L’essencial
El diccionari presenta el substantiu mitjançant el nominatiu singular, el genitiu singular i el gènere. La terminació del genitiu identifica la declinació. Quan l'elimines, obtens una base pràctica per formar els casos oblics; no sempre coincideix amb el nominatiu. Convé distingir aquesta base dels temes històrics en vocal de les gramàtiques.
Els sis casos expressen relacions: nominatiu, normalment subjecte o atribut; vocatiu, apel·lació; acusatiu, habitualment complement directe i alguns complements preposicionals; genitiu, sovint complement del nom; datiu, destinatari o complement indirecte; ablatiu, diversos valors circumstancials, amb preposició o sense. La funció concreta depèn de l'oració.
| Cas i nombre | 1a rosa | 2a dominus | 2a bellum, neutre | 3a consul | 3a corpus, neutre | 4a manus | 5a res |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Identificació: genitiu | 1a rosa-ae | 2a dominus-i | 2a bellum, neutre-i | 3a consul-is | 3a corpus, neutre-is | 4a manus-us | 5a res-ei |
| Nominatiu singular | 1a rosarosa | 2a dominusdominus | 2a bellum, neutrebellum | 3a consulconsul | 3a corpus, neutrecorpus | 4a manusmanus | 5a resres |
| Vocatiu singular | 1a rosarosa | 2a dominusdomine | 2a bellum, neutrebellum | 3a consulconsul | 3a corpus, neutrecorpus | 4a manusmanus | 5a resres |
| Acusatiu singular | 1a rosarosam | 2a dominusdominum | 2a bellum, neutrebellum | 3a consulconsulem | 3a corpus, neutrecorpus | 4a manusmanum | 5a resrem |
| Genitiu singular | 1a rosarosae | 2a dominusdomini | 2a bellum, neutrebelli | 3a consulconsulis | 3a corpus, neutrecorporis | 4a manusmanus | 5a resrei |
| Datiu singular | 1a rosarosae | 2a dominusdomino | 2a bellum, neutrebello | 3a consulconsuli | 3a corpus, neutrecorpori | 4a manusmanui | 5a resrei |
| Ablatiu singular | 1a rosarosa | 2a dominusdomino | 2a bellum, neutrebello | 3a consulconsule | 3a corpus, neutrecorpore | 4a manusmanu | 5a resre |
| Nominatiu plural | 1a rosarosae | 2a dominusdomini | 2a bellum, neutrebella | 3a consulconsules | 3a corpus, neutrecorpora | 4a manusmanus | 5a resres |
| Vocatiu plural | 1a rosarosae | 2a dominusdomini | 2a bellum, neutrebella | 3a consulconsules | 3a corpus, neutrecorpora | 4a manusmanus | 5a resres |
| Acusatiu plural | 1a rosarosas | 2a dominusdominos | 2a bellum, neutrebella | 3a consulconsules | 3a corpus, neutrecorpora | 4a manusmanus | 5a resres |
| Genitiu plural | 1a rosarosarum | 2a dominusdominorum | 2a bellum, neutrebellorum | 3a consulconsulum | 3a corpus, neutrecorporum | 4a manusmanuum | 5a resrerum |
| Datiu plural | 1a rosarosis | 2a dominusdominis | 2a bellum, neutrebellis | 3a consulconsulibus | 3a corpus, neutrecorporibus | 4a manusmanibus | 5a resrebus |
| Ablatiu plural | 1a rosarosis | 2a dominusdominis | 2a bellum, neutrebellis | 3a consulconsulibus | 3a corpus, neutrecorporibus | 4a manusmanibus | 5a resrebus |
Fes lliscar la taula de costat per veure totes les columnes.
La taula ofereix paradigmes regulars sense macrons. A la segona distingeix els substantius masculins en -us i els neutres en -um. A la tercera, el nominatiu singular s'aprèn de l'enunciat. Els neutres tenen el nominatiu, el vocatiu i l'acusatiu iguals: el plural acaba en -a en els paradigmes inclosos aquí.
La tercera té subgrups. Urbs forma el genitiu plural en -ium, però manté l'acusatiu singular en -em i l'ablatiu singular en -e. Els neutres de tema en -i, com mare, tenen altres terminacions (ablatiu singular mari, plural maria); tampoc no segueixen aquests paradigmes els neutres de quarta ni els mixtos com domus, i el comprovador d'aquesta pàgina no els declina. A la segona, els substantius en -er, com puer o ager, repeteixen el nominatiu en el vocatiu, i els acabats en -ius fan el vocatiu en -i: fili.
