Camp elèctric: camp, potencial i treball

El camp elèctric d’una càrrega puntual val E=k∣q∣r2E=k\dfrac{|q|}{r^2}, surt de les càrregues positives i entra a les negatives, i els de diverses càrregues se sumen com a vectors. El potencial, V=kqrV=k\dfrac{q}{r}, és un escalar, i el treball que fa el camp en portar una càrrega qq d’A a B és q (VA−VB)q\,(V_A-V_B).

La fórmulaE⃗=∑ikqiri2 r^i,\vec E=\sum_i k\frac{q_i}{r_i^2}\,\hat r_i, V=∑ikqiriV=\sum_i k\frac{q_i}{r_i}

Els exercicis oficials de camp elèctric de la PAU de Física de Catalunya, resolts pas a pas

  • Física
  • 2n de Batxillerat
  • Solucions comprovades per codi
  • Comprovat el 14 de novembre de 2026

L’essencial

Una càrrega puntual qq crea a distància rr un camp de mòdul E=k∣q∣r2E=k\dfrac{|q|}{r^2}, amb k=8,99⋅109 N m2 C−2k=8{,}99\cdot10^{9}\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}, el valor que donen els enunciats de la PAU de Catalunya (els d’Andalusia donen 9⋅1099\cdot10^{9}), i r^i\hat r_i és el vector unitari que va de la càrrega qiq_i al punt. El camp surt de les càrregues positives i entra a les negatives. Amb diverses càrregues, el camp total és la suma vectorial: calcula el de cadascuna, descompon-lo en xx i yy i suma component a component. Sumar els mòduls només val si els vectors van en la mateixa direcció.

El potencial V=kqrV=k\dfrac{q}{r} és un escalar amb el signe de la càrrega: se suma sense direccions i val zero a l’infinit. La força sobre una càrrega q0q_0 col·locada en un punt és F⃗=q0E⃗\vec F=q_0\vec E i la seva energia potencial és U=q0VU=q_0V. Abans de calcular, passa les dades a l’SI: 1 µC=10−6 C1\,\mathrm{µC}=10^{-6}\,\mathrm{C} i els centímetres a metres, perquè kk és en unitats de l’SI. Fixa’t en la potència: el camp va amb 1/r21/r^2 i el potencial amb 1/r1/r.

+Q1−Q2PE1E2E
Dibuix del vector. Les càrregues Q1Q_1 i Q2Q_2 de l’exemple 1 i, a PP, el camp de cadascuna i la seva suma: el camp total és la diagonal del paral·lelogram, no la suma dels mòduls.
Fórmules del camp elèctric; qq és la càrrega que crea el camp i q0q_0 la que el sent
MagnitudExpressióUnitat o recordatori
Camp d’una càrrega puntualExpressióE=k∣q∣r2E=k\dfrac{|q|}{r^2}Unitat o recordatoriN/C = V/m; surt de les positives i entra a les negatives
Camp de diverses càrreguesExpressióE⃗=∑ikqiri2 r^i\vec E=\sum_i k\dfrac{q_i}{r_i^2}\,\hat r_iUnitat o recordatoriVector: se suma component a component
PotencialExpressióV=∑ikqiriV=\sum_i k\dfrac{q_i}{r_i}Unitat o recordatoriV; escalar amb signe, zero a l’infinit
Força sobre una càrregaExpressióF⃗=q0E⃗\vec F=q_0\vec EUnitat o recordatoriN; amb sentit contrari al camp si la càrrega és negativa
Energia potencialExpressióU=q0VU=q_0VUnitat o recordatoriJ
Treball del camp d’A a BExpressióW=q0(VA−VB)=−ΔUW=q_0(V_A-V_B)=-\Delta UUnitat o recordatoriJ; el que fas tu és l’oposat
Camp uniformeExpressióE=ΔVdE=\dfrac{\Delta V}{d}Unitat o recordatoriV/m, amb la distància en metres
Càrrega que surt del repòsExpressióa=∣q0∣Em,v=2asa=\dfrac{|q_0|E}{m},\quad v=\sqrt{2as}Unitat o recordatorim/s² i m/s

El treball que fa el camp en portar una càrrega q0q_0 d’A a B és W=q0 (VA−VB)=−ΔUW=q_0\,(V_A-V_B)=-\Delta U. Si és positiu, el camp mou la càrrega per ell mateix; si és negatiu, cal aportar energia. El treball que fas tu en portar-la sense accelerar-la és l’oposat, Wext=q0 ΔVW_{\mathrm{ext}}=q_0\,\Delta V. Per una equipotencial el treball és zero.

