Geometria de l’espai: exercicis de la PAU de Matemàtiques II de la Comunitat Valenciana resolts

Els 26 exercicis de geometria de l’espai de la PAU de Matemàtiques II de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb la solució oficial de la Generalitat quan es va publicar; quan la solució oficial dona una altra xifra, et diem per què. 4 d’ells no tenen solució oficial: els criteris dels exàmens titular i de reserva de la convocatòria extraordinària de juliol de 2025 no es van publicar, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.

Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · ordinària · solapament2026 · extraordinària2026 · extraordinària · solapament2025 · ordinària2025 · ordinària · reserva2025 · extraordinària2025 · extraordinària · reserva2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària

Els exercicis, del més recent al més antic

Pregunta 3.1 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 2,5 punts

Només text

Recta i pla amb un paràmetre

3.1.1 0,5 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 1,25 punts

Donada la recta r: x/2=(y+1)/(−1)=(z−1)/1 i el pla π: 2x+my+z−3=0:

Pregunta 3.1 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen de solapament · 2,5 punts

Només text

Posició relativa de dues rectes

3.1.1 1 punt3.1.2 1 punt3.1.3 0,5 punts

Siguen les rectes r:2x+y=a; z=1 i s:−x+2y+2z=5; x+z=a.

Pregunta 3.2 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen de solapament · 2,5 punts

Plans que contenen una recta

3.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts

Donat el pla π: 2x+y−3=0 i la recta r:x=1+α; y=−1−2α; z=1:

Pregunta 3.1 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Només text

Pla, recta perpendicular i punt més proper

3.1.1 0,75 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 0,75 punts3.1.4 0,25 punts

Es consideren els punts de l’espai A(0,−1,0) i B(1,0,1), i el vector v=(2,−1,1).

Pregunta 3.2 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Triangle, projecció i distància a un pla

3.2.1 0,5 punts3.2.2 1,25 punts3.2.3 0,75 punts

Donat el pla π: 2x+3y−z=0 i els punts A(0,0,0), B(10,0,−20), C(0,15,−30) i D(1,2,−1):

Pregunta 3.1 · PAU 2026 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de solapament · 2,5 punts

Només text

Punts simètrics respecte d’un pla

3.1.1 1 punt3.1.2 0,5 punts3.1.3 1 punt

Donats els punts A(1,−2,1) i B(3,4,3), i la recta r ≡ x/2=(y−2)/(−1)=z−1:

Pregunta 3.1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen de reserva · 2,5 punts

Només text

Pla, recta i simètric d’un punt

3.1.1 0,75 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 1 punt

Donats el pla π ≡ 2x+ay−z+3=0 i la recta r ≡ 2x+4y−z=0; −x+y+5z=3:

Pregunta 3.2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, ordinària, examen de reserva · 2,5 punts

Rectes perpendiculars amb paràmetre

3.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts

Donades la recta r:(x+1)/2=(y−2)/3=z/α, que depèn del paràmetre real α, i la recta s:−x+y+z=1; x+2y−z=2:

Pregunta 3.1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Només text

Dos plans: perpendicular i 45 graus

3.1.1 0,5 punts3.1.2 1,25 punts3.1.3 0,75 punts

Donats els plans π₁:x+2y+mz=−1, on m és un paràmetre real, i π₂:x+z=6:

Pregunta 3.2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària · 2,5 punts

Recta en un pla i punt simètric

3.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts

Donat el pla π:3x+y−z=2 i els punts P=(0,1,−1) i Q=(1,a,1), calcula:

Pregunta 3.2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de reserva · 2,5 punts

Triangle i projecció d’un punt

3.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 1,5 punts

Es considera el pla π amb equació 2x+3y−z=0 i els quatre punts A=(0,0,0), B=(10,0,−20), C=(0,15,−30) i D=(1,2,−1).

Pregunta 3.1 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de la DANA · 2,5 punts

Només text

Posició relativa de dos plans

3.1.1 1,5 punts3.1.2 0,5 punts3.1.3 0,5 punts

Donats els plans π₁:2x−a²y−az=a−1 i π₂:(a−1)x−ay−z=a:

Pregunta 3.2 · PAU 2025 de la Comunitat Valenciana, extraordinària, examen de la DANA · 2,5 punts

Pla que conté una recta

3.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts

Donat el pla π:2x+y−3=0 i la recta r:x=1+α; y=−1−2α; z=1:

Problema 3 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

Recta i pla paral·lels segons m

a) 4 puntsb) 3 puntsc) 3 punts

Es considera la recta r: (x−1)/2=(y+1)/3=(z+2)/(−1) i el pla π: 3x−my+z=1. Es demana:

Problema 4 · PAU 2024 de la Comunitat Valenciana, ordinària · 10 punts

Quadrat amb dos vèrtexs donats

a) 2 puntsb) 3 puntsc) 5 punts

Un quadrat té dos vèrtexs consecutius en els punts P=(2,1,3) i Q=(1,3,1), i els altres dos sobre una recta r que passa pel punt R=(4,7,6).

