⋅9,807=98,07 N,Pc=20⋅9,807=196,14 NP_b=10\cdot9{,}807=98{,}07\,\mathrm{N},\quad P_c=20\cdot9{,}807=196{,}14\,\mathrm{N}
  2. Pren moments respecte d’O: la reacció passa per O i no fa moment. De la tensió, la component horitzontal també passa per O; només fa moment la vertical, Tsin⁡30∘T\sin30^\circ, amb braç 2 m2\,\mathrm{m}. Els pesos fan girar la barra en sentit horari i el cable, en sentit antihorari.

    ∑MO=0:Tsin⁡30∘⋅2−98,07⋅1−196,14⋅2=0\sum M_O=0:\quad T\sin30^\circ\cdot2-98{,}07\cdot1-196{,}14\cdot2=0
  3. Aïlla la tensió:

    T=98,07⋅1+196,14⋅22sin⁡30∘=490,351=490,4 NT=\frac{98{,}07\cdot1+196{,}14\cdot2}{2\sin30^\circ}=\frac{490{,}35}{1}=490{,}4\,\mathrm{N}
  4. Equilibri horitzontal. La component horitzontal de la tensió va cap a la paret (a l’esquerra), de manera que l’articulació empeny cap a la dreta:

    ∑Fx=0:OH−Tcos⁡30∘=0  ⇒  OH=490,35⋅0,8660=424,7 N\sum F_x=0:\quad O_H-T\cos30^\circ=0\;\Rightarrow\;O_H=490{,}35\cdot0{,}8660=424{,}7\,\mathrm{N}
  5. Equilibri vertical, amb OVO_V dibuixada cap amunt:

    ∑Fy=0:OV+Tsin⁡30∘−98,07−196,14=0  ⇒  OV=294,21−245,175=49,035≈49,04 N\sum F_y=0:\quad O_V+T\sin30^\circ-98{,}07-196{,}14=0\;\Rightarrow\;O_V=294{,}21-245{,}175=49{,}035\approx49{,}04\,\mathrm{N}
  6. Comprova-ho amb un altre punt: moments respecte d’A. Només fan moment OVO_V (braç 2 m2\,\mathrm{m}) i el pes de la barra (braç 1 m1\,\mathrm{m}); la tensió i el pes de la càrrega passen per A.

    OV⋅2=98,07⋅1  ⇒  OV=49,035 NO_V\cdot2=98{,}07\cdot1\;\Rightarrow\;O_V=49{,}035\,\mathrm{N}

Resultat T=490,4 NT=490{,}4\,\mathrm{N}; a O, OH=424,7 NO_H=424{,}7\,\mathrm{N} cap a la dreta i OV=49,04 NO_V=49{,}04\,\mathrm{N} cap amunt.

Una persona sosté amb la mà una pesa de 4 kg4\,\mathrm{kg} amb l’avantbraç horitzontal. L’avantbraç (1,5 kg1{,}5\,\mathrm{kg}) té el centre de masses a 150 mm150\,\mathrm{mm} del colze O i la pesa és a 320 mm320\,\mathrm{mm}. El bíceps s’insereix a 40 mm40\,\mathrm{mm} d’O i estira cap amunt i cap a l’espatlla, formant 80∘80^\circ amb l’avantbraç. Calcula la força FmF_m del bíceps i les forces al colze.
  1. Aïlla l’avantbraç, amb l’origen al colze O i l’eix xx cap a la mà. Actuen: el seu pes, al centre de masses, a 150 mm150\,\mathrm{mm} d’O; el pes de la pesa, a 320 mm320\,\mathrm{mm}; la força del bíceps FmF_m, aplicada a 40 mm40\,\mathrm{mm} d’O, cap amunt i cap a l’espatlla (a l’esquerra), a 80∘80^\circ de l’avantbraç; i la reacció del colze, amb OHO_H (cap a la dreta) i OVO_V (cap amunt).