Entre dues plaques planes i paral·leles el camp és uniforme, E=ΔVdE=\dfrac{\Delta V}{d}, perpendicular a les plaques i dirigit de la positiva a la negativa. Una càrrega que surt del repòs rep la força F=∣q∣EF=|q|E (en una càrrega negativa va al revés que el camp), una acceleració constant a=F/ma=F/m i, després de recórrer ss, guanya l’energia cinètica 12mv2=∣q∣E s\tfrac12mv^2=|q|E\,s.

Exemples resolts

Dues càrregues puntuals fixes, Q1=2 µCQ_1=2\,\mathrm{µC} a l’origen i Q2=−3 µCQ_2=-3\,\mathrm{µC} al punt (4, 0)(4,\,0) m, creen un camp al punt P(0, 3)P(0,\,3) m. Calcula el camp elèctric a PP (components i mòdul) i el potencial.
  1. Calcula la distància de cada càrrega a P: amb els eixos formen un triangle rectangle 3, 4 i 5.

    r1=3 m,r2=42+32=5 mr_1=3\,\mathrm{m},\qquad r_2=\sqrt{4^2+3^2}=5\,\mathrm{m}
  2. Camp de Q₁: és positiva, així que en surt i a P apunta cap amunt (+y).

    E1=kQ1r12=8,99⋅109⋅2⋅10−632=1,998⋅103 N/C,E⃗1=(0;  1,998⋅103) N/CE_1=k\dfrac{Q_1}{r_1^2}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot2\cdot10^{-6}}{3^2}=1{,}998\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C},\qquad \vec E_1=(0;\;1{,}998\cdot10^{3})\,\mathrm{N/C}
  3. Camp de Q₂: és negativa, així que hi entra i a P apunta cap a Q₂, en la direcció (4, −3)/5.

    E2=k∣Q2∣r22=8,99⋅109⋅3⋅10−652=1,079⋅103 N/CE_2=k\dfrac{|Q_2|}{r_2^2}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot3\cdot10^{-6}}{5^2}=1{,}079\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C}
  4. Descompon E₂ amb el triangle: el cosinus és 4/5 en x i el sinus 3/5 en y, cap avall.

    E2x=1,079⋅103⋅45=863,0 N/C,E2y=−1,079⋅103⋅35=−647,3 N/CE_{2x}=1{,}079\cdot10^{3}\cdot\tfrac45=863{,}0\,\mathrm{N/C},\qquad E_{2y}=-1{,}079\cdot10^{3}\cdot\tfrac35=-647{,}3\,\mathrm{N/C}
  5. Suma component a component, no els mòduls.

    Ex=0+863,0=863,0 N/C,Ey=1,998⋅103−647,3=1,350⋅103 N/CE_x=0+863{,}0=863{,}0\,\mathrm{N/C},\qquad E_y=1{,}998\cdot10^{3}-647{,}3=1{,}350\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C}
  6. El mòdul del camp total surt del teorema de Pitàgores.

    E=Ex2+Ey2=863,02+(1,350⋅103)2=1,603⋅103 N/CE=\sqrt{E_x^2+E_y^2}=\sqrt{863{,}0^2+(1{,}350\cdot10^{3})^2}=1{,}603\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C}
  7. El potencial és un escalar: suma el de cada càrrega amb el seu signe, sense direccions.

    V=k(Q1r1+Q2r2)=8,99⋅109(2⋅10−63−3⋅10−65)=599,3 VV=k\left(\dfrac{Q_1}{r_1}+\dfrac{Q_2}{r_2}\right)=8{,}99\cdot10^{9}\left(\dfrac{2\cdot10^{-6}}{3}-\dfrac{3\cdot10^{-6}}{5}\right)=599{,}3\,\mathrm{V}
  8. Sumar els mòduls, 1,998⋅103+1,079⋅103≈3,08⋅103 N/C1{,}998\cdot10^{3}+1{,}079\cdot10^{3}\approx3{,}08\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C}, seria un error: els dos vectors no tenen la mateixa direcció.

