Recta i pla amb un paràmetre
3.1.1 0,5 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 1,25 punts
Donada la recta r: x/2=(y+1)/(−1)=(z−1)/1 i el pla π: 2x+my+z−3=0:
2026 · Ord. · 3.1Els 26 exercicis de geometria de l’espai de la PAU de Matemàtiques II de la Comunitat Valenciana de 2023 a 2026. Cadascun té la seva pàgina, amb l’enunciat tal com va sortir a l’examen i la solució pas a pas, contrastada amb la solució oficial de la Generalitat quan es va publicar; quan la solució oficial dona una altra xifra, et diem per què. 4 d’ells no tenen solució oficial: els criteris dels exàmens titular i de reserva de la convocatòria extraordinària de juliol de 2025 no es van publicar, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Exàmens sencers amb aquest tema:2026 · ordinària2026 · ordinària · solapament2026 · extraordinària2026 · extraordinària · solapament2025 · ordinària2025 · ordinària · reserva2025 · extraordinària2025 · extraordinària · reserva2025 · extraordinària · DANA2024 · ordinària2024 · extraordinària2023 · ordinària2023 · extraordinària
Només els apartats de:
3.1.1 0,5 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 1,25 punts
Donada la recta r: x/2=(y+1)/(−1)=(z−1)/1 i el pla π: 2x+my+z−3=0:
2026 · Ord. · 3.13.2.1 0,5 punts3.2.2 1 punt3.2.3 1 punt
Considerem la recta s de l’espai amb equació: (x−1)/0=y−1=(z−1)/(−1).
2026 · Ord. · 3.23.1.1 1 punt3.1.2 1 punt3.1.3 0,5 punts
Siguen les rectes r:2x+y=a; z=1 i s:−x+2y+2z=5; x+z=a.
2026 · Ord. · solapament · 3.13.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts
Donat el pla π: 2x+y−3=0 i la recta r:x=1+α; y=−1−2α; z=1:
3.1.1 0,75 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 0,75 punts3.1.4 0,25 punts
Es consideren els punts de l’espai A(0,−1,0) i B(1,0,1), i el vector v=(2,−1,1).
2026 · Extr. · 3.13.2.1 0,5 punts3.2.2 1,25 punts3.2.3 0,75 punts
Donat el pla π: 2x+3y−z=0 i els punts A(0,0,0), B(10,0,−20), C(0,15,−30) i D(1,2,−1):
3.1.1 1 punt3.1.2 0,5 punts3.1.3 1 punt
Donats els punts A(1,−2,1) i B(3,4,3), i la recta r ≡ x/2=(y−2)/(−1)=z−1:
2026 · Extr. · solapament · 3.13.2.1 0,5 punts3.2.2 1 punt3.2.3 1 punt
Donats el pla π: −2x+y+2z+1=0 i el punt P(1,−2,0):
3.1.1 1 punt3.1.2 1 punt3.1.3 0,5 punts
Donada la recta r:x=1+2λ; y=λ; z=2−λ i la recta s:x=−1; x+2y+z=0, calcula:
2025 · Ord. · 3.13.2.1 1 punt3.2.2 0,5 punts3.2.3 1 punt
Donats el pla π:3x−y+2z=4 i el punt P=(−1,0,1), obtín:
3.1.1 0,75 punts3.1.2 0,75 punts3.1.3 1 punt
Donats el pla π ≡ 2x+ay−z+3=0 i la recta r ≡ 2x+4y−z=0; −x+y+5z=3:
2025 · Ord. · reserva · 3.13.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts
Donades la recta r:(x+1)/2=(y−2)/3=z/α, que depèn del paràmetre real α, i la recta s:−x+y+z=1; x+2y−z=2:
3.1.1 0,5 punts3.1.2 1,25 punts3.1.3 0,75 punts
Donats els plans π₁:x+2y+mz=−1, on m és un paràmetre real, i π₂:x+z=6:
2025 · Extr. · 3.13.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts
Donat el pla π:3x+y−z=2 i els punts P=(0,1,−1) i Q=(1,a,1), calcula:
3.1.1 1,25 punts3.1.2 1,25 punts
Donat el pla π:2x−z=1, determina:
2025 · Extr. · reserva · 3.13.2.1 0,5 punts3.2.2 0,5 punts3.2.3 1,5 punts
Es considera el pla π amb equació 2x+3y−z=0 i els quatre punts A=(0,0,0), B=(10,0,−20), C=(0,15,−30) i D=(1,2,−1).