    Pa=1,5⋅9,807=14,71 N,Pp=4⋅9,807=39,23 NP_a=1{,}5\cdot9{,}807=14{,}71\,\mathrm{N},\quad P_p=4\cdot9{,}807=39{,}23\,\mathrm{N}
  2. Moments respecte d’O: les components de la reacció passen per O. De FmF_m, la component horitzontal també passa per O (el punt d’inserció del bíceps és sobre la línia de l’avantbraç) i només fa moment la vertical, Fmsin⁡80∘F_m\sin80^\circ, amb braç 0,04 m0{,}04\,\mathrm{m}. Els pesos giren l’avantbraç en sentit horari. Amb les distàncies en metres:

    ∑MO=0:Fmsin⁡80∘⋅0,04−14,71⋅0,15−39,23⋅0,32=0\sum M_O=0:\quad F_m\sin80^\circ\cdot0{,}04-14{,}71\cdot0{,}15-39{,}23\cdot0{,}32=0
  3. Aïlla la força del bíceps:

    Fm=2,207+12,5530,04⋅sin⁡80∘=14,7600,03939=374,7 NF_m=\frac{2{,}207+12{,}553}{0{,}04\cdot\sin80^\circ}=\frac{14{,}760}{0{,}03939}=374{,}7\,\mathrm{N}
  4. Fixa-t’hi: el bíceps fa una força de gairebé set vegades el pes total que sosté, perquè el seu braç (0,04sin⁡80∘≈0,039 m0{,}04\sin80^\circ\approx0{,}039\,\mathrm{m}) és molt curt davant dels de les càrregues.

  5. Equilibri horitzontal: la component horitzontal de FmF_m va cap a l’espatlla (a l’esquerra), de manera que OHO_H va cap a la dreta:

    OH=Fmcos⁡80∘=374,7⋅0,1736=65,06 NO_H=F_m\cos80^\circ=374{,}7\cdot0{,}1736=65{,}06\,\mathrm{N}
  6. Equilibri vertical, amb OVO_V dibuixada cap amunt:

    OV=Pa+Pp−Fmsin⁡80∘=53,94−368,99=−315,05 NO_V=P_a+P_p-F_m\sin80^\circ=53{,}94-368{,}99=-315{,}05\,\mathrm{N}
  7. El signe negatiu vol dir que OVO_V va cap avall, al revés del dibuixat: l’articulació estira l’avantbraç cap avall. Mòdul de la força total al colze:

    ∣O∣=65,062+315,052=321,7 N|O|=\sqrt{65{,}06^2+315{,}05^2}=321{,}7\,\mathrm{N}

Resultat Fm=374,7 NF_m=374{,}7\,\mathrm{N}; OH=65,06 NO_H=65{,}06\,\mathrm{N} cap a la dreta i OV=−315 NO_V=-315\,\mathrm{N}, és a dir, 315 N315\,\mathrm{N} cap avall (mòdul 321,7 N321{,}7\,\mathrm{N}).

Una biga horitzontal de 6 m6\,\mathrm{m} i 80 kg80\,\mathrm{kg} es recolza a A amb una articulació i a B, a l’altre extrem, amb un suport simple sense fregament. A 2 m2\,\mathrm{m} d’A actua una càrrega de 1 200 N1\,200\,\mathrm{N} que forma 60∘60^\circ amb la biga, cap avall i cap a l’esquerra. Calcula les reaccions a A i a B.
  1. Aïlla la biga, amb l’origen a A i l’eix xx al llarg de la biga. Actuen: el seu pes, al centre (a 3 m3\,\mathrm{m}); la càrrega, a 2 m2\,\mathrm{m}; la reacció a A, amb AHA_H i AVA_V; i la reacció a B: un suport simple sense fregament només dona una força perpendicular a la superfície, aquí vertical.

    P=80⋅9,807=784,56 NP=80\cdot9{,}807=784{,}56\,\mathrm{N}
  2. Descompon la càrrega inclinada, que forma 60∘60^\circ amb l’horitzontal i apunta cap avall i cap a l’esquerra:

    Fx=−1 200cos⁡60∘=−600 N;Fy=−1 200sin⁡60∘=−1 039,23 NF_x=-1\,200\cos60^\circ=-600\,\mathrm{N};\quad F_y=-1\,200\sin60^\circ=-1\,039{,}23\,\mathrm{N}
  3. Moments respecte d’A: només fan moment BB (antihorari, braç 6 m6\,\mathrm{m}), la component vertical de la càrrega (braç 2 m2\,\mathrm{m}) i el pes de la biga (braç 3 m3\,\mathrm{m}). La component horitzontal de la càrrega passa per A perquè actua sobre la línia de la biga.