Resultat Ex=863,0 N/CE_x=863{,}0\,\mathrm{N/C}; Ey=1,350⋅103 N/CE_y=1{,}350\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C}; E=1,603⋅103 N/CE=1{,}603\cdot10^{3}\,\mathrm{N/C}; V=599,3 VV=599{,}3\,\mathrm{V}

Amb les mateixes càrregues de l’exemple anterior, calcula el treball que fa el camp en portar una càrrega q=0,5 µCq=0{,}5\,\mathrm{µC} del punt A(0, 3)A(0,\,3) m al punt B(2, 0)B(2,\,0) m i el que has de fer tu per portar-la sense accelerar-la. Interpreta el signe.
  1. El potencial a A ja està calculat a l’exemple anterior.

    VA=599,3 VV_A=599{,}3\,\mathrm{V}
  2. A B les dues càrregues són a 2 m: la primera a l’origen i la segona a (4, 0).

    VB=k(Q12+Q22)=8,99⋅109(2⋅10−62−3⋅10−62)=−4 495 VV_B=k\left(\dfrac{Q_1}{2}+\dfrac{Q_2}{2}\right)=8{,}99\cdot10^{9}\left(\dfrac{2\cdot10^{-6}}{2}-\dfrac{3\cdot10^{-6}}{2}\right)=-4\,495\,\mathrm{V}
  3. La diferència de potencial és la final menys la inicial.

    ΔV=VB−VA=−4 495−599,3=−5 094,3 V\Delta V=V_B-V_A=-4\,495-599{,}3=-5\,094{,}3\,\mathrm{V}
  4. El treball del camp és q (VA−VB)q\,(V_A-V_B), amb el signe de la càrrega.

    WA→B=q (VA−VB)=0,5⋅10−6⋅5 094,3=2,55⋅10−3 JW_{A\to B}=q\,(V_A-V_B)=0{,}5\cdot10^{-6}\cdot5\,094{,}3=2{,}55\cdot10^{-3}\,\mathrm{J}
  5. El que fas tu en portar-la sense accelerar-la és l’oposat.

    Wext=−WA→B=q ΔV=−2,55⋅10−3 JW_{\mathrm{ext}}=-W_{A\to B}=q\,\Delta V=-2{,}55\cdot10^{-3}\,\mathrm{J}
  6. El treball del camp és positiu: la càrrega positiva baixa de potencial i el camp l’empeny per ell mateix. Per a tu és negatiu, perquè l’hauries de frenar.

Resultat Wcamp=2,55⋅10−3 JW_{\mathrm{camp}}=2{,}55\cdot10^{-3}\,\mathrm{J}; Wext=−2,55⋅10−3 JW_{\mathrm{ext}}=-2{,}55\cdot10^{-3}\,\mathrm{J}

Un electró surt del repòs de la placa negativa d’un condensador pla. Les plaques disten 5,0 cm5{,}0\,\mathrm{cm} i entre elles hi ha una diferència de potencial de 2 000 V2\,000\,\mathrm{V}. Calcula el camp, la força, l’acceleració, la velocitat amb què arriba a la placa positiva i el temps que triga. Dades: ∣e∣=1,602⋅10−19 C|e|=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C} i me=9,11⋅10−31 kgm_e=9{,}11\cdot10^{-31}\,\mathrm{kg}.
  1. Passa els centímetres a metres i calcula el camp entre les plaques.

    E=ΔVd=2 0000,050=4,0⋅104 V/mE=\dfrac{\Delta V}{d}=\dfrac{2\,000}{0{,}050}=4{,}0\cdot10^{4}\,\mathrm{V/m}
  2. La càrrega és negativa: la força va al revés que el camp, cap a la placa positiva. El seu mòdul és ∣q∣E|q|E.

    F=∣q∣E=1,602⋅10−19⋅4,0⋅104=6,41⋅10−15 NF=|q|E=1{,}602\cdot10^{-19}\cdot4{,}0\cdot10^{4}=6{,}41\cdot10^{-15}\,\mathrm{N}
  3. Amb la segona llei de Newton, l’acceleració és constant.

    a=Fm=6,408⋅10−159,11⋅10−31=7,03⋅1015 m/s2a=\dfrac{F}{m}=\dfrac{6{,}408\cdot10^{-15}}{9{,}11\cdot10^{-31}}=7{,}03\cdot10^{15}\,\mathrm{m/s^2}
  4. Per energia: el treball del camp es converteix en energia cinètica.