Exemples resolts
Declina nauta, nautae, m. («mariner») en singular i plural i identifica la declinació. Escriu sense macrons.
Llegeix l'enunciat complet: nauta és el nominatiu, nautae és el genitiu i m. indica el gènere. La terminació -ae del genitiu identifica la 1a declinació.
Treu -ae de nautae per obtenir la base pràctica naut-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: nauta, nauta, nautam, nautae, nautae, nauta. Plural: nautae, nautae, nautas, nautarum, nautis, nautis.
Resultat 1a declinació, per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: nauta, nauta, nautam, nautae, nautae, nauta. Plural: nautae, nautae, nautas, nautarum, nautis, nautis.
Declina templum, templi, n. («temple») en singular i plural i identifica la declinació. Escriu sense macrons.
Llegeix l'enunciat complet: templum és el nominatiu, templi és el genitiu i n. indica el gènere. La terminació -i del genitiu identifica la 2a declinació.
Treu -i de templi per obtenir la base pràctica templ-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. Com que és neutre, el nominatiu, el vocatiu i l'acusatiu coincideixen; el plural acaba en -a en aquest paradigma.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: templum, templum, templum, templi, templo, templo. Plural: templa, templa, templa, templorum, templis, templis.
Resultat 2a declinació, per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: templum, templum, templum, templi, templo, templo. Plural: templa, templa, templa, templorum, templis, templis.
Declina rex, regis, m. («rei») en singular i plural i identifica la declinació. Escriu sense macrons.
Llegeix l'enunciat complet: rex és el nominatiu, regis és el genitiu i m. indica el gènere. La terminació -is del genitiu identifica la 3a declinació.
Treu -is de regis per obtenir la base pràctica reg-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. Conserva el nominatiu donat també en el vocatiu singular. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: rex, rex, regem, regis, regi, rege. Plural: reges, reges, reges, regum, regibus, regibus.
Resultat 3a declinació, per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: rex, rex, regem, regis, regi, rege. Plural: reges, reges, reges, regum, regibus, regibus.
Exercicis
De menys a més. «Prova-ho al comprovador» te’l deixa preparat a dalt perquè el resolguis tu i el codi el corregeixi; la solució és plegada a sota.
- Exercici 1Nivell 1Comprovat per codi
Declina el substantiu rosa, rosae, f. («rosa») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: rosa és el nominatiu, rosae és el genitiu i f. indica el gènere. La terminació -ae del genitiu identifica la 1a declinació.
Treu -ae de rosae per obtenir la base pràctica ros-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa. Plural: rosae, rosae, rosas, rosarum, rosis, rosis.
1.a declinacióSingular Plural Nominatiu rosa rosae Vocatiu rosa rosae Acusatiu rosam rosas Genitiu rosae rosarum Datiu rosae rosis Ablatiu rosa rosis - Exercici 2Nivell 1Comprovat per codi
Declina el substantiu agricola, agricolae, m. («agricultor») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: agricola és el nominatiu, agricolae és el genitiu i m. indica el gènere. La terminació -ae del genitiu identifica la 1a declinació.
Treu -ae d'agricolae per obtenir la base pràctica agricol-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: agricola, agricola, agricolam, agricolae, agricolae, agricola. Plural: agricolae, agricolae, agricolas, agricolarum, agricolis, agricolis.
1.a declinacióSingular Plural Nominatiu agricola agricolae Vocatiu agricola agricolae Acusatiu agricolam agricolas Genitiu agricolae agricolarum Datiu agricolae agricolis Ablatiu agricola agricolis - Exercici 3Nivell 1Comprovat per codi
Declina el substantiu dominus, domini, m. («senyor») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: dominus és el nominatiu, domini és el genitiu i m. indica el gènere. La terminació -i del genitiu identifica la 2a declinació.
Treu -i de domini per obtenir la base pràctica domin-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: dominus, domine, dominum, domini, domino, domino. Plural: domini, domini, dominos, dominorum, dominis, dominis.
2.a declinacióSingular Plural Nominatiu dominus domini Vocatiu domine domini Acusatiu dominum dominos Genitiu domini dominorum Datiu domino dominis Ablatiu domino dominis - Exercici 4Nivell 1Comprovat per codi
Declina el substantiu bellum, belli, n. («guerra») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: bellum és el nominatiu, belli és el genitiu i n. indica el gènere. La terminació -i del genitiu identifica la 2a declinació.
Treu -i de belli per obtenir la base pràctica bell-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. Com que és neutre, el nominatiu, el vocatiu i l'acusatiu coincideixen; el plural acaba en -a en aquest paradigma.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: bellum, bellum, bellum, belli, bello, bello. Plural: bella, bella, bella, bellorum, bellis, bellis.