    ∑MA=0:B⋅6−1 039,23⋅2−784,56⋅3=0  ⇒  B=2 078,46+2 353,686=738,7 N\sum M_A=0:\quad B\cdot6-1\,039{,}23\cdot2-784{,}56\cdot3=0\;\Rightarrow\;B=\frac{2\,078{,}46+2\,353{,}68}{6}=738{,}7\,\mathrm{N}
  4. Equilibri horitzontal:

    ∑Fx=0:AH−600=0  ⇒  AH=600 N\sum F_x=0:\quad A_H-600=0\;\Rightarrow\;A_H=600\,\mathrm{N}
  5. Equilibri vertical:

    ∑Fy=0:AV+B−1 039,23−784,56=0  ⇒  AV=1 823,79−738,69=1 085,10 N\sum F_y=0:\quad A_V+B-1\,039{,}23-784{,}56=0\;\Rightarrow\;A_V=1\,823{,}79-738{,}69=1\,085{,}10\,\mathrm{N}
  6. Comprova-ho amb un altre punt: moments respecte de B (la reacció a B ja no hi entra):

    AV⋅6=784,56⋅3+1 039,23⋅4  ⇒  AV=2 353,68+4 156,926=1 085,10 NA_V\cdot6=784{,}56\cdot3+1\,039{,}23\cdot4\;\Rightarrow\;A_V=\frac{2\,353{,}68+4\,156{,}92}{6}=1\,085{,}10\,\mathrm{N}

Resultat B=738,7 NB=738{,}7\,\mathrm{N}, AH=600 NA_H=600\,\mathrm{N} cap a la dreta i AV=1 085 NA_V=1\,085\,\mathrm{N} cap amunt.

Exercicis

De menys a més. «Prova-ho al comprovador» te’l deixa preparat a dalt perquè el resolguis tu i el codi el corregeixi; la solució és plegada a sota.

Eixos: xx cap a la dreta i yy cap amunt, amb l’origen a l’articulació. El pes d’una barra homogènia actua en el seu punt mitjà; els cables, tirants i cilindres no tenen massa; el pes és P=mgP=mg amb g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}.

  1. Exercici 1Nivell 1Comprovat per codi

    Una biga horitzontal de 4 m4\,\mathrm{m} i massa menyspreable es recolza a A amb una articulació i a B, a l’altre extrem, amb un suport simple sense fregament. Al centre de la biga penja una càrrega de 600 N600\,\mathrm{N}. Calcula les reaccions a A i a B.

    Mostra la solució
    1. Amb l’origen a A i la biga sobre l’eix xx, la càrrega actua a x=2 mx=2\,\mathrm{m}, cap avall, i B és a x=4 mx=4\,\mathrm{m}. L’articulació dona dues components, AHA_H i AVA_V; el suport simple sense fregament, una reacció BB perpendicular a la biga, és a dir, vertical.

    2. Moments respecte d’A: només fan moment la càrrega i BB.

      ∑MA=0:B⋅4−600⋅2=0  ⇒  B=300 N\sum M_A=0:\quad B\cdot4-600\cdot2=0\;\Rightarrow\;B=300\,\mathrm{N}
    3. Forces horitzontals: no n’hi ha cap a part d’AHA_H.

      ∑Fx=0  ⇒  AH=0\sum F_x=0\;\Rightarrow\;A_H=0
    4. Forces verticals:

      ∑Fy=0:AV+B−600=0  ⇒  AV=300 N\sum F_y=0:\quad A_V+B-600=0\;\Rightarrow\;A_V=300\,\mathrm{N}
    5. Amb la càrrega al centre, la biga reparteix el pes per igual entre els dos suports: AV=B=300 NA_V=B=300\,\mathrm{N} i AH=0A_H=0.

    AH: 0 N. AV: 300 N. B: 300 N.
  2. Exercici 2Nivell 1Comprovat per codi

    Un tauló homogeni horitzontal de 3 m3\,\mathrm{m} i 12 kg12\,\mathrm{kg} està articulat a O i el sosté un cable vertical lligat a 2 m2\,\mathrm{m} d’O. Calcula la tensió del cable i les forces a O.

    Mostra la solució
    1. Amb l’origen a O i el tauló sobre l’eix xx: el pes actua al centre (x=1,5 mx=1{,}5\,\mathrm{m}), el cable a x=2 mx=2\,\mathrm{m}, cap amunt, i l’articulació dona OHO_H i OVO_V.

      P=12⋅9,807=117,68 NP=12\cdot9{,}807=117{,}68\,\mathrm{N}
    2. Moments respecte d’O:

      ∑MO=0:T⋅2−117,68⋅1,5=0  ⇒  T=88,26 N\sum M_O=0:\quad T\cdot2-117{,}68\cdot1{,}5=0\;\Rightarrow\;T=88{,}26\,\mathrm{N}
    3. Forces horitzontals: no n’hi ha cap a part d’OHO_H.