    ∣q∣ ΔV=12mv2  ⇒  v=2⋅1,602⋅10−19⋅2 0009,11⋅10−31=2,65⋅107 m/s|q|\,\Delta V=\tfrac12mv^2\;\Rightarrow\;v=\sqrt{\dfrac{2\cdot1{,}602\cdot10^{-19}\cdot2\,000}{9{,}11\cdot10^{-31}}}=2{,}65\cdot10^{7}\,\mathrm{m/s}
  5. El temps surt de v=atv=at.

    t=va=2,652⋅1077,034⋅1015=3,77⋅10−9 st=\dfrac{v}{a}=\dfrac{2{,}652\cdot10^{7}}{7{,}034\cdot10^{15}}=3{,}77\cdot10^{-9}\,\mathrm{s}
  6. Comprovació amb la cinemàtica: surt la mateixa velocitat. És el 9 % de la de la llum, així que la mecànica de Newton basta.

    v=2as=2⋅7,034⋅1015⋅0,050=2,65⋅107 m/sv=\sqrt{2as}=\sqrt{2\cdot7{,}034\cdot10^{15}\cdot0{,}050}=2{,}65\cdot10^{7}\,\mathrm{m/s}

Resultat E=4,0⋅104 V/mE=4{,}0\cdot10^{4}\,\mathrm{V/m}; F=6,41⋅10−15 NF=6{,}41\cdot10^{-15}\,\mathrm{N}; a=7,03⋅1015 m/s2a=7{,}03\cdot10^{15}\,\mathrm{m/s^2}; v=2,65⋅107 m/sv=2{,}65\cdot10^{7}\,\mathrm{m/s}; t=3,77⋅10−9 st=3{,}77\cdot10^{-9}\,\mathrm{s}

Exercicis

De menys a més. «Prova-ho al comprovador» te’l deixa preparat a dalt perquè el resolguis tu i el codi el corregeixi; la solució és plegada a sota.

Tret que es digui una altra cosa: k=8,99⋅109 N m2 C−2k=8{,}99\cdot10^{9}\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}}, els eixos són en metres, el potencial és zero a l’infinit i es negligeix el pes.

  1. Exercici 1Nivell 1Comprovat per codi

    Una càrrega puntual q=5 µCq=5\,\mathrm{µC} és a l’origen. Calcula el mòdul del camp elèctric i el potencial al punt P(30 cm, 0)P(30\,\mathrm{cm},\,0).

    Mostra la solució
    1. Passa les dades a l’SI: els microcoulombs i els centímetres.

      q=5⋅10−6 C,r=0,30 mq=5\cdot10^{-6}\,\mathrm{C},\qquad r=0{,}30\,\mathrm{m}
    2. El camp depèn d’1/r21/r^2.

      E=kqr2=8,99⋅109⋅5⋅10−60,302=4,99⋅105 N/CE=k\dfrac{q}{r^2}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot5\cdot10^{-6}}{0{,}30^2}=4{,}99\cdot10^{5}\,\mathrm{N/C}
    3. El potencial depèn d’1/r1/r, sense quadrat.

      V=kqr=8,99⋅109⋅5⋅10−60,30=1,50⋅105 VV=k\dfrac{q}{r}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot5\cdot10^{-6}}{0{,}30}=1{,}50\cdot10^{5}\,\mathrm{V}
    E: 4,994·105 N/C. V: 1,498·105 V.
  2. Exercici 2Nivell 1Comprovat per codi

    Una càrrega puntual q=−2 nCq=-2\,\mathrm{nC} és a l’origen. Calcula la component yy del camp elèctric i el potencial al punt P(0, 50 cm)P(0,\,50\,\mathrm{cm}).

    Mostra la solució
    1. La càrrega és negativa: el camp hi entra, així que a P apunta cap a l’origen, cap avall, i EyE_y és negativa.

      Ey=−k∣q∣r2=−8,99⋅109⋅2⋅10−90,502=−71,9 N/CE_y=-k\dfrac{|q|}{r^2}=-\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot2\cdot10^{-9}}{0{,}50^2}=-71{,}9\,\mathrm{N/C}
    2. El potencial porta el signe de la càrrega.