El que més s’ha repetit als exàmens

Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 13 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.

En 10 de 13 exàmens (7 de 9 des del 2025)

  1. Un pla necessita un punt i un vector normal n⃗\vec n. Amb tres punts PP, QQ, RR, n⃗=PQ→×PR→\vec n=\overrightarrow{PQ}\times\overrightarrow{PR}. Si el pla és paral·lel a un altre, compartix la seua normal. Si és perpendicular a una recta, la seua normal és el vector director de la recta. Si conté dues rectes que es tallen, n⃗=v⃗r×v⃗s\vec n=\vec v_r\times\vec v_s i val un punt de qualsevol de les dues.

    n⃗=PQ→×PR→\vec n=\overrightarrow{PQ}\times\overrightarrow{PR}
  2. Si el pla és perpendicular a un altre pla π\pi i conté una recta rr, els seus dos vectors directors són el vector director de rr i la normal de π\pi; la seua normal és el producte vectorial dels dos. Com a punt, pren-ne un de la recta.

    n⃗=v⃗r×n⃗π\vec n=\vec v_r\times\vec n_{\pi}
  3. Un pla paral·lel a π\pi que continga una recta rr només existix si rr és paral·lela a π\pi i no està en ell. Comprova que el vector director de rr és perpendicular a la normal de π\pi i calcula el terme independent amb un punt de rr.

    v⃗r⋅n⃗π=0\vec v_r\cdot\vec n_{\pi}=0
  4. Amb n⃗=(A,B,C)\vec n=(A,B,C) l’equació és Ax+By+Cz+D=0Ax+By+Cz+D=0, i DD ix de substituir un punt del pla. Comprova que els altres punts de l’enunciat la complixen.

    Ax+By+Cz+D=0Ax+By+Cz+D=0
  5. Si el pla és el pla mediador de dos punts AA i BB (el respecte del qual són simètrics), la seua normal és AB→\overrightarrow{AB} i passa pel punt mitjà.

    M=A+B2M=\frac{A+B}{2}

En 8 de 13 exàmens (4 de 9 des del 2025)

  1. Una recta necessita un punt PP i un vector director v⃗\vec v. Per dos punts AA i BB, v⃗=AB→\vec v=\overrightarrow{AB}. Si és perpendicular a un pla, v⃗\vec v és la normal del pla. Si és perpendicular a dues rectes, v⃗\vec v és el producte vectorial dels seus vectors directors.

    v⃗=AB→\vec v=\overrightarrow{AB}v⃗=n⃗\vec v=\vec nv⃗=u⃗1×u⃗2\vec v=\vec u_1\times\vec u_2
  2. Escriu la recta en la forma que demanen: paramètrica, contínua, vectorial o com a intersecció de dos plans. Per a passar de dos plans a paramètriques, resol el sistema deixant una incògnita com a paràmetre.

    (x,y,z)(x,y,z)=(p1,p2,p3){}= (p_1,p_2,p_3)+λ (v1,v2,v3){}+\lambda\,(v_1,v_2,v_3)λ∈ℝ\lambda\in\mathbb{R}
  3. Si el punt de pas és un punt d’una altra recta amb una condició (per exemple, «la seua coordenada zz val 0»), escriu-lo amb el paràmetre d’eixa recta, imposa la condició i troba el valor.

  4. Per a comprovar que un punt QQ pertany a la recta, substituïx les seues coordenades en l’equació i comprova que ix el mateix valor del paràmetre en les tres.

En 10 de 13 exàmens (6 de 9 des del 2025)

  1. Dues rectes: compara els vectors directors. Si són proporcionals, les rectes són paral·leles o coincidents: mira si un punt d’una està en l’altra. Si no ho són, es tallen o s’encreuen: amb un punt de cada una forma PQ→\overrightarrow{PQ} i calcula el determinant; si val 0, es tallen; si no, s’encreuen. Per a vore si són perpendiculars, el producte escalar dels seus vectors directors ha de ser 0.