2.a declinacióSingular Plural Nominatiu bellum bella Vocatiu bellum bella Acusatiu bellum bella Genitiu belli bellorum Datiu bello bellis Ablatiu bello bellis - Exercici 5Nivell 2Comprovat per codi
Declina el substantiu consul, consulis, m. («cònsol») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: consul és el nominatiu, consulis és el genitiu i m. indica el gènere. La terminació -is del genitiu identifica la 3a declinació.
Treu -is de consulis per obtenir la base pràctica consul-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. Conserva el nominatiu donat també en el vocatiu singular. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: consul, consul, consulem, consulis, consuli, consule. Plural: consules, consules, consules, consulum, consulibus, consulibus.
3.a declinacióSingular Plural Nominatiu consul consules Vocatiu consul consules Acusatiu consulem consules Genitiu consulis consulum Datiu consuli consulibus Ablatiu consule consulibus - Exercici 6Nivell 2Comprovat per codi
Declina el substantiu corpus, corporis, n. («cos») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: corpus és el nominatiu, corporis és el genitiu i n. indica el gènere. La terminació -is del genitiu identifica la 3a declinació.
Treu -is de corporis per obtenir la base pràctica corpor-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. Conserva el nominatiu donat també en el vocatiu singular. Com que és neutre, el nominatiu, el vocatiu i l'acusatiu coincideixen; el plural acaba en -a en aquest paradigma.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: corpus, corpus, corpus, corporis, corpori, corpore. Plural: corpora, corpora, corpora, corporum, corporibus, corporibus.
3.a declinacióSingular Plural Nominatiu corpus corpora Vocatiu corpus corpora Acusatiu corpus corpora Genitiu corporis corporum Datiu corpori corporibus Ablatiu corpore corporibus - Exercici 7Nivell 2Comprovat per codi
Declina el substantiu manus, manus, f. («mà») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: manus és el nominatiu, manus és el genitiu i f. indica el gènere. La terminació -us del genitiu identifica la 4a declinació.
Treu -us de manus per obtenir la base pràctica man-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: manus, manus, manum, manus, manui, manu. Plural: manus, manus, manus, manuum, manibus, manibus.
4.a declinacióSingular Plural Nominatiu manus manus Vocatiu manus manus Acusatiu manum manus Genitiu manus manuum Datiu manui manibus Ablatiu manu manibus - Exercici 8Nivell 2Comprovat per codi
Declina el substantiu res, rei, f. («cosa») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: res és el nominatiu, rei és el genitiu i f. indica el gènere. La terminació -ei del genitiu identifica la 5a declinació.
Treu -ei de rei per obtenir la base pràctica r-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: res, res, rem, rei, rei, re. Plural: res, res, res, rerum, rebus, rebus.
5.a declinacióSingular Plural Nominatiu res res Vocatiu res res Acusatiu rem res Genitiu rei rerum Datiu rei rebus Ablatiu re rebus - Exercici 9Nivell 3Comprovat per codi
Declina el substantiu urbs, urbis, f. («ciutat») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons. Pertany al grup de genitiu plural en -ium; distingeix aquesta forma de l'ablatiu singular.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: urbs és el nominatiu, urbis és el genitiu i f. indica el gènere. La terminació -is del genitiu identifica la 3a declinació.
Treu -is d'urbis per obtenir la base pràctica urb-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. Conserva el nominatiu donat també en el vocatiu singular. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Urbs pertany al grup de genitiu plural en -ium: urbium. El seu acusatiu singular és urbem i el seu ablatiu singular urbe; no és el paradigma d'un neutre en -i.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: urbs, urbs, urbem, urbis, urbi, urbe. Plural: urbes, urbes, urbes, urbium, urbibus, urbibus.
3.a declinacióSingular Plural Nominatiu urbs urbes Vocatiu urbs urbes Acusatiu urbem urbes Genitiu urbis urbium Datiu urbi urbibus Ablatiu urbe urbibus - Exercici 10Nivell 3Comprovat per codi
Declina el substantiu exercitus, exercitus, m. («exèrcit») en els sis casos del singular i del plural. Indica la declinació i escriu les formes sense macrons. Compara el genitiu singular amb el de dominus per decidir la declinació; no et guiïs només per -us.
Mostra la solució
Llegeix l'enunciat complet: exercitus és el nominatiu, exercitus és el genitiu i m. indica el gènere. La terminació -us del genitiu identifica la 4a declinació.