3.1.1 1,5 punts3.1.2 0,5 punts3.1.3 0,5 punts
Donats els plans π₁:2x−a²y−az=a−1 i π₂:(a−1)x−ay−z=a:
2025 · Extr. · DANA · 3.13.2.1 1,25 punts3.2.2 1,25 punts
Donat el pla π:2x+y−3=0 i la recta r:x=1+α; y=−1−2α; z=1:
a) 4 puntsb) 3 puntsc) 3 punts
Es considera la recta r: (x−1)/2=(y+1)/3=(z+2)/(−1) i el pla π: 3x−my+z=1. Es demana:
a) 2 puntsb) 3 puntsc) 5 punts
Un quadrat té dos vèrtexs consecutius en els punts P=(2,1,3) i Q=(1,3,1), i els altres dos sobre una recta r que passa pel punt R=(4,7,6).
a) 5 puntsb) 5 punts
Es donen les rectes r: x−1=y−2=(z−1)/2 i s: (x−3)/(−2)=(y−3)/(−1)=(z+1)/2. Es demana:
a) 2 puntsb) 3 puntsc) 5 punts
Siga el pla π: 6x+4y−3z−d=0. Es demana:
a) 6 puntsb) 4 punts
Donada la recta r: x−y=1; x+2y+z=0 i els punts P=(0,0,3) i Q=(2,2,a), obtingueu:
a) 2 puntsb) 3 puntsc) 5 punts
Donada la recta r: 5x+y+7z=16; 9x−y+7z=12 i el punt P=(0,5,2), es demana:
a) 3 puntsb) 4 puntsc) 3 punts
Donats els punts A=(2,−1,0), B=(1,2,3) i C=(−1,0,0):
a) 6 puntsb) 4 punts
Donada la recta r: (x,y,z)=(1,1,0)+λ(−1,−1,2) i el pla π: 5x+my+z=2:
Enunciats oficials: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats; reutilitzats segons la Llei 1/2022. Consultats el 13 de novembre de 2026.Solucions d’EducaIA, contrastades amb la solució oficial de la Generalitat Valenciana quan es va publicar
Els tipus d’apartat que més s’han repetit en aquest tema, com es resolen i en quants dels 13 exàmens amb exercicis d’aquest tema (2023–2026) han sortit. És el que ha passat, no una predicció. Des del 2025 l’examen segueix el nou model de la PAU: entre parèntesis, el recompte d’aquests anys.
En 10 de 13 exàmens (7 de 9 des del 2025)
Un pla necessita un punt i un vector normal . Amb tres punts , , , . Si el pla és paral·lel a un altre, compartix la seua normal. Si és perpendicular a una recta, la seua normal és el vector director de la recta. Si conté dues rectes que es tallen, i val un punt de qualsevol de les dues.
Si el pla és perpendicular a un altre pla i conté una recta , els seus dos vectors directors són el vector director de i la normal de ; la seua normal és el producte vectorial dels dos. Com a punt, pren-ne un de la recta.
Un pla paral·lel a que continga una recta només existix si és paral·lela a i no està en ell. Comprova que el vector director de és perpendicular a la normal de i calcula el terme independent amb un punt de .
Amb l’equació és , i ix de substituir un punt del pla. Comprova que els altres punts de l’enunciat la complixen.
Si el pla és el pla mediador de dos punts i (el respecte del qual són simètrics), la seua normal és i passa pel punt mitjà.