      V=kqr=8,99⋅109⋅(−2⋅10−9)0,50=−36,0 VV=k\dfrac{q}{r}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot(-2\cdot10^{-9})}{0{,}50}=-36{,}0\,\mathrm{V}
    Ey: -71,92 N/C. V: -35,96 V.
  3. Exercici 3Nivell 1Comprovat per codi

    Entre dues plaques planes i paral·leles separades 2,0 cm2{,}0\,\mathrm{cm} hi ha una diferència de potencial de 300 V300\,\mathrm{V}. Calcula el camp elèctric entre elles i la força sobre una càrrega de 3 nC3\,\mathrm{nC}.

    Mostra la solució
    1. Passa els centímetres a metres i divideix.

      E=ΔVd=3000,020=1,5⋅104 V/mE=\dfrac{\Delta V}{d}=\dfrac{300}{0{,}020}=1{,}5\cdot10^{4}\,\mathrm{V/m}
    2. La força és la càrrega pel camp.

      F=qE=3⋅10−9⋅1,5⋅104=4,5⋅10−5 NF=qE=3\cdot10^{-9}\cdot1{,}5\cdot10^{4}=4{,}5\cdot10^{-5}\,\mathrm{N}
    E: 1,5·104 N/C. F: 4,5·10−5 N.
  4. Exercici 4Nivell 2Comprovat per codi

    Dues càrregues iguals Q=3 µCQ=3\,\mathrm{µC} són als punts (−20 cm, 0)(-20\,\mathrm{cm},\,0) i (20 cm, 0)(20\,\mathrm{cm},\,0). Calcula la component yy del camp elèctric i el potencial al punt P(0, 15 cm)P(0,\,15\,\mathrm{cm}).

    Mostra la solució
    1. Cada càrrega és a la mateixa distància de P, i per simetria les components xx s’anul·len.

      r=0,202+0,152=0,25 m,Ex=0r=\sqrt{0{,}20^2+0{,}15^2}=0{,}25\,\mathrm{m},\qquad E_x=0
    2. Camp de cada càrrega; les dues sumen en yy, amb el sinus 0,15/0,250{,}15/0{,}25 de l’angle que formen amb l’eix xx.

      E1=8,99⋅109⋅3⋅10−60,252=4,315⋅105 N/C,Ey=2⋅4,315⋅105⋅0,150,25=5,18⋅105 N/CE_1=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot3\cdot10^{-6}}{0{,}25^2}=4{,}315\cdot10^{5}\,\mathrm{N/C},\qquad E_y=2\cdot4{,}315\cdot10^{5}\cdot\dfrac{0{,}15}{0{,}25}=5{,}18\cdot10^{5}\,\mathrm{N/C}
    3. El potencial suma els de les dues càrregues, que tenen el mateix signe.

      V=2kQr=2⋅8,99⋅109⋅3⋅10−60,25=2,16⋅105 VV=2k\dfrac{Q}{r}=\dfrac{2\cdot8{,}99\cdot10^{9}\cdot3\cdot10^{-6}}{0{,}25}=2{,}16\cdot10^{5}\,\mathrm{V}
    Ey: 5,178·105 N/C. V: 2,158·105 V.
  5. Exercici 5Nivell 2Comprovat per codi

    Un protó (q=1,602⋅10−19 Cq=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}) es mou d’un punt A, de potencial 40 V40\,\mathrm{V}, a un punt B, de potencial −60 V-60\,\mathrm{V}. Calcula el treball que fa el camp elèctric i la variació d’energia potencial del protó.

    Mostra la solució
    1. El treball del camp és la càrrega pel potencial inicial menys el final.

      WA→B=q (VA−VB)=1,602⋅10−19 (40−(−60))=1,602⋅10−17 JW_{A\to B}=q\,(V_A-V_B)=1{,}602\cdot10^{-19}\,(40-(-60))=1{,}602\cdot10^{-17}\,\mathrm{J}
    2. La variació d’energia potencial és l’oposada al treball del camp. Equival a −100 eV-100\,\mathrm{eV}: el protó guanya energia cinètica.