Treu -us d'exercitus per obtenir la base pràctica exercit-. S'utilitza el genitiu perquè el nominatiu pot presentar canvis de forma.
Afegeix a aquesta base les desinències de cada cas i nombre. El gènere ve del diccionari; no es decideix només per la terminació del nominatiu.
Comprova el paradigma per ordre: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. Singular: exercitus, exercitus, exercitum, exercitus, exercitui, exercitu. Plural: exercitus, exercitus, exercitus, exercituum, exercitibus, exercitibus.
4.a declinacióSingular Plural Nominatiu exercitus exercitus Vocatiu exercitus exercitus Acusatiu exercitum exercitus Genitiu exercitus exercituum Datiu exercitui exercitibus Ablatiu exercitu exercitibus
Així surt a la PAU
Preguntes reals d’exàmens oficials sobre aquest tema. Et diem de què van; l’enunciat és a l’examen.
Madrid 2024 convocatòria ordinària · pregunta A.2
Analitzar legionibus en el seu text, identificant l'ablatiu plural d'un substantiu de tercera.
Obre l’examen (p. 1)Madrid 2025 convocatòria ordinària · pregunta B.2
Analitzar aciem en context com a acusatiu singular d'acies, de cinquena declinació.
Obre l’examen (p. 2)Madrid 2025 convocatòria extraordinària · pregunta A.2
Analitzar opere i hostibus en context; aplica les formes de tercera i decideix cas i nombre mitjançant l'oració.
Obre l’examen (p. 1)
Errors típics
Enumerar totes les possibilitats d'una forma sense triar la que funciona en el text. La pregunta i el seu criteri exigeixen l'anàlisi contextual.
Criteri de correccióIdentificar malament el cas, el nombre o el gènere del substantiu en l'anàlisi morfològica impedeix obtenir la puntuació d'aquesta paraula.
Criteri de correccióTraduir un cas amb una funció que no correspon a l'oració: els criteris valoren el reconeixement d'estructures morfosintàctiques i el sentit del text.
Criteri de correccióClassificar un substantiu pel nominatiu sense comprovar el genitiu: -us apareix en més d'una declinació.
Afegir -s a un neutre plural per analogia amb el català i el castellà, o assignar gènere femení a tots els substantius de primera.
Preguntes freqüents
Quantes declinacions hi ha en llatí?
Els substantius s'agrupen en cinc declinacions. Dins d'algunes hi ha subgrups i particularitats, de manera que no n'hi ha prou amb una única terminació per a totes les paraules.
Com sé a quina declinació pertany un substantiu?
Mira el genitiu singular de l'enunciat del diccionari. La primera acaba en -ae, la segona en -i, la tercera en -is, la quarta en -us i la cinquena en -ei.
Com s'obté l'arrel per declinar?
Per a aquests exercicis, treu del genitiu singular la terminació que n'identifica la declinació. Aquesta base pràctica rep les desinències; a la tercera, conserva a part el nominatiu que dona el diccionari.
Quina diferència hi ha entre la segona i la quarta declinació?
Poden compartir nominatiu en -us, però els genitius són diferents: -i i -us. Decideix amb l'enunciat complet i no amb l'aparença del nominatiu.
Per què una forma llatina té diverses anàlisis?
Diverses caselles d'un paradigma poden coincidir en l'escriptura, especialment sense macrons. En un text, la concordança, la preposició i el verb ajuden a decidir quina anàlisi correspon.
Fonts
Aprendre un paradigma no permet triar un cas dins d'un text sense analitzar-lo. Una forma pot coincidir en diversos casos o nombres; consulta la concordança, el verb i les preposicions. El gènere s'aprèn amb el substantiu: agricola és masculí i manus és femení.
- RD 243/2022, annex II: Llatí I i II, bloc I.A, flexió nominal i sistema casual; bloc I.B, anàlisi morfosintàctica per traduir. Obre
- EvAU Madrid 2024 ordinària, Llatí II: A.2; criteris pàgina 3 i anàlisi orientativa pàgina 4. Obre
- PAU Madrid 2025 ordinària, Llatí II: B.2; criteris pàgina 3 i anàlisi orientativa pàgina 6. Obre
- PAU Madrid 2025 extraordinària, Llatí II: A.2; criteris pàgina 3 i anàlisi orientativa pàgina 5. Obre
- INTEF, Declinando Roma, sessions 6-8: consulta de paradigmes regulars de primera a tercera; redacció i exercicis propis. Obre
- INTEF, Declinando Roma, sessions 9-10: contrast de terminacions de quarta i cinquena. Obre