En 8 de 13 exàmens (4 de 9 des del 2025)
Una recta necessita un punt i un vector director . Per dos punts i , . Si és perpendicular a un pla, és la normal del pla. Si és perpendicular a dues rectes, és el producte vectorial dels seus vectors directors.
Escriu la recta en la forma que demanen: paramètrica, contínua, vectorial o com a intersecció de dos plans. Per a passar de dos plans a paramètriques, resol el sistema deixant una incògnita com a paràmetre.
Si el punt de pas és un punt d’una altra recta amb una condició (per exemple, «la seua coordenada val 0»), escriu-lo amb el paràmetre d’eixa recta, imposa la condició i troba el valor.
Per a comprovar que un punt pertany a la recta, substituïx les seues coordenades en l’equació i comprova que ix el mateix valor del paràmetre en les tres.
En 10 de 13 exàmens (6 de 9 des del 2025)
Dues rectes: compara els vectors directors. Si són proporcionals, les rectes són paral·leles o coincidents: mira si un punt d’una està en l’altra. Si no ho són, es tallen o s’encreuen: amb un punt de cada una forma i calcula el determinant; si val 0, es tallen; si no, s’encreuen. Per a vore si són perpendiculars, el producte escalar dels seus vectors directors ha de ser 0.
Recta i pla: substituïx la recta, en paramètriques, en l’equació del pla. Si ix un únic valor del paràmetre, són secants i eixe valor dona el punt de tall; si ix amb , són paral·lels; si ix , la recta està continguda en el pla. Són perpendiculars quan el vector director de la recta és proporcional a la normal del pla.
Dos plans: escriu el sistema i compara els coeficients. Si les normals són proporcionals, són paral·lels o coincidents (segons els termes independents); si no, es tallen en una recta. Són perpendiculars quan el producte escalar de les seues normals és 0.
Amb un paràmetre , raona per a qualsevol i estudia a part els valors crítics (els que anul·len un determinant o un coeficient). Escriu la conclusió de cada cas.
Si la recta és la intersecció de dos plans, pots discutir el sistema dels tres plans amb els rangs de la matriu i de l’ampliada. Si demanen el punt de tall, resol el sistema.
En 3 de 13 exàmens (3 de 9 des del 2025)
Per a vore si un punt està en un pla, substituïx les seues coordenades en l’equació del pla: si es complix, el punt és del pla.
Un triangle està contingut en el pla si ho estan els seus tres vèrtexs; basta que un no ho complisca perquè no ho estiga. Si no ho estan, di quins no.
Una recta està continguda en un pla si un punt de la recta està en el pla i el seu vector director és perpendicular a la normal del pla.
En 7 de 13 exàmens (5 de 9 des del 2025)
Entre dues rectes, l’angle és el que formen els seus vectors directors (el menor, amb valor absolut en el producte escalar). Entre dos plans, el de les seues normals.
Entre una recta i un pla, calcula l’angle entre el vector director i la normal i queda’t amb el complementari: apareix el sinus.
Si demanen l’angle d’una recta amb un eix, fes servir el vector director de l’eix, per exemple per a l’eix . Si demanen els angles d’un triangle, calcula en cada vèrtex l’angle entre els dos vectors que n’ixen, sense valor absolut (un angle d’un triangle, o entre dos vectors, pot ser obtús); els tres han de sumar .
Si demanen el valor del paràmetre per a un angle donat (per exemple ), iguala el cosinus al valor i resol; si ix una equació de segon grau, estudia les dues solucions.
En 11 de 13 exàmens (8 de 9 des del 2025)
La distància d’un punt al pla es calcula amb la fórmula. Simplifica les arrels al final. Amb un paràmetre, deixa-la en funció d’este.
Per a la distància entre plans paral·lels, pren un punt d’un i calcula-la a l’altre. Per als plans paral·lels a que estan a una distància d’un punt, imposa la fórmula amb valor absolut: el signe dona dos plans, un a cada costat.
Si demanen el valor del paràmetre perquè la distància valga un número, iguala la fórmula a eixe número i resol; amb valor absolut ixen dos casos.