      ∑Fx=0  ⇒  OH=0\sum F_x=0\;\Rightarrow\;O_H=0
    4. Forces verticals:

      ∑Fy=0:OV+T−P=0  ⇒  OV=117,68−88,26=29,42 N\sum F_y=0:\quad O_V+T-P=0\;\Rightarrow\;O_V=117{,}68-88{,}26=29{,}42\,\mathrm{N}
    T: 88,26 N. OH: 0 N. OV: 29,42 N.
  3. Exercici 3Nivell 2Comprovat per codi

    Una biga horitzontal de 5 m5\,\mathrm{m} i massa menyspreable està articulada a A i recolzada a B (suport simple sense fregament). A 3 m3\,\mathrm{m} d’A actua una força de 2 000 N2\,000\,\mathrm{N} que forma 60∘60^\circ amb la biga, cap avall i cap a la dreta. Calcula les reaccions a A i a B.

    Mostra la solució
    1. Origen a A i biga sobre l’eix xx; B és a x=5 mx=5\,\mathrm{m}. Descompon la força, que forma 60∘60^\circ amb l’horitzontal i apunta cap avall i cap a la dreta:

      Fx=2 000cos⁡60∘=1 000 N;Fy=−2 000sin⁡60∘=−1 732,05 NF_x=2\,000\cos60^\circ=1\,000\,\mathrm{N};\quad F_y=-2\,000\sin60^\circ=-1\,732{,}05\,\mathrm{N}
    2. Moments respecte d’A: la component horitzontal passa per A (la força és sobre la línia de la biga) i només fan moment BB i la component vertical, amb braç 3 m3\,\mathrm{m}.

      ∑MA=0:B⋅5−1 732,05⋅3=0  ⇒  B=1 039 N\sum M_A=0:\quad B\cdot5-1\,732{,}05\cdot3=0\;\Rightarrow\;B=1\,039\,\mathrm{N}
    3. Equilibri horitzontal. El signe negatiu vol dir que AHA_H va cap a l’esquerra, contra la component horitzontal de la força: no és un error.

      ∑Fx=0:AH+1 000=0  ⇒  AH=−1 000 N\sum F_x=0:\quad A_H+1\,000=0\;\Rightarrow\;A_H=-1\,000\,\mathrm{N}
    4. Equilibri vertical:

      ∑Fy=0:AV+B−1 732,05=0  ⇒  AV=1 732,05−1 039,23=692,8 N\sum F_y=0:\quad A_V+B-1\,732{,}05=0\;\Rightarrow\;A_V=1\,732{,}05-1\,039{,}23=692{,}8\,\mathrm{N}
    AH: -1.000 N. AV: 692,8 N. B: 1.039 N.
  4. Exercici 4Nivell 2Comprovat per codi

    Una barra homogènia horitzontal OA d’1 m1\,\mathrm{m} i 5 kg5\,\mathrm{kg} està articulada a una paret pel punt O. Un cable uneix el seu extrem A amb la paret, cap amunt, formant 40∘40^\circ amb la barra, i a A penja una massa de 8 kg8\,\mathrm{kg}. Calcula la tensió del cable i les forces a O.

    Mostra la solució
    1. Origen a O, eix xx al llarg de la barra (cap enfora de la paret). Pesos: el de la barra, al seu centre (x=0,5 mx=0{,}5\,\mathrm{m}), i el de la massa, a A (x=1 mx=1\,\mathrm{m}). El cable, a A, estira cap a la paret i cap amunt: forma 40∘40^\circ amb la barra.

      Pb=5⋅9,807=49,035 N,Pc=8⋅9,807=78,456 NP_b=5\cdot9{,}807=49{,}035\,\mathrm{N},\quad P_c=8\cdot9{,}807=78{,}456\,\mathrm{N}
    2. Moments respecte d’O: només fa moment la component vertical de la tensió, Tsin⁡40∘T\sin40^\circ, amb braç 1 m1\,\mathrm{m}.