    ∣u1u2u3v1v2v3q1−p1q2−p2q3−p3∣\begin{vmatrix}u_1&u_2&u_3\\v_1&v_2&v_3\\q_1-p_1&q_2-p_2&q_3-p_3\end{vmatrix}
  2. Recta i pla: substituïx la recta, en paramètriques, en l’equació del pla. Si ix un únic valor del paràmetre, són secants i eixe valor dona el punt de tall; si ix 0=c0=c amb c≠0c\neq0, són paral·lels; si ix 0=00=0, la recta està continguda en el pla. Són perpendiculars quan el vector director de la recta és proporcional a la normal del pla.

    A(x0+λv1)A(x_0+\lambda v_1)+B(y0+λv2){}+B(y_0+\lambda v_2)+C(z0+λv3){}+C(z_0+\lambda v_3)+D=0{}+D=0
  3. Dos plans: escriu el sistema i compara els coeficients. Si les normals són proporcionals, són paral·lels o coincidents (segons els termes independents); si no, es tallen en una recta. Són perpendiculars quan el producte escalar de les seues normals és 0.

    n⃗1⋅n⃗2=0\vec n_1\cdot\vec n_2=0
  4. Amb un paràmetre mm, raona per a qualsevol mm i estudia a part els valors crítics (els que anul·len un determinant o un coeficient). Escriu la conclusió de cada cas.

  5. Si la recta és la intersecció de dos plans, pots discutir el sistema dels tres plans amb els rangs de la matriu i de l’ampliada. Si demanen el punt de tall, resol el sistema.

En 3 de 13 exàmens (3 de 9 des del 2025)

  1. Per a vore si un punt està en un pla, substituïx les seues coordenades en l’equació del pla: si es complix, el punt és del pla.

  2. Un triangle ABCABC està contingut en el pla si ho estan els seus tres vèrtexs; basta que un no ho complisca perquè no ho estiga. Si no ho estan, di quins no.

  3. Una recta està continguda en un pla si un punt de la recta està en el pla i el seu vector director és perpendicular a la normal del pla.

    v⃗r⋅n⃗π=0\vec v_r\cdot\vec n_{\pi}=0

En 7 de 13 exàmens (5 de 9 des del 2025)

  1. Entre dues rectes, l’angle és el que formen els seus vectors directors (el menor, amb valor absolut en el producte escalar). Entre dos plans, el de les seues normals.

    cos⁡α=∣u⃗⋅v⃗∣∣u⃗∣ ∣v⃗∣\cos\alpha=\frac{|\vec u\cdot\vec v|}{|\vec u|\,|\vec v|}
  2. Entre una recta i un pla, calcula l’angle β\beta entre el vector director i la normal i queda’t amb el complementari: apareix el sinus.

    sin⁡α=∣v⃗⋅n⃗∣∣v⃗∣ ∣n⃗∣\sin\alpha=\frac{|\vec v\cdot\vec n|}{|\vec v|\,|\vec n|}
  3. Si demanen l’angle d’una recta amb un eix, fes servir el vector director de l’eix, per exemple (0,0,1)(0,0,1) per a l’eix ZZ. Si demanen els angles d’un triangle, calcula en cada vèrtex l’angle entre els dos vectors que n’ixen, sense valor absolut (un angle d’un triangle, o entre dos vectors, pot ser obtús); els tres han de sumar 180∘180^\circ.

  4. Si demanen el valor del paràmetre per a un angle donat (per exemple 45∘45^\circ), iguala el cosinus al valor i resol; si ix una equació de segon grau, estudia les dues solucions.

En 11 de 13 exàmens (8 de 9 des del 2025)

  1. La distància d’un punt P0=(x0,y0,z0)P_0=(x_0,y_0,z_0) al pla Ax+By+Cz+D=0Ax+By+Cz+D=0 es calcula amb la fórmula. Simplifica les arrels al final. Amb un paràmetre, deixa-la en funció d’este.

    d(P0,π)d(P_0,\pi)=∣Ax0+By0+Cz0+D∣A2+B2+C2{}= \frac{|Ax_0+By_0+Cz_0+D|}{\sqrt{A^2+B^2+C^2}}
  2. Per a la distància entre plans paral·lels, pren un punt d’un i calcula-la a l’altre. Per als plans paral·lels a π\pi que estan a una distància dd d’un punt, imposa la fórmula amb valor absolut: el signe ±\pm dona dos plans, un a cada costat.

    ∣Ax0+By0+Cz0+D′∣A2+B2+C2\frac{|Ax_0+By_0+Cz_0+D'|}{\sqrt{A^2+B^2+C^2}}=d{}= d
  3. Si demanen el valor del paràmetre perquè la distància valga un número, iguala la fórmula a eixe número i resol; amb valor absolut ixen dos casos.