La distància entre dos punts és el mòdul del vector que els unix. Si demanen els punts d’una recta que estan a una distància donada d’un punt, escriu el punt genèric de la recta amb el seu paràmetre, iguala el mòdul al valor i resol: cada arrel dona un punt.
En 6 de 13 exàmens (5 de 9 des del 2025)
La projecció ortogonal de sobre una recta o un pla és el punt d’ells més pròxim a : digues-ho expressament.
Sobre un pla: escriu la recta que passa per amb la direcció de la normal i calcula el seu tall amb el pla, substituint-la en l’equació del pla.
Sobre una recta de direcció : pren un punt genèric de la recta, imposa que siga perpendicular a (producte escalar nul), aïlla el paràmetre i calcula .
El punt simètric de respecte d’un pla o d’una recta és tal que la seua projecció és el punt mitjà: .
En 2 de 13 exàmens (0 de 9 des del 2025)
El vector entre dos punts és «final menys inicial», i el seu mòdul és la longitud del segment.
Per a trobar els vèrtexs que falten d’un quadrat o un paral·lelogram, imposa les condicions de costats paral·lels, perpendiculars i d’igual longitud; en el paral·lelogram (vèrtexs en este ordre), el quart vèrtex és .
Els talls d’un pla amb els eixos s’obtenen anul·lant dues coordenades: amb l’eix () ix , amb l’eix ix i amb l’eix ix .
Els criteris de correcció demanen escriure tots els passos del raonament. En un apartat de geometria, escriu el vector, el producte o l’equació d’on ix cada resultat: un punt, un pla o un angle sense el seu càlcul no complix el que demanen els criteris.
En el barem es demana que els resultats analítics, numèrics i gràfics estiguen sempre degudament justificats, s’use o no la calculadora. En geometria, justifica amb el càlcul cada resultat numèric (una distància, un angle, les coordenades d’un punt).
Des de 2025, el barem de l’examen resta per la forma: 0,10 punts per cada falta d’ortografia a partir de la tercera, fins a un màxim d’un punt, i fins a mig punt per errors de redacció, presentació, coherència, cohesió, lèxic o gramàtica (en 2025 afegia que la deducció màxima total és d’un punt). Cuida l’ortografia i la redacció del que escrius.
Entre 2023 i 2026, 26 exercicis en 13 dels 13 exàmens que tenim resolts (la convocatòria ordinària i l’extraordinària, amb la reserva del 2025, el solapament del 2026 i la DANA del 2025). Han sortit els anys 2026, 2025, 2024 i 2023.
No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada resultat està contrastat amb la solució oficial de la Generalitat quan es va publicar. Quan la solució oficial dona una altra xifra (gairebé sempre per arrodoniment), ho diem al costat de la solució, a la pàgina de cada exercici. 4 d’ells no tenen solució oficial: els criteris dels exàmens titular i de reserva de la convocatòria extraordinària de juliol de 2025 no es van publicar, així que es resolen dues vegades, per camins diferents.
Mira primer si és el mateix valor escrit d’una altra manera: una fracció i el seu decimal, o una arrel sense simplificar. Dona els resultats exactes, amb fraccions o arrels, tret que l’enunciat demani decimals, i justifica cada pas: els criteris de correcció puntuen el plantejament, no només el resultat.
Sí. El botó d’imprimir prepara un full amb els enunciats oficials dels exercicis d’aquesta pàgina, amb espai per respondre, i les seves solucions a part, que porta de la pàgina de cada exercici. Cada exercici enllaça també, a la seva pàgina, el PDF oficial de l’examen i, quan es van publicar, el dels criteris de correcció.
PAU 2027 · Comunitat Valenciana
Hi arribes amb els 7 temes de Matemàtiques II posats (primer aquest i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen, amb exemples resolts i exercicis de cadascun: no cal pujar apunts. Abans de crear el pla, ho canvies tot.
Cada xifra: en quants dels 13 exàmens del 2023 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Matrius i determinantsSistemes d’equacionsLímits i continuïtatDerivades i les seves aplicacionsIntegralsProbabilitat i estadística