      ∑MO=0:Tsin⁡40∘⋅1−49,035⋅0,5−78,456⋅1=0  ⇒  T=102,9740,6428=160,2 N\sum M_O=0:\quad T\sin40^\circ\cdot1-49{,}035\cdot0{,}5-78{,}456\cdot1=0\;\Rightarrow\;T=\frac{102{,}974}{0{,}6428}=160{,}2\,\mathrm{N}
    3. Equilibri horitzontal: la component horitzontal de la tensió va cap a la paret, de manera que OHO_H va cap enfora:

      OH=Tcos⁡40∘=160,2⋅0,7660=122,7 NO_H=T\cos40^\circ=160{,}2\cdot0{,}7660=122{,}7\,\mathrm{N}
    4. Equilibri vertical:

      OV=Pb+Pc−Tsin⁡40∘=127,49−102,97=24,52 NO_V=P_b+P_c-T\sin40^\circ=127{,}49-102{,}97=24{,}52\,\mathrm{N}
    T: 160,2 N. OH: 122,7 N. OV: 24,52 N.
  5. Exercici 5Nivell 2Comprovat per codi

    Una biga horitzontal d’1,2 m1{,}2\,\mathrm{m} i 20 kg20\,\mathrm{kg} està encastada a A. A l’extrem lliure penja una càrrega de 500 N500\,\mathrm{N}. Calcula les forces i el parell que fa l’encastament.

    Mostra la solució
    1. Origen a A. L’encastament impedeix desplaçar-se i girar: dona AHA_H, AVA_V i un parell MAM_A. El pes de la biga actua al seu centre (x=0,6 mx=0{,}6\,\mathrm{m}) i la càrrega, a l’extrem (x=1,2 mx=1{,}2\,\mathrm{m}).

      P=20⋅9,807=196,14 NP=20\cdot9{,}807=196{,}14\,\mathrm{N}
    2. Forces horitzontals: no n’hi ha cap a part d’AHA_H.

      ∑Fx=0  ⇒  AH=0\sum F_x=0\;\Rightarrow\;A_H=0
    3. Forces verticals:

      ∑Fy=0:AV−196,14−500=0  ⇒  AV=696,1 N\sum F_y=0:\quad A_V-196{,}14-500=0\;\Rightarrow\;A_V=696{,}1\,\mathrm{N}
    4. Moments respecte d’A. El pes i la càrrega fan girar la biga en sentit horari, de manera que el parell de l’encastament ha de ser antihorari (positiu):

      ∑MA=0:MA−196,14⋅0,6−500⋅1,2=0  ⇒  MA=117,68+600=717,7 N⋅m\sum M_A=0:\quad M_A-196{,}14\cdot0{,}6-500\cdot1{,}2=0\;\Rightarrow\;M_A=117{,}68+600=717{,}7\,\mathrm{N\cdot m}
    AV: 696,1 N. MA: 717,7 N·m.
  6. Exercici 6Nivell 3Comprovat per codi

    Una barra homogènia de 2 m2\,\mathrm{m} i 20 kg20\,\mathrm{kg} està articulada a terra a O, inclinada 60∘60^\circ amb l’horitzontal, i la sosté un cable horitzontal lligat al seu extrem superior A, amb l’altre extrem a una paret situada a l’esquerra d’O. Calcula la tensió del cable i les forces a O.

    Mostra la solució
    1. Origen a O. L’extrem A és a (2cos⁡60∘, 2sin⁡60∘)=(1, 1,732) m(2\cos60^\circ,\ 2\sin60^\circ)=(1,\ 1{,}732)\,\mathrm{m} i el centre G de la barra, a (0,5, 0,866) m(0{,}5,\ 0{,}866)\,\mathrm{m}. El pes actua a G; el cable, horitzontal, a A i cap a la paret (a l’esquerra).

      P=20⋅9,807=196,14 NP=20\cdot9{,}807=196{,}14\,\mathrm{N}
    2. Moments respecte d’O. El pes, vertical, té com a braç la distància horitzontal d’O a G, 0,5 m0{,}5\,\mathrm{m}. La tensió, horitzontal, té com a braç l’alçada d’A, 2sin⁡60∘=1,732 m2\sin60^\circ=1{,}732\,\mathrm{m}.

      ∑MO=0:T⋅1,732−196,14⋅0,5=0  ⇒  T=98,071,732=56,62 N\sum M_O=0:\quad T\cdot1{,}732-196{,}14\cdot0{,}5=0\;\Rightarrow\;T=\frac{98{,}07}{1{,}732}=56{,}62\,\mathrm{N}
    3. Equilibri horitzontal: el cable estira cap a l’esquerra, de manera que OHO_H va cap a la dreta:

      ∑Fx=0:OH−T=0  ⇒  OH=56,62 N\sum F_x=0:\quad O_H-T=0\;\Rightarrow\;O_H=56{,}62\,\mathrm{N}
    4. Equilibri vertical: el cable no té component vertical.