      ΔU=−WA→B=−1,602⋅10−17 J\Delta U=-W_{A\to B}=-1{,}602\cdot10^{-17}\,\mathrm{J}
    Wcamp: 1,602·10−17 J. ΔU: -1,602·10−17 J.
  6. Exercici 6Nivell 2Comprovat per codi

    Dues càrregues puntuals fixes, Q1=−4 µCQ_1=-4\,\mathrm{µC} a l’origen i Q2=2 µCQ_2=2\,\mathrm{µC} a (0, 3)(0,\,3) m, actuen sobre una càrrega q0=1 µCq_0=1\,\mathrm{µC} situada a (4, 0)(4,\,0) m. Calcula les components i el mòdul de la força sobre q0q_0.

    Mostra la solució
    1. Q₁ atrau q₀ cap a l’origen, en el sentit −x, a 4 m.

      F1=k∣Q1∣q042=8,99⋅109⋅4⋅10−6⋅10−616=2,248⋅10−3 N,F⃗1=(−2,248⋅10−3;  0) NF_1=\dfrac{k|Q_1|q_0}{4^2}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot4\cdot10^{-6}\cdot10^{-6}}{16}=2{,}248\cdot10^{-3}\,\mathrm{N},\qquad \vec F_1=(-2{,}248\cdot10^{-3};\;0)\,\mathrm{N}
    2. Q₂ repel·leix q₀ i l’allunya de (0, 3): el vector va de Q₂ a q₀, (4, −3), i la distància és 5 m.

      F2=k Q2q052=7,192⋅10−4 N,F⃗2=(7,192⋅10−4⋅45;  −7,192⋅10−4⋅35) NF_2=\dfrac{k\,Q_2q_0}{5^2}=7{,}192\cdot10^{-4}\,\mathrm{N},\qquad \vec F_2=\left(7{,}192\cdot10^{-4}\cdot\tfrac45;\;-7{,}192\cdot10^{-4}\cdot\tfrac35\right)\,\mathrm{N}
    3. Suma component a component i calcula el mòdul.

      Fx=−2,248⋅10−3+5,754⋅10−4=−1,672⋅10−3 N,Fy=−4,315⋅10−4 N,F=1,727⋅10−3 NF_x=-2{,}248\cdot10^{-3}+5{,}754\cdot10^{-4}=-1{,}672\cdot10^{-3}\,\mathrm{N},\qquad F_y=-4{,}315\cdot10^{-4}\,\mathrm{N},\qquad F=1{,}727\cdot10^{-3}\,\mathrm{N}
    Fx: -1,672·10−3 N. Fy: -4,315·10−4 N. F: 1,727·10−3 N.
  7. Exercici 7Nivell 3Comprovat per codi

    Una càrrega fixa Q=6 µCQ=6\,\mathrm{µC} és a l’origen. Calcula el treball que fa el camp i el que has de fer tu en portar una càrrega q=−2 µCq=-2\,\mathrm{µC} des d’un punt molt allunyat fins al punt B(0, 40 cm)B(0,\,40\,\mathrm{cm}). Explica el signe.

    Mostra la solució
    1. Molt lluny de la càrrega el potencial és zero. A B:

      VB=kQr=8,99⋅109⋅6⋅10−60,40=1,3485⋅105 VV_B=k\dfrac{Q}{r}=\dfrac{8{,}99\cdot10^{9}\cdot6\cdot10^{-6}}{0{,}40}=1{,}3485\cdot10^{5}\,\mathrm{V}
    2. El treball extern és q ΔVq\,\Delta V, amb el signe de la càrrega.

      Wext=q (VB−0)=−2⋅10−6⋅1,3485⋅105=−0,270 JW_{\mathrm{ext}}=q\,(V_B-0)=-2\cdot10^{-6}\cdot1{,}3485\cdot10^{5}=-0{,}270\,\mathrm{J}
    3. El del camp és l’oposat. La càrrega negativa és atreta per la positiva: el camp fa treball positiu i tu, que l’hauries de frenar, negatiu.