  4. La distància entre dos punts és el mòdul del vector que els unix. Si demanen els punts d’una recta que estan a una distància donada d’un punt, escriu el punt genèric de la recta amb el seu paràmetre, iguala el mòdul al valor i resol: cada arrel dona un punt.

    d(P,Q)=∣PQ→∣d(P,Q)=|\overrightarrow{PQ}|

En 6 de 13 exàmens (5 de 9 des del 2025)

  1. La projecció ortogonal de PP sobre una recta o un pla és el punt d’ells més pròxim a PP: digues-ho expressament.

  2. Sobre un pla: escriu la recta que passa per PP amb la direcció de la normal n⃗\vec n i calcula el seu tall amb el pla, substituint-la en l’equació del pla.

    Q=P+λ n⃗Q=P+\lambda\,\vec nQ∈πQ\in\pi
  3. Sobre una recta de direcció v⃗\vec v: pren un punt genèric QQ de la recta, imposa que PQ→\overrightarrow{PQ} siga perpendicular a v⃗\vec v (producte escalar nul), aïlla el paràmetre i calcula QQ.

    PQ→⋅v⃗=0\overrightarrow{PQ}\cdot\vec v=0
  4. El punt simètric P′P' de PP respecte d’un pla o d’una recta és tal que la seua projecció QQ és el punt mitjà: P′=2Q−PP'=2Q-P.

    P′=2Q−PP'=2Q-P

En 2 de 13 exàmens (0 de 9 des del 2025)

  1. El vector entre dos punts és «final menys inicial», i el seu mòdul és la longitud del segment.

    AB→=B−A\overrightarrow{AB}=B-A∣AB→∣|\overrightarrow{AB}|=(b1−a1)2+(b2−a2)2+(b3−a3)2{}= \sqrt{(b_1-a_1)^2+(b_2-a_2)^2+(b_3-a_3)^2}
  2. Per a trobar els vèrtexs que falten d’un quadrat o un paral·lelogram, imposa les condicions de costats paral·lels, perpendiculars i d’igual longitud; en el paral·lelogram ABCDABCD (vèrtexs en este ordre), el quart vèrtex és D=A+BC→D=A+\overrightarrow{BC}.

    D=A+BC→D=A+\overrightarrow{BC}
  3. Els talls d’un pla amb els eixos s’obtenen anul·lant dues coordenades: amb l’eix XX (y=z=0y=z=0) ix AA, amb l’eix YY ix BB i amb l’eix ZZ ix CC.

Errors típics que penalitzen els criteris de correcció

Preguntes freqüents

Quants exercicis de geometria de l’espai han sortit a la PAU de Matemàtiques II de la Comunitat Valenciana?

Entre 2023 i 2026, 26 exercicis en 13 dels 13 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la reserva del 2025, el solapament del 2026 i la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb la solució oficial de la Generalitat quan es va publicar. Quan la solució oficial dona una altra xifra (gairebé sempre per arrodoniment), ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici. 4 d’ells no tenen solució oficial: els criteris dels exàmens titular i de reserva de la convocatòria extraordinària de juliol de 2025 no es van publicar, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.

Què faig si el meu resultat no coincideix amb la solució oficial?

Mira primer si és el mateix valor escrit d’una altra manera: una fracció i el seu decimal, o una arrel sense simplificar. Dona els resultats exactes, amb fraccions o arrels, tret que l’enunciat demani decimals, i justifica cada pas: els criteris de correcció puntuen el plantejament, no només el resultat.

Puc imprimir els exercicis?

Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i, quan es van publicar, el dels criteris de correcció.

PAU 2027 · Comunitat Valenciana

El teu pla fins a la PAU de Matemàtiques II

Hi arribes amb els 7 temes de Matemàtiques II posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Geometria de l’espai· aquest tema13 de 13 exàmens
  2. Matrius i determinants13 de 13 exàmens
  3. Derivades i les seves aplicacions13 de 13 exàmens
  4. Integrals13 de 13 exàmens
  5. Probabilitat i estadística13 de 13 exàmens
  6. Sistemes d’equacions10 de 13 exàmens
  7. Límits i continuïtat5 de 13 exàmens

Cada xifra: en quants dels 13 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Els altres temes de Matemàtiques II

Matrius i determinantsSistemes d’equacionsLímits i continuïtatDerivades i les seves aplicacionsIntegralsProbabilitat i estadística