      ∑Fy=0:OV−P=0  ⇒  OV=196,1 N\sum F_y=0:\quad O_V-P=0\;\Rightarrow\;O_V=196{,}1\,\mathrm{N}
    T: 56,62 N. OH: 56,62 N. OV: 196,1 N.
  7. Exercici 7Nivell 3Comprovat per codi

    Una barra horitzontal AB de 0,8 m0{,}8\,\mathrm{m} i 10 kg10\,\mathrm{kg} està articulada a A a una paret i la sosté un tirant BC, que uneix B amb un punt C de la paret situat 0,6 m0{,}6\,\mathrm{m} més amunt que A. A B penja una càrrega de 50 kg50\,\mathrm{kg}. Calcula la força del tirant, si treballa a tracció o a compressió, i les forces a A.

    Mostra la solució
    1. Origen a A: B és a (0,8, 0)(0{,}8,\ 0) i C a (0, 0,6) m(0,\ 0{,}6)\,\mathrm{m}. El tirant mesura 0,82+0,62=1 m\sqrt{0{,}8^2+0{,}6^2}=1\,\mathrm{m} i sobre la barra estira cap a C, és a dir, cap a l’esquerra i cap amunt: les seves components són −0,8T-0{,}8T i 0,6T0{,}6T. Pesos: la barra, al seu centre (x=0,4 mx=0{,}4\,\mathrm{m}), i la càrrega, a B.

      Pb=10⋅9,807=98,07 N,Pc=50⋅9,807=490,35 NP_b=10\cdot9{,}807=98{,}07\,\mathrm{N},\quad P_c=50\cdot9{,}807=490{,}35\,\mathrm{N}
    2. Moments respecte d’A: només fa moment la component vertical del tirant, 0,6T0{,}6T, amb braç 0,8 m0{,}8\,\mathrm{m} (l’horitzontal passa per A).

      ∑MA=0:0,6T⋅0,8−98,07⋅0,4−490,35⋅0,8=0  ⇒  T=39,23+392,280,48=899 N\sum M_A=0:\quad 0{,}6T\cdot0{,}8-98{,}07\cdot0{,}4-490{,}35\cdot0{,}8=0\;\Rightarrow\;T=\frac{39{,}23+392{,}28}{0{,}48}=899\,\mathrm{N}
    3. Equilibri horitzontal: el tirant estira cap a l’esquerra, de manera que AHA_H va cap a la dreta:

      ∑Fx=0:AH−0,8T=0  ⇒  AH=0,8⋅899=719,2 N\sum F_x=0:\quad A_H-0{,}8T=0\;\Rightarrow\;A_H=0{,}8\cdot899=719{,}2\,\mathrm{N}
    4. Equilibri vertical:

      ∑Fy=0:AV+0,6T−98,07−490,35=0  ⇒  AV=588,42−539,385=49,035≈49,04 N\sum F_y=0:\quad A_V+0{,}6T-98{,}07-490{,}35=0\;\Rightarrow\;A_V=588{,}42-539{,}385=49{,}035\approx49{,}04\,\mathrm{N}
    5. El tirant estira la barra cap a C, que és el seu altre extrem: treballa a tracció, com tot cable.

    T: 899 N (tracció). AH: 719,2 N. AV: 49,04 N.
  8. Exercici 8Nivell 3Comprovat per codi

    La barra AC d’una grua, de massa menyspreable, mesura 2,4 m2{,}4\,\mathrm{m}, està articulada a A i forma 25∘25^\circ amb l’horitzontal. Un cilindre hidràulic empeny la barra a B, a 0,8 m0{,}8\,\mathrm{m} d’A, amb una força que forma 70∘70^\circ amb l’horitzontal, cap amunt i cap a la dreta. A C penja una càrrega de 150 kg150\,\mathrm{kg}. Calcula la força FcF_c del cilindre i les forces a A.

    Mostra la solució
    1. Origen a A. B és a (0,8cos⁡25∘, 0,8sin⁡25∘)=(0,725, 0,338) m(0{,}8\cos25^\circ,\ 0{,}8\sin25^\circ)=(0{,}725,\ 0{,}338)\,\mathrm{m} i C a (2,175, 1,014) m(2{,}175,\ 1{,}014)\,\mathrm{m}. Actuen: el pes de la càrrega, a C; la força del cilindre, a B, a 70∘70^\circ de l’horitzontal; i la reacció a A. L’angle entre el cilindre i la barra és 70∘−25∘=45∘70^\circ-25^\circ=45^\circ.

      P=150⋅9,807=1 471,05 NP=150\cdot9{,}807=1\,471{,}05\,\mathrm{N}
    2. Moments respecte d’A. El braç del cilindre és la distància perpendicular d’A a la seva recta: 0,8sin⁡45∘0{,}8\sin45^\circ (la distància AB pel sinus de l’angle entre la barra i el cilindre). El del pes és la distància horitzontal d’A a C, 2,4cos⁡25∘2{,}4\cos25^\circ.