      Wcamp=−Wext=+0,270 JW_{\mathrm{camp}}=-W_{\mathrm{ext}}=+0{,}270\,\mathrm{J}
    Wext: -0,2697 J. Wcamp: 0,2697 J.
  8. Exercici 8Nivell 3Comprovat per codi

    Un protó (q=1,602⋅10−19 Cq=1{,}602\cdot10^{-19}\,\mathrm{C}, m=1,67⋅10−27 kgm=1{,}67\cdot10^{-27}\,\mathrm{kg}) surt del repòs de la placa positiva d’un condensador pla. Les plaques disten 3,0 cm3{,}0\,\mathrm{cm} i entre elles hi ha 1 500 V1\,500\,\mathrm{V}. Calcula l’acceleració, la velocitat amb què arriba a la placa negativa i el temps que triga.

    Mostra la solució
    1. Camp entre les plaques, amb els centímetres en metres, i acceleració.

      E=1 5000,030=5,0⋅104 V/m,a=qEm=1,602⋅10−19⋅5,0⋅1041,67⋅10−27=4,80⋅1012 m/s2E=\dfrac{1\,500}{0{,}030}=5{,}0\cdot10^{4}\,\mathrm{V/m},\qquad a=\dfrac{qE}{m}=\dfrac{1{,}602\cdot10^{-19}\cdot5{,}0\cdot10^{4}}{1{,}67\cdot10^{-27}}=4{,}80\cdot10^{12}\,\mathrm{m/s^2}
    2. La velocitat surt de l’energia: q ΔV=12mv2q\,\Delta V=\tfrac12mv^2.

      v=2q ΔVm=2⋅1,602⋅10−19⋅1 5001,67⋅10−27=5,36⋅105 m/sv=\sqrt{\dfrac{2q\,\Delta V}{m}}=\sqrt{\dfrac{2\cdot1{,}602\cdot10^{-19}\cdot1\,500}{1{,}67\cdot10^{-27}}}=5{,}36\cdot10^{5}\,\mathrm{m/s}
    3. El temps surt de v=atv=at.

      t=va=5,365⋅1054,796⋅1012=1,12⋅10−7 st=\dfrac{v}{a}=\dfrac{5{,}365\cdot10^{5}}{4{,}796\cdot10^{12}}=1{,}12\cdot10^{-7}\,\mathrm{s}
    a: 4,796·1012 m/s². v: 5,365·105 m/s. t: 1,118·10−7 s.

Així surt a la PAU

Els exercicis oficials de la PAU sobre aquest tema, resolts pas a pas a EducaIA:

Els exercicis oficials de camp elèctric de la PAU de Física de Catalunya, resolts pas a pas

Més preguntes reals d’exàmens oficials sobre aquest tema. Et diem de què van; l’enunciat és a l’examen.

  • Catalunya 2021 convocatòria ordinària · pregunta S2 · P2

    Camp elèctric al vèrtex d’un triangle de tres càrregues negatives iguals i energia de formació del sistema.

    Obre l’examen (p. 4)
  • Catalunya 2021 convocatòria ordinària · pregunta S5 · P7

    Components i mòdul de la força que dues càrregues fan sobre una tercera, i treball per portar-ne una altra des de molt lluny fins a un punt.

    Obre l’examen (p. 28)
  • Catalunya 2022 convocatòria ordinària · pregunta S5 · P2

    Força elèctrica sobre una partícula carregada lligada amb un fil en un camp homogeni, i la seva velocitat.

    Obre l’examen (p. 20)
  • Catalunya 2023 convocatòria ordinària · pregunta S1 · P5

    Lectura dels potencials de dues càrregues en una cubeta: signe de cada càrrega, direcció del camp i treball del camp entre punts.

    Obre l’examen (p. 10)
  • Catalunya 2026 convocatòria ordinària · pregunta S1 · P2

    Electrons accelerats entre plaques paral·leles: camp uniforme, força i sentit del moviment.

    Obre l’examen (p. 4)

Errors típics

  • En un problema de forces entre càrregues, dibuixa totes les forces amb la seva direcció i el seu sentit: si en falta alguna o alguna està mal orientada, la pauta de Catalunya no puntua aquesta part.

    Criteri de correcció
  • Vigila el signe del treball: el que has d’aportar per portar una càrrega des de molt lluny és W=q ΔVW=q\,\Delta V, l’oposat al que fa el camp. A la pauta de Catalunya, un error de signe resta 0,25 punts.