      ∑MA=0:Fc⋅0,8sin⁡45∘−1 471,05⋅2,4cos⁡25∘=0\sum M_A=0:\quad F_c\cdot0{,}8\sin45^\circ-1\,471{,}05\cdot2{,}4\cos25^\circ=0
    3. Aïlla la força del cilindre:

      Fc=1 471,05⋅2,1750,8⋅0,7071=5 656 NF_c=\frac{1\,471{,}05\cdot2{,}175}{0{,}8\cdot0{,}7071}=5\,656\,\mathrm{N}
    4. Components del cilindre, que forma 70∘70^\circ amb l’horitzontal:

      Fccos⁡70∘=1 935 N,Fcsin⁡70∘=5 315 NF_c\cos70^\circ=1\,935\,\mathrm{N},\quad F_c\sin70^\circ=5\,315\,\mathrm{N}
    5. Equilibri horitzontal. El signe negatiu vol dir que AHA_H va cap a l’esquerra: l’articulació frena l’empenta del cilindre.

      ∑Fx=0:AH+Fccos⁡70∘=0  ⇒  AH=−1 935 N\sum F_x=0:\quad A_H+F_c\cos70^\circ=0\;\Rightarrow\;A_H=-1\,935\,\mathrm{N}
    6. Equilibri vertical. El cilindre empeny cap amunt molt més que el pes, i l’articulació estira la barra cap avall (AVA_V negativa):

      ∑Fy=0:AV+Fcsin⁡70∘−1 471,05=0  ⇒  AV=1 471,05−5 315,3=−3 844 N\sum F_y=0:\quad A_V+F_c\sin70^\circ-1\,471{,}05=0\;\Rightarrow\;A_V=1\,471{,}05-5\,315{,}3=-3\,844\,\mathrm{N}
    Fc: 5.656 N. AH: -1.935 N. AV: -3.844 N.

Així surt a la PAU

Els exercicis oficials de la PAU sobre aquest tema, resolts pas a pas a EducaIA:

Els exercicis oficials de Tecnologia i Enginyeria de la PAU de Catalunya sobre estàtica, resolts pas a pas

Més preguntes reals d’exàmens oficials sobre aquest tema. Et diem de què van; l’enunciat és a l’examen.

  • Catalunya 2026 convocatòria extraordinària · pregunta 4

    Força del múscul quàdriceps amb l’equilibri de moments respecte del genoll, i forces a l’articulació.

    Obre l’examen (p. 2)
  • Catalunya 2025 convocatòria ordinària · pregunta 4

    A la sèrie d’incidències (sèrie 4): força del cilindre hidràulic d’una grua amb moments respecte de l’articulació A, i components horitzontal i vertical de la reacció a A.

    Obre l’examen (p. 2)
  • Catalunya 2025 convocatòria extraordinària · pregunta 4

    Tensió del fil en funció de la posició d’una ampolla penjada d’una guia articulada, i posició màxima abans que es trenqui.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2024 convocatòria extraordinària · pregunta 5

    Força del deltoide en sostenir unes peses i reacció a l’articulació de l’espatlla.

    Obre l’examen (p. 5)
  • Catalunya 2023 convocatòria extraordinària · pregunta 5

    Tensió d’un cable i forces a l’articulació d’una barra amb una cistella, amb el cable perpendicular a la barra.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2022 convocatòria extraordinària · pregunta 5

    Força vertical i forces de dues barres sobre un tauler, decidint si cada barra treballa a tracció o a compressió.

    Obre l’examen (p. 4)

Errors típics

  • No donar el sentit d’una reacció negativa: el valor i el sentit han de ser coherents, i si una component de la reacció surt negativa (a la pauta del 2024, OV=−166,7 NO_\text{V}=-166{,}7\,\mathrm{N}), va en sentit contrari del dibuixat al diagrama de cos lliure.

    Criteri de correcció
  • Canviar el signe d’un resultat negatiu perquè «surti positiu»: a la porta de l’armari del 2022 la pauta obté TAO=−35,31 NT_\text{AO}=-35{,}31\,\mathrm{N} i explica que el signe indica que el sentit correcte de la força és el contrari del dibuixat al diagrama de cos lliure inicial.