    Criteri de correcció
  • A les línies de camp d’un dipol indica el sentit (surten de la càrrega positiva i entren a la negativa): si no l’indiques, o surten de la negativa, la pauta de Catalunya dona el dibuix per incorrecte. Prop de cada càrrega han de ser radials (si no, −0,5) i estar repartides per igual (si no, −0,25). Les equipotencials les han de tallar en angle recte; si no, aquesta part també es dona per incorrecta.

    Criteri de correcció
  • Al voltant d’una càrrega puntual les equipotencials són circumferències i no són equidistants (amb r=kq/Vr=kq/V la distància entre elles no és constant). La pauta de Catalunya resta 0,25 si no són circumferències i uns altres 0,25 si no són a la distància correcta.

    Criteri de correcció
  • Entre dues plaques, dibuixa línies de camp (no un sol vector) perpendiculars a les plaques, equidistants perquè el camp és uniforme, i dirigides cap a la placa negativa; la força sobre un electró va al revés. La pauta de Catalunya resta 0,2 pel sentit incorrecte, 0,2 si les línies no són equidistants o poses un únic vector, i 0,1 si no dibuixes bé la força.

    Criteri de correcció
  • Sumar els mòduls dels camps en comptes de sumar-los com a vectors. Els criteris d’Andalusia del 2026 resten 0,1 per cada error de caràcter vectorial o escalar.

    Criteri de correcció
  • Escriu la unitat a cada resultat, també als intermedis: ometre-la o equivocar-la resta 0,25 punts del problema a la pauta de Catalunya del 2026. I no donis resultats amb sis xifres significatives ni amb una de sola: resta 0,1.

    Criteri de correcció

Preguntes freqüents

Quan se sumen vectorialment i quan com a nombres?

El camp i la força són vectors: es descomponen i se sumen per components. El potencial i l’energia són escalars: se sumen com a nombres amb el seu signe, sense direccions.

Quina diferència hi ha entre el treball del camp i el que faig jo?

Són oposats. El camp fa W=q0 (VA−VB)=−ΔUW=q_0\,(V_A-V_B)=-\Delta U; el que fas tu en portar la càrrega sense accelerar-la és Wext=q0 ΔVW_{\mathrm{ext}}=q_0\,\Delta V. Si un és positiu, l’altre és negatiu.

Es posa el signe de la càrrega a la fórmula del camp?

Al mòdul no: E=k∣q∣/r2E=k|q|/r^2 sempre és positiu, i el signe decideix el sentit (surt de les positives, entra a les negatives). Al potencial sí: V=kq/rV=kq/r porta el signe de la càrrega.

Quin valor de k s’ha de fer servir?

El que doni el teu enunciat. Els de Catalunya del 2021 al 2026 donen k=8,99⋅109 N m2 C−2k=8{,}99\cdot10^{9}\,\mathrm{N\,m^2\,C^{-2}} (el de l’extraordinària del 2022, 9,00⋅1099{,}00\cdot10^{9}) i els d’Andalusia, 9⋅1099\cdot10^{9}. El comprovador admet un 1 % de diferència, així que valen tots.

Fonts

El comprovador d’aquesta pàgina admet fins a tres càrregues puntuals en un pla, amb la seva posició (un nombre sense unitat es pren en metres), una càrrega de prova, el treball entre dos punts (o des de l’infinit) i el camp uniforme entre plaques per a una càrrega que surt del repòs. No comprova dibuixos de línies de camp, càrregues repartides en esferes ni càrregues llançades amb velocitat inicial.

  • RD 243/2022, annex II: Física de segon de Batxillerat, bloc «Camp electromagnètic»: camp i potencial elèctrics, energia potencial i treball del camp. Obre
  • PAU Catalunya, Física, ordinària 2021: sèrie 2, pregunta 2 (enunciat p. 4, pauta pp. 4-6) i sèrie 5, pregunta 7 (enunciat p. 28, pauta pp. 25-26). Obre
  • PAU Catalunya, Física, ordinària 2023: sèrie 1, pregunta 5 (enunciat p. 10). Obre
  • PAU Catalunya, Física, ordinària 2022: sèrie 5, pregunta 2 (enunciat p. 20). Obre
  • PAU Catalunya, Física, ordinària 2026: sèrie 1, pregunta 2 (enunciat p. 4). Obre

Tens examen de Física?

EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis nous d’aquest tema: no cal pujar apunts.

Prepara aquest tema a EducaIA

Crea un test gratis amb els teus apuntsCentre PAU 2027