    Criteri de correcció
  • No contestar si una barra treballa a tracció o a compressió quan ho pregunten: a la taula del 2022, després d’FAB=FCD=67,94 NF_\text{AB}=F_\text{CD}=67{,}94\,\mathrm{N}, la pauta conclou que la barra AB treballa a tracció i la CD, a compressió.

    Criteri de correcció
  • Prendre com a braç d’una força tot el costat, sense el sinus de l’angle, en lloc de la distància perpendicular a la seva línia d’acció: a la placa sostinguda pel cable AB de la prova del 2026, la pauta dona com a correcta la b) (T=49,04 NT=49{,}04\,\mathrm{N}); la a) (24,52 N24{,}52\,\mathrm{N}) és el que surt sense el sin⁡30∘\sin30^\circ.

    Criteri de correcció
  • Oblidar el pes propi d’una barra homogènia, que actua al seu punt mitjà: al diagrama de cos lliure de la pauta del 2025 apareixen tant el pes de la guia de fusta, mfusta gm_\text{fusta}\,g, a l/2l/2, com el de l’aigua, maigua gm_\text{aigua}\,g, a xx.

    Criteri de correcció
  • Calcular amb g=10 m/s2g=10\,\mathrm{m/s^2} o sense multiplicar la massa per gg: les pautes de Tecnologia calculen amb g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2} (a la del 2024, Fm=688,2 NF_\text{m}=688{,}2\,\mathrm{N}).

    Criteri de correcció

Preguntes freqüents

Respecte de quin punt prenc moments?

Respecte del punt per on passen més incògnites, gairebé sempre l’articulació: les seves dues components no fan moment i queda una sola incògnita. Serveix qualsevol punt, però amb una mala elecció hauràs de resoldre un sistema d’equacions.

Què vol dir que una reacció surti negativa?

Que el seu sentit real és el contrari del que vas dibuixar. No és un error: digues-ho a la resposta (per exemple, «OVO_V va cap avall»). El que sí que és un error és canviar-li el signe perquè surti positiva sense canviar el dibuix.

Quin valor de gg he de fer servir?

Si l’enunciat dona gg, el de l’enunciat. Si no, les pautes de Tecnologia de la PAU de Catalunya fan servir g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}; amb 9,819{,}81 només canvia la quarta xifra. Amb g=10g=10 el resultat s’aparta prop d’un 2 %, i no és el de les pautes.

Com sé si una barra treballa a tracció o a compressió?

Mira cap on va la força que la barra fa sobre el sòlid: si va cap a l’altre extrem de la barra, la barra estira el sòlid i treballa a tracció; si se n’allunya, la barra empeny i treballa a compressió. Un cable només pot treballar a tracció.

Quantes incògnites puc calcular amb l’equilibri?

Tres com a màxim al pla, una per equació. Una articulació són dues incògnites, un suport simple una i un encastament tres. Si n’hi ha més, el problema és hiperestàtic i no es resol només amb estàtica; si n’hi ha menys de les necessàries, l’estructura es mou.

Fonts

Treballa en unitats del Sistema Internacional: forces en newtons, longituds en metres (passa els mil·límetres a metres abans de multiplicar, o deixa’ls tots en mil·límetres si només surt un quocient) i masses en quilograms. El pes és P=m gP=m\,g: amb la massa en quilograms surt en newtons. Les pautes de Tecnologia fan servir g=9,807 m/s2g=9{,}807\,\mathrm{m/s^2}; amb 9,819{,}81 només canvia la quarta xifra. Un moment es mesura en N⋅m\mathrm{N\cdot m}.

  • PAU Catalunya, Tecnologia i Enginyeria, extraordinària 2026: exercici 4, apartats 4.1 a 4.3; pauta de correcció, pp. 2 i 3. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia i Enginyeria, ordinària 2025 (sèrie d’incidències): exercici 4; pauta, p. 2. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia i Enginyeria, extraordinària 2025: exercici 4; pauta, p. 4. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia i Enginyeria, extraordinària 2024: exercici 5; pauta, p. 5. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia Industrial, extraordinària 2023: exercici 5; pauta, p. 4. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia Industrial, extraordinària 2022: exercici 5; pauta, p. 4. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia Industrial, ordinària 2022: exercici 5; pauta, p. 9. Obre
  • PAU Catalunya, Tecnologia i Enginyeria, ordinària 2026: exercici 1, qüestió 1.3; pauta, p. 1. Obre

Tens examen de Tecnologia?

EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis nous d’aquest tema: no cal pujar apunts.

Prepara aquest tema a EducaIA

Crea un test gratis amb els teus apuntsCentre PAU 2027